Des del bar o des de casa, amb el xiulet final al Vicente Calderón centenars de manresans es van dirigir a la plaça de Crist Rei per celebrar el títol de Lliga. Els carrers eren plens de cotxes que feien sonar el clàxon amb més energia que ritme, amb bufandes i banderes onejant per les finestres. Això feia intuir que la plaça de Crist Rei seria plena de gom a gom, però no tots van baixar a peu de carrer a cantar i saltar, tot celebrant el primer títol de l'era Luis Enrique. Una lliga pot venir acompanyada de dos títols més en les properes setmanes, desig que van mostrar els culés que ahir es van reunir al centre de Manresa.

«Si, si, si! Anem cap a Berlín», cantaven a l'uníson els més joves, reunits al centre de la plaça. Eren un grup de 20, equipats amb samarreta, bufanda i banderes del Barça, que portaven la veu cantant, donant pas a cada càntic. Al voltant seu, públic de totes les edats, en un ambient molt familiar. No van faltar els habituals càntics en referència al Madrid, que els més petits no arribaven a entendre. «És la primera vegada que venim aquí i ella té consciencia del que esta passant. La seva primera celebració viscuda amb sentiment barcelonista», explica Xevi Viñas, fent referència a la seva filla de vuit anys. Més experiència té el Pol Vallespí, que als seus 25 anys ha viscut «tota aquesta època plena de títols», i recorda que anys enrere a la Farola «hi havia molta més gent». És una percepció compartida per molts dels presents que s'adapta a la realitat, i és que ahir la xifra de seguidors devia rondar les 300 persones, lluny de les 1.000 que s'hi havien reunit en alguna altre ocasió. «És normal», explica Vallespí, que afegeix que «si guanyem la Champions, que ho farem, aquí serem molts més».

Messi i records per Cristiano

Com era d´esperar Leo Messi va ser el jugador que més càntics es va endur. L´habitual «Messi, Messi» es va repetir diverses vegades, celebrant que l´argentí torni a ser el d´abans. «Amb Messi a aquest nivell, no hi ha cap rival que ens pugui aturar», exposava un eufòric Vallespí, fent referència així a les futures finals. Però si l´argentí va ser el gran triomfador, els seguidors blaugrana també es van recordar del seu enemic, el portuguès Cristiano Ronaldo. Les habituals rimes despectives, rimant amb el seu país de procedència, es van fer presents en diversos moments. Com és habitual en aquestes nits festives, la gent no en pot alabar un sense desqualificar l´altre.

Però era evident que no era una celebració memorable, com demostrava el fet que els cossos de seguretat no van tallar cap dels carrers que passa per la zona. Els que hi eren, però, no van deixar d´animar en cap moment. Un dels moments que més veus va reunir, i que es va fer esperar més del que és habitual va ser quan es va cantar l´himne blaugrana, amb menys protagonisme del que acostuma. Altres càntics més nous el van suplir, com el ja gairebé clàssic «i si tots animem, i si tots animem, guanyarem!». També hi van haver referències a Catalunya amb l´habitual «Visca el Barça i visca Catalunya», tot i que alguns dels altres càntics eren en castellà. El que no hi va haver van ser referències al procés sobiranista que viu el país, separant per complet l´esport de la política.

La Bruixa treu el cap

Un dels moments més peculiars de la nit va ser el protagonisme que alguns van voler donar a La Bruixa d´Or, l´equip de bàsquet de la ciutat, que ahir també tenia motius d´alegria amb la victòria davant l´Estudiantes, que el manté amb opcions de salvació. Va ser un grup reduït el que va iniciar algun dels càntics que són habituals al Nou Congost, però amb poc seguiment. El protagonista ahir a la Farola era el Barça.

Eren les 22 hores i apareixien els primers«Luis Enrique, Luis Enrique!» de la nit. El tècnic, molt discutit durant tot l'any, era corejat ara pels centenars de culés reunits ahir a Crist Rei. Entre dos i tres quarts de deu els pares començaven a conduir els seus fills cap a casa, mentre al centre els més animats continuaven la celebració. La jornada laboral d'avui, ajudava a buidar poc a poc una plaça que molts dels ahir presents esperen poder tornar a trepitjar ben aviat, en un context de celebració de dos títols més. Perquè si una cosa va quedar clara ahir, és que la celebració de la Lliga ha sigut una espècie d´aperitiu per alguns i d´entrenament per d´altres. En l´imaginari culé el triplet té molta força, i la d´ahir va ser la primera punta d´un triangle que molts volen que es completi el 6 de juny. Alguns dels que ahir eren a Crist Rei tenen la sort de poder ser a Berlín per la final de la Lliga de Campions, però la resta repetiran a Manresa.