10 de març de 2018
10.03.2018
40 Años
40 Años
GUILLE RUBIO - Jugador del Breogán

«Sempre tens aquella cosa de tornar a casa»

L'ala-pivot analitza el retorn de demà al Nou Congost en un duel directe, les possibilitats d'ascens i les vivències a l'estranger

10.03.2018 | 15:38
«Sempre tens aquella cosa de tornar a casa»

L'ICL rep demà el Breogán en un duel clau en la pugna pel primer lloc al final de la fase regular. Un partit especial per al terrassenc Guille Rubio, format al Bàsquet Manresa i ara peça clau del líder de la LEB Or.

Tercer partit de la temporada contra l'ICL. És una final?

És un partit important. Encara en queden molts però és vital perquè és un rival directe. Si perdem, encara tindrem opcions de ser primers, sense perdre el cap.

Una victòria del Breogán sentenciaria el primer lloc?

Faríem un pas important cap a l'ascens directe perquè tindríem tres partits de marge i l'average a favor. Però fins i tot perdent continuaríem depenent de nosaltres.

Després de perdre amb el Palència, diumenge passat, el seu tècnic deia que no li agradava que es parlés de l'ascens perquè els pot distreure.

És un tema més de fora de l'equip. La gent està il·lusionada perquè veu factible ascendir. Però també saben tot el que ens hi juguem i com n'és de difícil. Ara mateix no pensem en l'ascens, anem a poc a poc. I si fem una bona feina, tindrem l'opció de pujar.

Però el president ja ha admès que treballa en l'ascens.

El club ha de ser ambiciós. Així és com ho han plantejat, tot i que saben que serà complicat. I no hem de llançar les campanes al vol perquè ja es va veure què pot passar: vam perdre amb el Palència. Hem de ser humils però mantenir l'ambició.

Com creu que arriba l'ICL al partit de demà?

Poden fer-ho millor o pitjor, però en aquest tram de temporada el més important és guanyar. Estan en bona dinàmica i encara que el seu joc no sigui del tot vistós, l'important és sumar triomfs.

Per a vostè, serà especial?

Sempre ho és tornar a un club en què vaig passar deu anys. Sempre que hi torno sento que formo part tant de la història del club com de la ciutat.

S'esperava retrobar-se amb el Manresa a la LEB?

Els últims anys ha lluitat per no baixar, la gent ha anat perdent la il·lusió i crec que aquest any, a la LEB, es pot recuperar. Guanyar partits pot fer que l'afició es reenganxi. I això és el que ha estat sempre Manresa, amb l'afició al costat de l'equip.

Sempre es recorda que dos dels últims grans jugadors que van sortir d'aquí són Rafa Martínez i vostè, ja fa molt.

Ara mateix, tal com està el bàsquet, és complicat que passi el mateix. Moltes vegades s'aposta per gent de fora, que pot donar un resultat més immediat, i no per gent de casa. És la gran diferència amb el que es feia abans, quan es donava l'oportunitat a un jugador jove i es mantenia l'aposta.

Aquesta any, a la LEB, l'ICL ha apostat per joves, un plantejament diferent del del Breogán, que té molts veterans.

El Manresa té un jugador com Jordi Trias, experimentat i que ha dominat la LEB de manera clara. Han volgut combinar un jugador determinant com ell amb joves que puguin ajudar a créixer. I ara, amb Nacho Martín, han fet un pas endavant important.

Quan va decidir tornar a Espanya, per què a Lugo?

Ja que tornava, i ho havia de fer a la LEB, volia un equip que aspirés a pujar o a lluitar per fer-ho.

I tornar a Manresa?

L'ICL ja tenia un jugador experimentat i de la qualitat de Trias. Estic content amb l'elecció que vaig fer, tot i que sempre tens aquella cosa de tornar a casa.

Ha tingut opcions de tornar des que en va marxar fa 9 anys?

Se'n va parlar fa uns quatre anys, abans del meu fitxatge per l'Estudiantes, però no vam arribar a res, no va ser res seriós.

Va fer un gran any a l'Estudiantes però després no va trobar lloc a l'ACB. Estrany, no?

A l'estiu no va sorgir res interessant i vaig decidir anar a Valladolid, a la LEB, sempre obert a marxar a algun lloc. I quan vaig tenir la possibilitat d'anar a Grècia, ho vaig acceptar ràpid.

Com valora les experiències a l'estranger, a Grècia i a Letònia?

Ha estat genial. És com tornar a començar a de nou, t'has de fer un nom un altre cop. Tant esportivament com personalment és enriquidor. Coneixes noves cultures, vius amb gent diferent i t'enriqueix com a persona i com a jugador.

Per què va marxar?

Semblava que se m'havien tancat les portes de l'ACB i volia seguir jugant al màxim nivell i gaudint del bàsquet. Ja havia aprofitat el temps aquí, i quan vaig tenir l'opció de marxar..., és una experiència molt recomanable perquè t'ajuda a espavilar-te.

Què és el més complicat de jugar a l'estranger?

A Grècia va anar bé perquè el clima és semblant al d'aquí. A Letònia, en canvi, el tema de la cultura i el clima era molt diferent, amb molta neu i molt fred.

I quins plans de futur té?

No puc saber on seré l'any que ve, si el club voldrà que continuï a Lugo. Vull seguir jugant un parell d'anys més i, vagi on vagi, el que vull és gaudir del bàsquet. A la meva edat ja he fet tot el que havia de fer i toca acabar de passar-ho bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes