El Barça va tornar-se a prendre amb professionalitat un partit intranscendent. Ernesto Valverde sembla que vol aprofitar tots els compromisos per provar situacions i extreure'n conclusions, i el seu equip el segueix. Ahir, en un duel en què ja no es jugava res a Europa, va derrotar un Sporting que sí que estava pressionant amb una primera part de brega i treball i una segona més brillant, quan els artistes, sobretot Messi, van sortir al camp. Els blaugrana tanquen una brillant fase de grups amb quatre triomfs, dos empats i, sobretot, un sol gol en contra, símptoma de la solidesa que el tècnic ha volgut aportar als seus davant de la falta de brillantor d'altres temporades.
La primera part va ser molt tàctica i va tenir poques arribades a les porteries. L'Sporting, aprofitant la baixa de Messi, va atrevir-se amb una defensa de tres que es convertia en cobertura de cinc cada cop que els blaugrana atacaven. El Barça, però, va tenir la possessió i els primers 23 minuts van ser tot un seguit d'arribades amb xuts llunyans, d'Aleix Vidal, d'André Gomes i de Denis Suárez, que aprofitaven l'absència de l'argentí per reivindicar-se. Luis Suárez va tenir l'ocasió més clara, però Rui Patrício la va avortar amb una bona sortida als peus.
A partir d'aquest moment l'Sporting es va voler estirar, tot i que Cillessen va ser un espectador més. A poc a poc, la primera meitat es va anar esllanguint, amb la mala notícia d'una targeta groga innecessària a Semedo que li impedirà jugar l'anada dels vuitens de final.
Més llum a la represa
La segona part va ser millor, tot i que va haver de ser una acció a pilota parada la que ho va desembussar tot. Encara sense Messi al camp, i després d'una bona oportunitat d'Aleix Vidal, va arribar el gol en una acció d'estratègia directa. Denis Suárez serveix un córner i Alcácer, al primer pal, pentina al fons de la xarxa. El davanter de Torrent va tornar a demostrar el seu olfacte i que és un element molt valuós per trencar defenses tancades o en accions de desmarcada cap endavant.
Llavors va entrar Messi, però l'Sporting, que havia fet un pas endavant amb dos canvis al descans, va estar a punt d'empatar amb una oportunitat claríssima elaborada entre els dos acabats d'entrar. Gelson Martins va centrar i Dost, amb tot a favor, va estavellar l'esfèrica al cos del seu compatriota Cillessen, que li va tapar molt bé l'espai. Va ser la penúltima situació dels portuguesos i l'última en què van poder fer mal de veritat.
Valverde va provar aleshores Busquets en la posició de central, en el lloc d'un Piqué al qual cal cuidar davant de les baixes de Mascherano i Umtiti, i el Barça hauria pogut augmentar el compte en accions iniciades per Messi. En una va assistir a Suárez, en una altra a Alcácer, en una oportunitat que va salvar Piccini, i finalment ho va intentar ell mateix amb un fort tret des de fora de l'àrea, però Rui Patrício va respondre demostrant que és un gran porter.
El públic ja s'entretenia escridassant l'exmadridista Coentrao, que acabava d'entrar al camp, i va poder xalar encara més burlant-se d'un dels controvertits fitxatges del Barça en els darrers anys. Va ser Mathieu qui, en intentar evitar una rematada d'Alcácer a centrada de Denis Suárez, es va introduir la pilota a la porteria. Va ser l'epíleg de l'eliminació del seu equip.
