Salva Ferrer (Martorell, 1998) és un dels jugadors de referència del futbol martorellenc. Aquest curs complirà la segona temporada a la Pobla de Mafumet, el filial del Gimnàstic de Tarragona que milita Tercera Divisió. La perla, així se'l coneix, busca un lloc en el primer equip tarragoní. A Salva Ferrer s'uneixen tres noms més de jugadors martorellencs que es troben a l'alça: Èric Garcia Martret -qui ha fet la pretemporada al primer equip del Manchester City, amb Pep Guardiola-, Ricard Pujol -puntal del primer equip de la UE Cornellà, a Segona Divisió B- i Moha Ezzarfani -repescat de l'Hèrcules pel Barça B-. Després de jugar al RCD Espanyol, Jabac Terrassa, CF Martorell i Damm, en categories base, la Pobla de Mafumet és l'equip amb qui Ferrer vol donar un nou impuls a la seva carrera.

Ha començat la pretemporada en la dinàmica del primer equip, el Nàstic de Tarragona. Com afronta aquest segon any, amb més ganes de fer el pas cap a Segona A?

A la Pobla de Mafumet, afronto aquest segon any amb ganes de ser protagonista de l'equip des del principi amb la intenció que el Nàstic vegi en mi un jugador amb potencial per jugar a Segona A. Aprofitaré totes les oportunitats que m'arribin i estic a punt per quan el míster em doni l'oportunitat d'anar convocat amb el primer equip.

En el partit de presentació del Nàstic va poder jugar contra el RCD Espanyol de Rubi. Què va suposar marcar de ben a prop Leo Baptistao?

Va ser un repte majúscul. Són jugadors amb unes grans habilitats, que coneixen els teus punts febles i que busquen la teva errada. L'objectiu és no cometre l'error que esperen del rival i fer-ho el millor possible.

Quins són els consells que li ha donat l'entrenador, José Antonio Gordillo?

Des del primer dia el míster m'ha esperonat a seguir treballant com fins ara. Sempre he trobat un suport en aquestes setmanes de treball i em dona un seguit de consells per millorar el meu rendiment. Em demana que sigui fort, que ho faci fàcil i que això em donarà confiança per seguir endavant. Tant ell com el cos tècnic m'han ajudat a l'hora de millorar aspectes dins el terreny de joc.

La primera temporada a la Pobla de Mafumet va acabar amb bona nota, tot i no poder ascendir de categoria. Quina valoració en fa, del primer any?

Molt bona! Ens va costar començar el curs perquè hi havia moltes cares noves, però amb una clara tendència de menys a més. A mesura que va avançar el curs vam saber cohesionar bé el grup i prova d'això va ser el bon rendiment de la segona volta, on només vam perdre tres partits. Tot i ser un filial vam sorprendre agradablement. Personalment, la temporada passada va ser en la que vaig créixer més com a jugador en tota la meva carrera.

Hi ha un moment clau en la seva trajectòria esportiva que l'ha portat fins a competir per fer-se un lloc a Segona Divisió A?

Totes! Recordo quan vaig tornar a jugar al CF Martorell en categoria cadet després d'haver competit en categories més altes em va servir moltíssim per guanyar-me, de nou, la confiança. Ara bé, fer el pas de la Damm a la Pobla de Mafumet, segurament, és el que m'ha fet demostrar a mi mateix que puc competir amb jugadors a Tercera Divisió.

Des que juga a futbol, hi ha hagut algun entrenador que li hagi marcat el seu camí?

Tots han tingut la seva incidència per arribar a ser el jugador que sóc ara. És evident que quan jugues en categories més altes tens entrenadors de més qualitat i et quedes amb qui t'ha donat més confiança. He tingut la sort d'haver tingut la confiança dels entrenadors que he tingut. A la Pobla, l'any passat, amb Eduardo Vílchez vaig aprendre moltíssim, però no voldria oblidar-me de la meva darrera etapa al CF Martorell, on Pedro Sáez i Juanjo Fernández Prats van ser decisius per recuperar la confiança que havia perdut al Jabac, i Íñigo Irisarri, que em va donar la possibilitat de debutar amb el primer equip.

Quins records guarda de les diferents etapes en què va vestir la samarreta del CF Martorell?

He tingut el privilegi de viure tres ascensos! Amb el cadet A a Preferent, amb el juvenil A a Preferent i amb el primer equip a Segona Catalana. Però també tinc un gran record com a segon entrenador del benjamí B amb Manuel Chavero, quan vam ascendir de categoria. Això va passar un matí i aquella mateixa tarda, un gol de Kevin Domínguez ens va donar l'ascens del juvenil A a Preferent contra el Santfeliuenc FC. Per tot, aquell dia és el més bonic que recordo al CF Martorell.

Com veu el nou projecte del Martorell a Segona Catalana?

Estic seguint de molt a prop la trajectòria del CF Martorell. Tinc l'esperança que sigui l'any que podem tenir més calma a Segona Catalana, que s'asseguri la permanència amb certa comoditat i, si pot ser, que l'equip faci un pas endavant i lluiti per intentar pujar a Primera Catalana. Martorell, per molts motius, es mereix jugar en categories més altes.

Un altre martorellenc, Èric Garcia Martret, va decidir marxar a Manchester per seguir creixent en el futbol. Li agradaria jugar en un altre país?

El que està vivint l'Èric és el que somien tots. Jugar en un equip punter com el Manchester City no és a l'abast de tothom. Només acceptaria fer-ho a l'estranger si fos una oferta molt superior a la que m'oferís qualsevol club d'aquí. Per a mi, viure a Catalunya a prop de la família i la meva gent té un valor de pes molt destacat.