Rosa, ara farà un any que vas aconseguir una fita que no havia aconse-guit mai ningú al món abans. Volíem celebrar els teus 101 anys, però ens has deixat aquest dia de Reis.
Han estat deu anys de convivència, qui ho havia de dir! Una "vella" (com tu deies sempre) i jo, un boig de l'esport, units per la natació: a tu t'agradava nedar i a mi els reptes. No era fàcil fer-te entrar en el món de la competició, però el teu caràcter, l'esperit de superació i la perseverança van fer possible aquests deu intensos anys en què has estat un referent per a tota la gent gran i per a la natació màster, a més d'un exemple per tenir una vellesa activa i digna. Quantes hores, Rosa, i quantes experiències, provant sempre que el treball fos com menys costós millor; amb les xerrades, els petits massatges, la gimnàstica... Vull pensar que vaig contribuir a donar sentit a la teva vellesa. Em queda el teu somriure en sortir de l'aigua i quan tornàvem a casa després de competir em deies "gràcies!".
