L'abril del 2004, Fernando Morientes, un davanter que havia estat campió d'Europa amb el Reial Madrid, va marcar un dels tres gols amb els quals el Mònaco va deixar fora els blancs de la Lliga de Campions. A l'anada, al Bernabéu, ja n'havia fet un altre. Morientes estava cedit al conjunt monegasc i, a partir d'aquell dia, els madridistes eviten per contracte que qualsevol jugador cedit jugui contra ells. No és el cas d'Álvaro Morata. Una de les promeses del planter blanc, que va jugar la final de l'any passat a Lisboa, va ser venut l'estiu passat per 20 milions d'euros a la Juventus. Aleshores es va dir que era un gran negoci per al campió d'Europa. Ahir, Morata va ser la reencarnació de Morientes i va evitar que l'equip del seu cor jugui la final europea d'enguany contra el Barça. La Juventus, amb defensa i sort, serà el rival dels blaugrana el 6 de juny a Berlín. El Madrid queda tocat i, per a aquesta temporada, enfonsat.
La Juventus va tornar a afrontar el partit amb quatre defenses i amb la intenció de poblar el centre del camp amb l'entrada d'un Pogba faltat de ritme. Allegri pretenia aconseguir avantatge numèric en aquesta zona, però les vegades en què se'n va sortir, els seus jugadors no van saber crear perill a la primera part. El Madrid, amb un Benzema que assegura més combinació que el Chicharito, va sortir llançat amb tres arribades en deu minuts. Un xut llunyà de Vidal no va espantar els blancs, que van continuar pressionant en una seqüència que va acabar amb el primer gol. Al minut 17, Isco va disparar massa alt; a continuació, una centrada de Benzema va ser rebutjada per la defensa; tot seguit, Bale va fer un xut llunyà que va aturar Buffon; i al minut 21, l'errada de Chiellini. James va entrar a dins de l'àrea en una acció que no semblava portar perill, i el central, amb una infinita falta de tacte, li va picar la cama per darrere i el va fer caure. El penal el va transformar pel centre de la porteria Cristiano Ronaldo i va avançar el seu equip en l'eliminatòria.
