Iniciar una aventura professional a l'estranger és prou complicat. Un altre ambient, una altra cultura i uns altres costums. Si a sobre se li afegeix que t'estafin i que hagis d'iniciar una batalla jurídica per recuperar els diners que et pertanyen, ens trobem amb un cas complex que afegeix pes a l'esquena a l'hora de triomfar. És la situació del manresà Albert del Hoyo. Fa poc més d'un any, Regió7 informava que es trobava amb aquest problema, sense poder sortir d'Alemanya, el país on havia anat a jugar a bàsquet, perquè els gestors d'un equip de la cinquena categoria l'havien estafat i li devien al voltant de 4.000 euros. Sortosament, catorze mesos després d'aquell episodi, tot s'ha tancat de la millor manera possible i comença, ara sí, l'aventura sense rocs a la motxilla.
Batalles judicials
Si recordem ràpidament els fets, Del Hoyo va ser estafat pel màxim responsable dels Westfalen Mustangs, un club que aquí seria de Copa Catalunya, que ja havia fet el mateix amb altres jugadors procedents de l'estranger. Després de mil promeses incompletes, es trobava a un pis de la ciutat de Rheda-Wiedenbrück, propietat de l'amo de l'empresa patrocinadora de l'entitat i rellogat pel president estafador, del qual no podia sortir per por de perdre tot el que li devien. A sobre, ell i tres companys més havien estat objecte d'amenaces i estava pendent d'un judici que havia de dictaminar quina quantitat li havien de pagar.
Reprenem la història, per tant, el juny del 2017. Del Hoyo va poder abandonar el pis al qual es trobava i tornar a Catalunya a passar l'estiu. Estava pendent del judici al president dels Mustangs i també havia aconseguit fitxar per un altre equip, l'Ibbenbüren, de categoria superior [que aquí seria la lliga EBA].
Recorda que «vam tirar endavant el judici tots quatre per separat. Jo demanava 4.000 euros. L'altra part, com era d'esperar, no s'hi va presentar. La sentència va determinar que, entre indemnització per danys i perjudicis i tot, em tocaven més de 8.000 euros. Ells es van declarar insolvents i, per tant, no m'ho podien pagar».
Intent de recuperar material
Del Hoyo i els seus companys van intentar de tota manera recuperar el que era seu. «Vam contractar un agutzil el qual, per ordre del jutge, va obrir la porta de les oficines dels Mustangs per tal d'aconseguir material, que aquest fos subhastat i servís per pagar els nostres diners. Quan van obrir, ja no hi havia res». Actualment, el president del club, Florian Eichstädt, es troba en presó preventiva esperant judici per altres estafes. «L'advocat ja em va dir que no m'esperés cobrar d'ells, ja que hi havia catorze o quinze persones fent-ho abans que jo».
Davant d'aquest nou revés, el lletrat «em va recomanar que tirés endavant un nou procediment anomenat Insolvenzgeld [diners d'insolvència]. Has d'omplir un formulari, el ministeri de Treball arrenca un procés i aspires a que et retornin tres mesos del que et devia l'empresa. Aquest procediment el vaig tirar endavants sol. Els altres tres companys van decidir no fer-ho».
Gran temporada
Amb els papers tramitats, Del Hoyo va començar la temporada amb l'Ibbenbüren. Es tracta d'un club semiprofessional. «A les tardes entrenava i també anava al gimnàs, però als matins treballava. El propietari de l'equip té diversos pisos per la ciutat. Va contractar un paleta i jo era la seva mà dreta. L'ajudava pintant parets i arreglant sostres. Volia tenir una rutina i no llevar-me cada dia a les onze».
Des del punt de vista esportiu, la temporada va anar molt bé. «Vaig ser el tercer millor jugador al grup de l'oest d'Alemanya de la meva categoria, amb una mitjana de 19 punts i 6 rebots en 30 o 35 minuts per partit. Vam començar molt malament, però vam fer una segona volta espectacular. No vam pujar, però vam entrar a la final de Copa, a doble partit. Vam perdre amb el Munster, en un derbi de la zona. Vam caure a casa [64-88], però a fora, en un pavelló amb unes 2.500 persones, vaig fer un partit molt bo, amb 26 punts anotats. Vam guanyar [81-94] però no va ser suficient».
L'alegria, però, va arribar a final d'any. Després de quedar-se unes setmanes més a Alemanya, va tornar a Catalunya. Aquest estiu ha treballat a les estades esportives de l'Ajuntament de Manresa. Paral·lelament, «el procés amb el ministeri anava endavant. Encara a principi de juliol em van demanar dos documents més». Finalment, el 21 de juliol, la gran notícia. «Em pagaven els 4.000 euros que em devien. Vaig plorar i tot d'alegria. No és tant per la quantitat econòmica, sinó pel fet que has guanyat la batalla i te n'has sortit». Ara sí, pot reprendre l'aventura al bàsquet alemany sense un pes extraesportiu que l'ha llastat durant massa temps.
