Va ser, al costat de Jordi Trías, un dels líders i puntals d'un ICL que, després d'uns play-off que van ser vibrants, van fer retornar l'ACB a Manresa. Nacho Martín (Valladolid, 1983) té molt bones paraules per al seu exquip però demà defensarà el Tecnyconta a totes, amistats a banda.

L'equip de Saragossa, com el Baxi, és a la zona alta i vostè juga una mitjana de 20 minuts. No es pot queixar de com va fins ara la temporada...

No, no, en absolut. Porfi Fisasc, l'entrenador, ens està donant una gran confiança. A mi el primer, ja el coneixia d'altres etapes, a Sant Sebastià i a Valladolid. La Copa? Ell diu que d'això, ni parlar-ne, per tant anem pas a pas.

Li hauria agradat continuar al Manresa, després de l'ascens?

Sí, la meva primera opció era la de poder jugar aquí. No era clar que això fos possible i, a l'estiu, jo vaig tenir tres ofertes, una d'elles que m'interessava molt que era la del Tecnyconta. Vaig parlar amb Román Montañez, el director esportiu del Manresa, i ell va ser molt honest amb mi perquè em va aconsellar que no esperés i que anés a Saragossa.

Cap retret a Peñarroya per no voler-lo a la plantilla?

No, el Joan és tot un crac, vam estar junts a Andorra i només en puc dir coses bones.

Com espera que el rebi l'afició manresana?

Espero que bé, vam viure junts coses molt maques. També parlo sovint amb els meus excompanys. Però, durant el partit, evidentment cadascú anirà a la seva.