La història dirà que el Barça Lassa va guanyar la Copa del Rei del 2019 al WiZink Center de Madrid amb un bàsquet de Tomic que no hauria hagut de valer perquè els col·legiats van invalidar, després de mirar les repeticions des de moltes càmeres, un tap legal de Randolph. També dirà que, segons abans, els àrbitres no li havien permès rematar la victòria en no indicar una clamorosa antiesportiva al mateix Randolph, que va convertir el cap de Singleton en un timbal en donar-li un cop que va sonar en tot el pavelló quan aquest anava a situar el 90-94, a falta de pocs segons per acabar el partit. I és una llàstima, perquè la gran final de la Copa d'ahir no es mereixia un final així.
El Barça va revalidar el títol a la casa del gran rival, l'equip que ha dominat el bàsquet estatal amb mà de ferro des d'una altra final de Copa, la del 2012 al Palau Sant Jordi. Aleshores eren els blaugrana els que jugaven a casa i apareixien com a grans favorits, però van perdre davant de les primeres passes del que ha estat posteriorment la gran creació de Pablo Laso a la banqueta. No se sap si ahir, set anys després, es va començar a escenificar un canvi de guàrdia. Com a mínim, sí que s'ha vist que el Barça ha tornat de Mordor, després de dos anys d'infern absolut, i ara és competitiu.
Primera part igualada
El duel va ser igualat en els primers vint minuts. El Barça, tal com va fer contra el Tenerife a les semifinals, va iniciar el duel més concentrat, amb el seu cinc inicial molt connectat, i es va escapar fins al 7-14, amb un bàsquet d'un Víctor Claver que va tenir una de les seves actuacions més lluïdes. El Madrid, però, empès pel públic i amb profunditat de banqueta, va igualar les coses amb els punts de Randolph i Ayón i es va situar a quatre al final del període.
El Barça va trobar Kuric i Oriola per mantenir l'avantatge a l'inici del segon quart, però la presència de Tavares a la zona complicava la fluidesa del seu joc. Amb el capverdià i l'entrada en joc dels pivots, Carroll va donar el primer avantatge blanc (29-27), però Pangos va dirigir bé els ahir visitants per arribar al final del quart amb empat a 35, amb bàsquet final d'Ayón.
El tercer quart hauria pogut tancar el partit. De fet, va semblar que així seria. Amb un Causeur que recordava el de la final de l'última Eurolliga, el Madrid defensava amb força, amb Rudy com a cap de llança, i entre el francès i el mallorquí van fer disparar la diferència fins als 17 punts (58-41), que seria la màxima de l'enfrontament. El Barça va intentar treure el cap com va poder i va arribar al final només catorze punts a sota. Semblava que el final seria ràpid.
Remuntada espectacular
Però aleshores, quan tot semblava perdut amb el 61-46, van arribar quatre triples seguits (Claver, Oriola, Heurtel i Kuric) i un 2+1 del francès, qui, a més, amb una safata amb rectificat completava un parcial de 0-17 per posar el 61-63. Rudy ja s'havia lesionat a un turmell i Causeur havia de tornar a la pista. Ara el Madrid es refiava de Llull, que amb un triple establia el 70-66. Però res no s'havia acabat.
Perquè entre Kuric i Heurtel van tornar a donar avantatge als catalans (70-74) i Claver posava el 73-76. Però els blaugrana no van tancar un rebot i Campazzo va treure tres tirs lliures d'una falta de Hanga. En va transformar dos i Claver va capturar el rebot i va rebre la falta amb 75-76. Només va anotar un tir lliure a 4 segons. Llull va servir de l'altre camp i, amb una bomba, va conduir a la pròrroga.
Aquesta va ser salvatge, plena de punts i amb alternatives constants. l darrer minut, amb 87-90, Llull i Campazzo van errar dos triples i Singleton va semblar que sentenciava amb el 87-92. Però Randolph va anotar de tres i va tenir temps de córrer per interceptar, gairebé amb agressió, la sentència de Singleton. Carroll va aprofitar l'espaordiment rival per anotar un 2+1 (93-92) i deixar els quatre segons decisius i escandalosos per al no bàsquet de Tomic.
