Pol Combellé té 24 anys i resideix a Pineda de Bages. Ha tancat una llarga trajectòria de quinze anys al Gimnàstic de Manresa. Combellé, que aquesta última campanya al club escapulat ha fet les funcions d'entrenador del benjamí A i B i coordinador del futbol 7, farà les maletes per anar a treballar a Can Barça, concretament com a segon tècnic del prebenjamí A. Amb el Nàstic, una de les fites més importants aconseguides pel jove tècnic manresà va ser el subcampionat del benjamí A a la Copa Catalunya, la competició de més renom.

Deu estar molt satisfet d'aquesta oportunitat que li brinda el Barça?

La veritat és que sí, estic molt content i il·luisonat. Me'n vaig al millor club del món. És una oportunitat única, sempre havia somniat amb aquest moment. Sóc un apassionat del futbol, puc dedicar-hi les 24 hores del dia.

Com va sorgir aquesta oportunitat? Imagino que no s'ho va pensar dues vegades...

Evidentment que no m'ho vaig pensar gaire. Em va trucar el coordinador del FC Barcelona per fer-me la proposta d'incorporar-me al cos tècnic del prebenjamí A del seu futbol formatiu i vaig donar el meu si a l'instant.

Entrenar a Can Barça, comporta dedicació exclusiva?

Als que ens agrada el futbol i ho vivim, hi dediquem el que faci falta. Tot el temps que dedicaré la temporada vinent al futbol serà exclusivament per al Barça.

Per poder fitxar per un dels clubs imagino que hi ha moltíssima feina al darrera...

Depèn de com t'ho miris. Quan el teu hobby es converteix en la teva feina, tot és més fàcil. Aquests últims anys, a part de ser entrenador, he tingut la sort de ser coordinador de l'etapa de futbol 7 del Gimnàstic de Manresa. La meva dedicació ha estat exclusiva i m'he deixat la pell per a aquest club. Per suposat que hi ha molta feina al darrera, però amb els companys que he tingut treballant al meu costat tot ha estat més fàcil. Ens hem dedicat al futbol base, i la nostra satisfacció de cada temporada ha estat veure l'evolució futbolística i personal dels nostres jugadors, i la recompensa d'aquesta feina augmenta quan futbolistes de la nostra cantera se'n van a equips formatius de clubs de Primera Divisió. És una feina divertidíssima.

Es veu molts anys al Barça?

Primer de tot, me n'hi vaig l'any vinent. Quan vas a un club com el Barça, has d'aprofitar al màxim el temps que hi puguis estar.

És molt complicat tenir-hi continuïtat?

Com a tot arreu, si vols tenir continuïtat has d'estar al nivell que mereix el club.

Quin repte personal es posa per a la propera campanya?

Aprendre. Sembla un tòpic, però és el meu repte principal. Sóc molt jove i em queda molt per saber, vaig al millor lloc possible per fer-ho. A partir d'aquí, intentaré aportar el màxim que pugui al club i, sobretot, gaudir de l'experiència.

Deixa algun referent dins del Gimnàstic de Manresa?

Sergi Martínez, el coordinador, m'ho ha donat tot, i sempre m'ha facilitat la feina amb el seu suport. Des del primer moment va apostar per mi i això no ho oblidaré mai. Ha estat la persona més important per a mi durant la meva trajectòria com a entrenador.

Són molt anys d'estada com a tècnic al Gimnàstic. Què li diria a tota la família escapulada ara que marxa?

Els donaria les gràcies. Si he arribat fins a aquí és gràcies al Gimnàstic. Els animaria a seguir treballant com fins ara, són un referent a Catalunya, i estan en un moment molt dolç. Tot el que puc dir són paraules d'agraïment al president Miquel Sebastià i a la seva junta, a Sílvia Masachs, als de manteniment de camp, l'Amid i el Rachid. I sobretot als companys de treball, a tots els entrenadors i coordinadors per l'amistat que tenim i l'excel·lent relació. A Toni Sáez i al Natxo per pensar en mi; als meus companys del cos tècnic al llarg de tots aquests anys: Pol Castellà, Álex Sánchez, Joan Pareja, Dani Mainar i Joel Cuello.