L
a tornada de Leo Messi després de la lesió de més de dos mesos no està sabent ser gestionada pel Barça. La presència de l'argentí, tret de casos puntuals com l'eliminatòria de Copa del Rei contra el Getafe o la segona part de Copa davant del Llevant, quan es va dedicar a fer assistències a Tello, està condicionant l'efectivitat de l'equip, la seva pròpia i la dels companys. L'exemple clar va arribar dissabte, en el partit que el Barça va perdre contra el València (2-3). Quan l'equip va estar bé, en els primers trenta minuts, va errar en moltes accions per excessiva dependència d'ell. Quan l'equip no va funcionar, en l'hora restant, la seva posició al camp no va ser operativa. Només en els darrers minuts, quan Alexis es va situar de davanter centre, es va veure una mica de llum i va tenir la millor ocasió del partit, que Alves va desviar amb el peu.
La posició al camp
Gerardo Martino ha intentat des que va començar la temporada trobar la posició correcta de Messi al terreny de joc. A l'estiu, en alguns partits, com en la tornada de la Supercopa contra l'Atlètic de Madrid, el va fer arrencar des de la banda dreta, la seva posició natural quan va arribar a la primera plantilla, el 2004. Messi, però, ja fa molt temps que juga de fals nou, al centre, en concret des que Guardiola li va trobar aquesta posició en el famós 2-6 al Bernabéu, l'any 2009. Les seves característiques han canviat i ja no és l'extrem ràpid que desborda cap al mig, sinó que té un joc més de combinació.
En les primeres setmanes de lliga, va tornar al seu lloc de fals nou i va tenir una fase resolutiva que va quedar tallada per les lesions a Almeria i al camp del Betis. Quan s'ha recuperat, va enlluernar en el primer partit contra el Getafe, de Copa, i va fer un golàs en el segon, però en lliga només ha anotat un cop, i de penal.
Faceta d'assistent
En la segona part del partit d'anada de quart de Copa contra el Llevant, Messi va semblar trobar una bona posició. Es va situar de mitja punta i, des d'allà, es va dedicar a fer passades a l'espai a Tello perquè aquest fes tres gols. Aleshores es va començar a dir que el futur de Messi serà aquest, el de jugar més al centre del camp i assistir els companys de davantera, com si fos Xavi o Iniesta. La realitat, però, és que sembla complicat que l'argentí renunciï d'aquesta manera a fer gols i és un luxe massa gran que el Barça també deixi de nodrir-se de l'efectivitat davant de la porteria del seu millor home. Aquesta necessitat d'arribar i marcar es va veure en el partit de dissabte.
Va ser sobretot a la primera meitat, quan el Barça jugava millor, i va quedar exemplificada en un contraatac. Messi va avançar amb la pilota controlada, tenia Jordi Alba sol a l'esquerra en posició de rematada i, en lloc de passar la pilota, va voler rematar ell, amb un defensa davant. Necessitava fer gol per trencar la ratxa de no anotar a la lliga des del setembre.
A la segona meitat, quan el partit es va complicar, va ser quan Messi va estar més perdut. Se'l va poder veure sovint anant a recollir pilotes al centre del camp i iniciant ell la jugada. Fent això, arrenca des de molt lluny de porteria i és complicat que arribi, ja sigui en conducció o amb parets, fresc a posició de rematada clara.
Supeditació a l'estrella
Des que Messi va tornar, a la segona part del duel de Copa contra el Getafe a casa, el 8 de gener, el Barça ha fet 19 gols. Catorze han estat amb ell al camp (tots menys els cinc de la tornada contra el Llevant). L'argentí n'ha anotat cinc, un de penal. Dos, anotats per Piqué, van ser de córner i un, en pròpia porteria. La resta de l'equip, per tant, en cinc partits i mig ha fet sis gols de jugada (tres de Tello, dos d'Alexis i un de Pedro). La sensació que hi ha és que ha tornat la Messidependència.
En el partit contra el València, la primera opció de la majoria de jugadors va ser buscar-lo per iniciar, continuar o acabar la jugada. Alves és el paradigma de no saber acabar una acció si no és passant la pilota a Messi, però Pedro i Alexis també viuen més condicionats per aquest fet. Messi vol assistir, però també vol marcar. I de moment, no troba el camí. Convindrà trobar-li l'encaix perquè el Barça torni a rutllar.
