El<strong>Fons Monetari Internacional (FMI)</strong> revisarà a la baixa les seves previsions de creixement per a l’economia mundial, que seran publicades la setmana vinent, com a conseqüència dels múltiples sotracs que afecten l’activitat, segons ha avançat la directora gerent de la institució, Kristalina Georgieva.
L’economista búlgara ha assenyalat que, malgrat que l’FMI ja ha rebaixat fins en tres ocasions les seves projeccions de creixement, a només el 3,2% per al 2022 i el 2,9% per al 2023, la setmana que ve té previst tornar a retallar el creixement per a l’any vinent.
Així mateix, les noves projeccions del Fons assenyalaran l’augment dels riscos de recessió.
«Estimem que els països que representen al voltant d’un terç de l’economia mundial experimentaran almenys dos trimestres consecutius de contracció aquest any o el vinent», ha apuntat, i ha afegit que, fins i tot quan el creixement sigui positiu, la caiguda d’ingressos reals i l’augment dels preus provocaran la sensació d’estar en recessió.
D’aquesta manera, les estimacions de l’FMI eleven a uns 4 bilions de dòlars (4 bilions d’euros) la pèrdua de producció global fins al 2026, una xifra equivalent a la mida de l’economia alemanya, cosa que suposa «un revés massiu per a l’economia mundial».
«I és més probable que empitjori que que millori», ha advertit Georgieva, per a qui la incertesa continua sent extremadament alta en el context de la guerra i la pandèmia sense descartar que hi pugui haver encara més sotracs econòmics, mentre augmenten els riscos per a l’estabilitat financera.
En aquest sentit, ha assenyalat que una correcció ràpida i desordenada del valor dels actius podria veure’s amplificada per vulnerabilitats preexistents, inclòs l’elevat deute sobirà i la preocupació per la liquiditat en segments clau del mercat financer.
«Estem experimentant un canvi fonamental en l’economia global: d’un món de relativa previsibilitat, amb cooperació econòmica internacional, baixes taxes d’interès i baixa inflació, a un món més fràgil amb més incertesa, més volatilitat econòmica, confrontacions geopolítiques i desastres climàtics més freqüents i devastadors, un món on qualsevol país pot perdre el rumb més fàcilment i amb més freqüència», ha resumit.
Estabilitzar el rumb
D’aquesta manera, per a la directora de l’FMI resulta urgent estabilitzar l’economia davant l’empitjorament de perspectives, per a la qual cosa assenyala en primer lloc la necessitat de domar l’elevada inflació, tot i que ha advertit que endurir la política monetària massa i massa ràpid, i fer-ho de manera sincronitzada a tots els països, podria empènyer moltes economies a una recessió prolongada.
«La inflació s’ha mantingut obstinadament alta i generalitzada, cosa que significa que els bancs centrals han de continuar responent», ha defensat Georgieva, que ha assenyalat que, en l’entorn actual, «el correcte» és actuar amb decisió fins i tot quan l’economia inevitablement es desaccelera.
«Això no és fàcil, i no evitarà dolor a curt termini. Però la clau és evitar un dolor molt més gran i més durador per a tothom», ha afegit.
Política fiscal
D’altra banda, per a la búlgara una segona prioritat immediata és implantar una política fiscal responsable, que protegeixi els vulnerables, «sense afegir combustible a la inflació».
D’aquesta manera, ha recomanat als governs implantar mesures fiscals que no només siguin temporals, sinó també específiques, amb un enfocament nítid en aquelles llars de baixos ingressos.
En aquest sentit, on persisteixin els alts preus de l’energia, ha apostat perquè els governs brindin ajudes directes a les famílies d’ingressos baixos i mitjans i minimitzar així l’ús de mesures de control de preus, ja que aquests instruments no són assequibles ni efectius durant períodes prolongats.
«Evitar el suport fiscal indiscriminat és fonamental, perquè si es fa de forma àmplia, l’impuls de la demanda dificultaria encara més la lluita contra la inflació», ha explicat, ja que, mentre la política monetària trepitja el fre, no hi hauria d’haver una política fiscal que trepitgi l’accelerador. «Això suposaria un viatge molt dur i perillós», ha puntualitzat.
Així mateix, Georgieva ha reclamat esforços conjunts en suport de les economies emergents i en desenvolupament, que s’enfronten a un «triple cop» per un dòlar més fort, els alts costos d’endeutament i les sortides de capital.
Reformes
En qualsevol cas, la directora de l’FMI ha defensat que aquestes actuacions urgents són essencials, però insuficients per revitalitzar l’economia mundial i generar resiliència, per la qual cosa faran falta reformes transformadores.
Referent a això, ha indicat que els països poden utilitzar marcs fiscals a mitjà termini per fer més sostenibles les seves finances i crear més espai pressupostari per invertir en persones i economies més productives, incloent-hi salut, educació i xarxes de seguretat més sòlides.
Així mateix, la infraestructura digital pot impulsar la innovació i serveis públics digitals més transparents i eficients.
«Si ens obrim camí a través d’aquest període de fragilitat històrica, hem de teixir un nou teixit econòmic i social que sigui més fort i resistent a les tensions que enfronta el món avui», ha remarcat.
