El lloguer mitjà a Espanya ha augmentat en els últims anys de manera exponencial i no només a les grans ciutats. De manera generalitzada, la renda que ha de pagar un inquilí cada mes ha augmentat prop d’un 60% entre el 2015 i el 2022, segons dades recopilades per la plataforma de dades immobiliàries de Brainsre.

Aquest ràpid augment, no correlacionat amb els sous dels espanyols, ha disparat el percentatge de renda que es destina a pagar el lloguer. A les Balears, una regió molt influïda pel turisme, la renda neta mitjana per llar és de 29.368 euros, segons l’INE, mentre que el lloguer mitjà suposa 23.400 euros a l’any. El mateix passa a Catalunya, on malgrat la intervenció del mercat, la renda mitjana és de 34.982 euros i el lloguer mitjà anual de 16.644 euros. A la capital es repeteix el fenomen, amb un lloguer mitjà de 16.476 euros i uns ingressos de 37.687 euros.

El llindar de lloguer respecte a renda que els experts consideren com a «sa» s’ubica en el 30%-35%, és a dir, destinar aquest percentatge dels ingressos de la llar al pagament de l’habitatge, de lloguer o en propietat. Aquest percentatge se supera en vuit autonomies a més de Madrid, Catalunya i les Balears: Andalusia, situat en el 51,23%; les Canàries, en el 38,69%; Cantàbria, en el 36,89%; el País Valencià, en el 43,26%, i País Basc, ubicat en el 35,2%. Les zones on menys percentatge del sou es destina a l’arrendament, per sota del 30%, són Ceuta, Melilla, Aragó, Astúries, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Navarra i La Rioja.

Segons l’informe The Housing Property Telescope de la consultora EY, els fons d’inversió i grans tenidors d’habitatges a Espanya són els que més barat en lloguen, entre un 7% i un 20% per sota del preu de mercat de les zones d’influència.

La gestora espanyola Azora, criticada per comprar habitatges socials a la Comunitat de Madrid durant la crisi financera anterior, lloga de mitjana amb un descompte del 30% respecte del mercat. Resydenza, la plataforma d’una de les 50 fortunes més grans d’Espanya, posa els habitatges un 21% per sota que els seus comparables, i Realia, propietat del multimilionari mexicà Carlos Slim, ho fa amb un 10% de descompte. Totes aquests habitatges són en zones de gran escassetat, com Madrid, Barcelona, Màlaga i València.

El soci responsable de Real Estate a l’àrea de Strategy & Transactions d’EY, Javier García-Mateo, va assegurar que «els inversors institucionals són els que estan afavorint l’accés a l’habitatge de les classes més baixes».