El diagnòstic no ha canviat respecte a l’emès fa un any. L’alt nivell de deute públic i privat, així com l’elevada taxa d’atur, continuen situant Espanya en el grup de països de l’Eurozona –junt amb Alemanya, els Països Baixos, França, Portugal, Romania i Suècia– que experimenten «desequilibris macroeconòmics». Per això, la recomanació al Govern de Pedro Sánchez segueix la mateixa línia que l’any passat: mantenir una política pressupostària «prudent el 2023», que limiti la despesa corrent finançada a nivell nacional per sota del creixement potencial a mitjà termini. Amb dues novetats: tenir en compte el suport temporal i selectiu a llars i empreses més vulnerables per la pujada dels preus de l’energia i la situació provocada pels refugiats d’Ucraïna.
Per al període més enllà del 2023, Espanya i els països amb nivells elevats de deute –com Itàlia i Grècia– «hauran d’aplicar una política fiscal encaminada a aconseguir posicions fiscals prudents a mitjà termini i garantir una reducció creïble i gradual del deute i la sostenibilitat fiscal a mitjà termini, mitjançant una consolidació gradual, inversions i reformes», assenyala la Comissió Europea en el marc del procediment del semestre europeu, l’exercici anual destinat a oferir orientacions de política econòmica i fiscal als països de l’Eurozona així com recomanacions partint dels programes nacionals de reforma i inversions enviats pels països a Brussel·les a finals d’abril.
En el cas d’Espanya, l’anàlisi identifica «llacunes respecte als desafiaments que no s’aborden o s’aborden només parcialment en el pla de recuperació i resiliència, així com desafiaments nous i emergents, incloent-hi els que sorgeixen de la invasió de Rússia a Ucraïna». També constata que Espanya és un dels 17 països que incompleixen els límits de dèficit i deute públic fixats pel pacte d’estabilitat i creixement –del 3% i del 60% respectivament– tot i que ja que les regles estan suspeses –i que proposen mantenir en suspens fins al 2024– de moment no obriran procediments per dèficit excessiu i revaluaran la situació a la tardor d’aquest any.
Programa d’estabilitat «realista»
En tot cas, els experts comunitaris consideren que l’escenari macroeconòmic en què es basen les projeccions pressupostàries del Programa d’Estabilitat 2022 és «realista» tot i que reconeixen que hi ha una lleugera diferència entre les previsions del Govern, que preveuen un creixement del 5% el 2022 i del 3,9% el 2023, i les xifres de primavera de la Comissió, amb un 4% i 3,4% respectivament. «La disminució el 2022 reflecteix principalment el fort creixement de l’activitat econòmica, l’augment dels ingressos fiscals i l’eliminació de la majoria de les mesures d’emergència», explica la Comissió, que remarca que les dues parts coincideixen en la projecció del dèficit i en una ràtio d’endeutament públic similar.
Tot i així, la Comissió Europea demana a Espanya que estigui preparada per «ajustar la despesa corrent» en funció de l’evolució de la situació, però que alhora ampliï les inversions públiques per a la transició verda i digital i per reforçar la seguretat energètica, fins i tot recorrent als fons europeus i el finançament del programa Next Generation EU. Les noves recomanacions de política fiscal també apressen Espanya a implementar plenament els plans de recuperació i resiliència, promoure una economia circular, augmentar les taxes de reciclatge i potenciar la reutilització de l’aigua, així com reduir la dependència general dels combustibles fòssils i accelerar el desplegament de les energies renovables.
Per a això, Espanya s’hauria de centrar en instal·lacions descentralitzades i més autoconsum, agilitant els procediments d’autorització i millorant l’accés a la xarxa. En aquest terreny, Brussel·les també apressa el Govern a recolzar inversions per millorar l’emmagatzematge, la infraestructura de xarxa, l’electrificació dels edificis i el transport, així com impulsar l’hidrogen renovable. Les recomanacions no s’obliden tampoc de la importància d’accelerar les interconnexions energètiques, i d’augmentar la disponibilitat de vivendes socials i assequibles energèticament, fins i tot mitjançant la seva renovació.
Desequilibris macroeconòmics
Quant als desequilibris macroeconòmics, l’informe publicat aquest dilluns apunta també a la persistència d’un elevat deute extern, tant públic com privat. «El deute privat continua sent més elevat que abans de la crisi de la covid-19, i continua superant els nivells prudents, mentre que l’elevada proporció del deute públic respecte al PIB es manté molt per sobre del seu nivell anterior a la pandèmia», alerten els tècnics comunitaris, que admeten que, tot i que els préstecs morosos van continuar disminuint, hi continua havent alguns riscos, especialment en els sectors de gran consum d’energia i en els que anteriorment es van veure molt afectats per la crisi del coronavirus.
A més, i tot i que la taxa d’atur va començar a disminuir de nou el 2021, «la segmentació del mercat de treball i l’atur juvenil continuen sent elevats», malgrat que, segons el diagnòstic comunitari, les reformes recents i passades i l’aplicació del pla de recuperació ajudaran a abordar les vulnerabilitats restants d’Espanya.
