És important adonar-nos de com anomenem els nostres fills i filles, especialment si tenim fills i filles i ho fem de manera diferent amb ells i amb elles. Construïm el nostre pensament amb paraules, entenem el món, l’interpretem i ens hi relacionem a través de tots els sentits, però el llenguatge verbal hi té un pes molt important. Si el codi que tenim per descodificar el que ens envolta té biaix de gènere, la nostra percepció i comprensió del món el tindrà inevitablement. Però també la nostra construcció personal, la idea de qui som, perquè aquesta imatge la construïm també en relació amb els altres, els altres que no són jo, què diuen de mi. I la idea que tinc de mi mateixa s’anirà construint també de manera cíclica en cada interacció que tinc amb els altres i en la percepció de per quins motius soc valorada. Quins actes dels que faig són valorats, i comportant-me de quina manera no ho soc.

Tots cerquem ser acceptats i estimats, i ens acabem emmotllant en part a la percepció i interpretació que fem de les paraules dels altres. Per això és importantíssim revisar el nostre llenguatge, revisar quines paraules fem servir, què valorem de les nostres filles. Els diem molt sovint que està guapa, que és guapa? I si és així, això també ho fem amb els nostres fills? Anotem durant una setmana què els diem, podeu fer aquest exercici en parella, sempre és més fàcil anotar el que diu un altre i adonar-se’n de paraules o expressions que es repeteixen. Centreu-vos en un o dos aspectes, quins diminutius o malnoms utilitzeu per dirigir-vos als vostres fills i filles? Quins feu servir? Creieu que tenen biaix de gènere? Quina doble interpretació hi podria haver darrere de la paraula que utilitzeu? Princesa, bombonet, àngel, nina... sabem que les paraules les diem amb les millors de les intencions, però què creieu que reben les vostres filles? Que posen en valor aquestes paraules? Quin efecte creieu que poden tenir en les vostres filles? I cap als vostres fills? Quin tipus de malnoms feu servir? Campió, crac, xaval, artista, Superman, homenet... què esteu reforçant amb aquestes paraules?

I si ens posem a valorar situacions que no ens agraden del comportament dels nostres fills, són els mateixos? O som més laxes per exemple amb el nostre fill que es mostra mogut que amb la nostra filla? Esperem que la nostra filla sigui endreçada i potser al nostre fill no li exigim de la mateixa manera? Cada pregunta i resposta va configurant l’imaginari dels vostres fills i filles. Feu-vos-les i canvieu tot allò que no us encaixi, sense flagel·lar-vos, és normal si no hi hem parat atenció que surtin les paraules que nosaltres hem sentit i ens han dit a nosaltres mateixes. Ara això no és motiu per no posar-s’hi i començar a canviar-ne algunes. Amb les nostres paraules estem configurant la personalitat dels nostres fills i filles, voleu que sigui una que tingui aspectes limitants i basats en discriminacions per raó de gènere? O voleu que els vostres fills i filles tinguin tots els camins per triar? No comencem ja des de casa a limitar-los perquè simplement no ens n’hem fet conscients que ho estem fent. Quina paraula deixaràs d’utilitzar?