Minut 94, s'exhaureixen els quatre minuts de temps afegit decretats per l'àrbitre. Marçal Lladó condueix la pilota en diagonal per la línia de tres quarts defensiva del Martinenc. Alça el cap i veu a Roger Escamilla situat un metre dins l'àrea de penal del conjunt barceloní. Li serveix una excel·lent assistència rasa que Escamilla remata al primer toc, amb el peu dret, de forma magistral. La pilota entra arran la base del pal dret de la porteria de Barragan. Minut 94 i 12 segons, el públic del Guinardó emmudeix.
Al darrer alè, quan ja ningú ho esperava i l´àrbitre tenia el xiulet als llavis a punt per assenyalar el final del partit, el Manresa va signar un just empat al camp del Martinenc que li atorga moltes possibilitats de pujar a Tercera Divisió el proper dissabte al Nou Congost.
La possessió de la pilota i la iniciativa ofensiva van correspondre, inicialment, als jugadors de Miguel López. Durant els primers dotze minuts de partit el Manresa es va limitar a defensar posicionalment les accions ofensives que intentava trenar sense excessiva imaginació el conjunt barceloní. En aquesta fase del partit l'única acció remarcable va ser un servei de falta lateral que Adrià Ruiz va enviar per damunt el travesser.
Una vegada superat aquesta dotzena de minuts el Manresa va començar a disputar la possessió de la pilota al seu oponent però en cap moment aconseguiria, en aquesta primera meitat, arribar amb perill a la porteria contrària. En contraposició, Roland Garrós va penetrar com extrem esquerre quasi fins a la línia de fons i va servir una centrada enverinada al cor de l'àrea de gol que Moha va enviar a córner, evitant la rematada a boca de canó de Ramon Rovira.
La segona ocasió dels del Guinardó va acabar en gol. El lateral Varese es va incorporar a l'atac i va centrar a la frontal de l'àrea de gol bagenca, on va aparèixer entre els dos centrals i de forma sorpresiva, el jove Adrià Felius per rematar a gol de forma inapel·lable. Arran del gol, l'actitud dels dos equips va canviar. Els blanc-i-vermells van passar a tenir la pilota i la iniciativa però sense generar futbol ofensiu.
Sense inhibicions, es crea perill
Dani Andreu va fer una substitució a l'inici del segon període. El desequilibrant Brian va entrar per Adri Arenas, el davanter més incisiu dels manresans a la primera part. La primera ocasió de perill del segon període va ser un intent de Manel Sala de sorprendre el porter Barragan, quasi des del mig del camp (minut 47), una acció reeixida que va obligar el meta local a enviar la pilota a córner.
Durant els deu primers minuts de la represa, ambdós equips van oblidar-se de les inhibicions i van cercar la porteria contrària amb verticalitat. Roland Garrós ja havia rematat amb intenció en tres ocasions abans de complir-se el minut 50. En una d'aquestes va obligar Luque a lluir-se amb un enverinat centre-xut que el porter manresà va evitar que es convertís en el 2-0. Brian va respondre amb la seva típica diagonal arrancant des de l'esquerre i amb un xut ras que va fregar la base del pal esquerre de la porteria barcelonina.
Al minut 70, un defensor local desviava a córner una perillosa rematada de Manel Sala des del segon pal i un minut després el mig centre barceloní Antolinez, rematava de cap en planxa des de la frontal i feia aixecar als espectadors dels seus seients, tot celebrant un segon gol que no es va materialitzar per centímetres. Deu minuts després Javi López va estar a punt de signar l'empat amb un excel·lent xut amb el peu esquerra que va sortir fregant el pal esquerre de la porteria local.
Quan el cronòmetre assenyalava exactament el minut 90 es va produir l'acció polèmica del partit. Roland Garrós va aprofitar un centre des de la dreta per fer el 2-0 però l'àrbitre, de seguida, no va concedir el gol a instàncies de l'auxiliar que va decidir que el Garrós estava en fora de joc.
