L'aventurer manresà no ha celebrat el vint-i-cinquè aniversari de la seva primera gran travessa, fer en bicicleta l'emblemàtic Camí de Sant Jaume fins a Santiago de Compostel·la, amb estridències. «Agafar la bicicleta cada dia és la meva celebració», sentencia.

L'any vinent, aquest 2018 tan proper, genera moltes expectatives a en Pere Arenas. I és que gaudirà de dos mesos i mig, potser tres, per calmar la seva encara candent set d'aventura.

El primer projecte d'Arenas tindrà com a epicentre la capital del Bages. Un fet inusual. El ciclista vol recórrer trenta-cinc traçats circulars a l'entorn de la ciutat. Segons ha decidit, la sèrie de sortides ha d'iniciar-se el dimarts 20 de març, coincidint amb l'equinocci de primavera, per finalitzar el dilluns 23 d'abril, diada de Sant Jordi. Pere Arenas vol pedalar circuits d'entre 30 i 40 km tots els dies que tingui obligacions laborals. Els festius, la distància a recórrer ha de ser de 150 km.

Aquest conjunt d'excursions cicloturistes pels volts de Manresa tindrien un nexe en comú: finalitzar cada dia en un indret emblemàtic: la Seu, la Cova de Sant Ignasi, el medieval carrer del Balç, etc. La darrera sortida, la del dia del llibre i de la rosa, ha de cloure en un lloc encara per concretar del passeig de Pere III.

Tres opcions per a una travessa

La propera gran travessa del manresà es produirà la propera primavera, a cavall de maig i juny.

Inicialment, Pere Arenas volia fer una ruta d'entre 4.000 i 5.000 km sortint de Seattle o Vancouver, a la costa oest d'Amèrica del Nord, per travessar el Canadà seguint el traçat de l'Alaska Highway, l'autopista que uneix les ciutats de Dawson Creek (Columbia Britànica) i Fairbanks, al centre d'Alaska. Després, s'endinsaria al parc nacional de Denali, per cloure el periple a la ciutat portuària d'Anchorage.

Dos recorreguts alternatius competeixen, a hores d'ara, a la ment inquieta de Pere Arenas. El primer consistiria a travessar, per tercera vegada, tot el continent europeu. De Moscou a Manresa passant per Polònia i per la serralada dels Carpats (Romania), abans de gaudir del paisatge del Tirol austríac, per després travessar el Vèneto, la Llombardia i el Piemont, per retornar a Catalunya a través de la bucòlica França mediterrània i els Pirineus.

La tercera opció és resseguir la transoceànica, la via que uneix els oceans Atlàntic i Pacífic, travessant la selva amazònica brasilera fins a Cuzco, al Perú.