12 de octubre de 2018
12.10.2018

Recuperant «el temps perdut» a la seva ciutat amb anècdotes sobre Guardiola i una tortuga

12.10.2018 | 00:00
El gestor cultural Pep Garcia i Francesc Sòria, a la platea força plena

El protagonista de l'acte d'ahir al teatre Conservatori es va acomiadar dels assistents agraint la seva presència i també demanant disculpes. «Quan vinc noto que recupero el temps perdut. He viatjat molt, sovint massa, i potser de vegades hauria volgut ser més aquí».

Estiarte va explicar que «la primera colla d'amics que vaig fer, fins i tot abans dels de la piscina, són els que han quedat. Aquí, avui, fins i tot hi tinc companyes que m'ajudaven a classe i Francesc de Puig, que era professor meu i que més d'una vegada m'havia enganxat copiant». Va explicar que la frase «jo soc de Manresa» és, segurament, «una de les que més vegades he dit a la meva vida», i va explicar que «quan vaig guanyar la medalla d'or a Atlanta, les tres o quatre primeres trucades que vaig fer van ser aquí. Va ser a casa, i també al primer entrenador que vaig tenir. Crec que al final de tot, sempre tornes a casa».

Actualment, Estiarte és un membre més de l'equip tècnic de Pep Guardiola al Manchester City. Ahir va reconèixer que «com Barcelona no hi ha res, i l'emoció de ser al Barça, tampoc, però a Manchester estem molt bé». Va saludar Valentí Guardiola, pare del tècnic, que era a la platea, i va explicar que el santpedorenc «és algú que sap gestionar molt bé les reaccions». Terribas va recordar que fa dos anys van passar el cap d'any tots a Anglaterra i que, el darrer dia de l'any, el City va perdre contra el Liverpool. «Els seus fills estaven espantats pensant que arribaria a casa ensorrat, ja que no suporta perdre. Va fer-ho animant tothom perquè la gent del seu voltant no patís per ell».

Estiarte, molt desimbolt, va explicar força anècdotes. Entre elles, que quan era petit pensava que l'atacaria l'animal protagonista de Tiburón a la piscina i, la més celebrada, quan durant el servei militar, a Ceuta, un general el va fer anar, en plena nit, a mirar què era un objecte que surava al mar. Era una tortuga morta «que vaig portar a la platja amb un fàstic tan gran que ni el millor nedador del món no ho hauria fet tan ràpid».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Buscador de deportes

L'últim El més llegit