La selecció de França es va endur un duel d'alçada davant l'Argentina i es va classificar per als quarts de final, amb l'autoritat i solidesa d'un equip fet i dret, contra una albiceleste que es va quedar sense vides tot i que es va avançar 1-2 a la represa. Però, al final, l'equip de Messi es va veure superat pel nervi d'un incisiu Kylian Mbappé.
Els bleus, que s'enfrontaran amb l'Uruguai per un lloc a semifinals, van acabar per fer descarrilar el tren argentí. Un vehicle sense rumb ni conductor, tot i que va aconseguir remuntar un primer gol de Griezmann de penal. Di María i Mercado van donar la volta al marcador, però un golàs de Pavard i un doblet del punta del PSG van remuntar per a la campiona del món del 1998.
Argentina se'n va anar al carrer quan millor semblava tenir-ho. Va ser un miratge en el joc sense xarxa, que va acabar en un bany de realitat per a una selecció que va arribar de miracle al Mundial i va necessitar-ne un altre per ser als creuaments. En el seu partit número 15 com a seleccionador, Jorge Sampaoli va tornar a improvisar per tal d'evitar el comiat del Mundial.
L' albiceleste va patir, potser com esperava o una mica més. En l'enèsim canvi d'esquema de Sampaoli, el seu equip de nou va fer aigües en una primera meitat que va deixar a les clares la diferència entre les dues seleccions. França sí que ho tenia clar, i el ritme amb el qual havia jugat fins ara en va tenir prou per treure els argentins del seu camp i viure de ràpides transicions.
El malson per a la vigent subcampiona va ser Mbappé. El davanter del PSG va signar la jugada del Mundial: des de la frontal de la seva àrea, passant per la dreta tots els rivals que li van sortir al pas, fins que Rojo va decidir frenar-lo en un mal lloc, dins l'àrea. El penal el va transformar Griezmann, que abans havia estavellat una falta al travesser. Després, Pogba es va fer fort al mig del camp i Mbappé va trencar sempre que va voler.
Remuntada sense premi
La pujada es va fer encara més pronunciada per a l'Argentina, que no xutava a porteria i no tenia profunditat ni amb Pavón ni amb Di María. Tampoc trobava el criteri de Banega, i Messi no aconseguia connectar amb el partit ni els seus companys. I, mentrestant, Agüero, Higuaín i Dybala eren a la banqueta. Messi no va trigar a sortir de la posició en què el va ubicar Sampaoli, com a fals davanter centre. El barcelonista va marxar a la banda i va aparèixer al mig per crear les primeres jugades ofensives dels seus.
El blaugrana va buscar el seu lloc, com ho va fer Di María, sense incidència en la banda, per aparèixer a la frontal i fer l'empat amb un golàs just abans del descans. Una nova vida per als de Sampaoli, ben aprofitada a la represa per posar fins i tot l'1-2, de Mercado en desviar un xut de Messi.
Li tocava respondre a una França assenyalada per falta de sang, d'experiència o de passió. Però els bleus ni es van despentinar per capgirar el marcador quan van posar un parell de marxes més.
En una jugada per la banda esquerra de Lucas Hernández va aparèixer sol en l'altre costat Pavard per enviar la pilota a l'escaire. La muntanya russa es menjava de nou l' albiceleste, sense futbol ni presència sobre la gespa per impedir el cercavila francès. El que temia Sampaoli a la prèvia es va fer realitat amb dos gols més, en quatre minuts, anotats per Mbappé.
Sense el joc, la campiona del món el 1978 i 1986 va apel·lar a la fe, però ja era tard. Els canvis li van permetre anotar un gol més, ja en el decompte, d'Agüero. Una diana que no evitava el comiat argentí. Després de setmanes de dubtes, un festival d'Mbappé l'enviava a casa.
