És possible que el Barça mantingui el 3-4-3 fins a final de temporada, però faria bé Luis Enrique de tapar-se una mica l'esquena en moments en què no faci falta arriscar tant. Ahir, el València va deixar clares les vergonyes de la línia defensiva barcelonista fins i tot a la segona part, quan jugava amb un element menys per l'expulsió de Mangala. El fet d'actuar tota la segona part amb un jugador més va facilitar les coses al conjunt barcelonista, però deixa clar un avís de futur, que si el centre del camp no pressiona, la defensa va venuda. A la Corunya es va veure clarament. Ahir també.

La primera meitat va ser la típica muntanya russa a la qual el Barça ens té acostumats aquesta temporada. Luis Enrique, conscient que no es podia fallar, va alinear l'equip de la remuntada amb la defensa de tres que els rivals ja comencen a conèixer i a saber atacar. D'aquesta manera, el més gran control al centre del camp que es va veure contra el Celta i el PSG no va existir, ja que el València no va actuar amb un davanter fix, l'habitual italià Simone Zaza, sinó que va preferir la mobilitat de Munir, Orellana i Cancelo per trobar els molts espais que el sistema deixa.

Luis Suárez, l'única arma atacant blaugrana de la primera part, va demostrar que es menjava amb patates Garay en la primera acció, a la qual no va arribar Neymar, però tot seguit Mascherano havia d'evitar una centrada de Cancelo a Orellana que era mig gol.

El Barça dominava, però sense excessos, i tot el perill arribava en pilotes a l'espai cap a Suárez, que ho rematava tot, o en accions individuals de Messi, que va xutar alt al minut 15. A l'altra banda, però, Ter Stegen no vivia tranquil i va haver d'intervenir per salvar un xut de Soler en la primera demostració que Piqué no tenia una gran nit.

Quatre gols seguits

El tram central de la primera part va ser irrellevant. El València estava molt tancat i només Iniesta semblava tenir la clau del mur, però no trobava la porta. I en un quart d'hora es van obrir totes les comportes. Va arrencar tot d'un u contra u de Munir que va salvar Ter Stegen a costa d'endur-se un bon cop al genoll. El córner posterior va tornar a ser un poltre de tortura per al Barça i Mangala, tot sol, va anotar el primer gol.

Els blaugrana va anar a l'atac i Rafinha ho va intentar abans que l'empat arribés d'una acció infantil. Neymar va ràpid a servir de banda i troba un Suárez que, tot sol, allotja la pilota amb subtilitat a la porteria d'Alves. L'uruguaià era un incordi per al València i va generar el segon gol. Just després d'una dura falta de Mangala a Messi, el defensa francès va empassar-se una pilota a l'espai i no li va quedar més remei que fer penal al davanter. Penal i expulsió clars. Messi el llança i, tot i la provocació del parapenals Alves, el transforma pel mig.

Semblava que tot estava sentenciat, però una nova badada va costar l'empat. El València troba l'esquena de Mascherano, que no hi era, Rakitic no arriba a tapar Gayá i aquest li dona el gol fet a Munir, que ja havia marcat a Mestalla. Errada greu i descans.

Messi i desenes d'errades

A la segona part, Neymar va ser qui es va posar l'equip a l'esquena. Voro va retirar del camp Orellana i, amb ell, una bona part dels maldecaps dels locals. El Barça va anar de cap a l'atac i Neymar va avisar un parell de cops fins que, als set minuts, Mascherano va trobar Messi a la banda dreta de l'àrea i l'argentí, amb la cama no tan bona, va afusellar Diego Alves pel pal curt.

Semblava que el més difícil estava fet, però Munir va estar a punt d'empatar de la mateixa manera que havia marcat el 2-2, en una pilota llarga. En aquesta oportunitat, però, va ser massa lent i Piqué el va poder atrapar.

La mitja hora posterior va passar enmig de desenes d'arribades dels locals a l'àrea, però Neymar, sobretot, Messi i Suárez, aquest un cop sense porter i tot, van errar massa. Luis Enrique va fer entrar André Gomes al camp entre divisió d'opinions i el portuguès va entregar una oportunitat al seu exequip en fer una falta a Gayá. Parejo, però, va relliscar a l'hora de fer el llançament.

La superioritat local era clara, però el quart no va arribar fins al penúltim minut. Cavalcada majestuosa de Neymar per la banda esquerra deixant a terra Enzo Pérez. El brasiler es para i veu l'arribada d'André Gomes, que marca el seu primer gol de blaugrana. Final, tranquil·litat i aturada, però avís per a navegants: els espais en defensa es poden pagar cars.