25 de febrer de 2019
25.02.2019
FUTBOL | PRIMERA CATALANA

Cop d'aixada del Manresa a Cornellà

Els bagencs tenen el segon a cinc punts però l'Andorra, ara sisè i en ratxa, sembla la gran amenaça

24.02.2019 | 23:52
Noah, que va fer el primer gol del Manresa, no va poder acabar per lesió

Quan tot semblava abocat a un empat que no satisfeia ningú, el Manresa va trobar un tros de terra fèrtil en el seu camí desesperat per aconseguir una victòria que el mantingués al capdavant i més allunyat dels seus perseguidors. Quan faltaven set minuts per al final, els manresans van poder clavar un cop d'aixada que va obrir definitivament el camí d'una soferta victòria. Lluny de casa, un parell de gols, de Noah (molt aviat) i Sergi Soler (cap al final), van servir per mantenir viva la flama de la il·lusió (1-2).

En els primers compassos del partit, bones sensacions per al Manresa. Al minut 2, una passada llarga des de la defensa de Joan Castanyer la va caçar Noah davant un defensa rival del qual es va desprendre en una ràpida acció individual; el pitxitxi blanc-i-vermell va encarar la porteria local i va col·locar la pilota al fons de la xarxa malgrat la sortida a la desesperada d'Armalot, el porter rival. Arribar i moldre. El Manresa, que afrontava el partit amb la baixa del sancionat Manel Sala, feia sang d'un Sant Ildefons que també presentava fins a tres baixes importants al seu onze inicial, sobretot la del seu referent ofensiu Ferran Alabau (set gols).

Però res del que hom es podia imaginar arran del primerenc gol de Noah succeiria amb el pas dels minuts. Ans el contrari, seria l'equip local qui agafaria les regnes del partit, furgant una i altra vegada amb arribades per les bandes. Cepeda, de cap, rematava una pilota penjada a l'olla arran d'una falta, que fregava el segon pal (min 9). Va ser el primer avís local i l'avantsala del que significaria l'empat a u, que arribaria només un minuts després. Va ser una jugada col·lectiva dels deixebles de Javi Gómez que culminarien Ao, amb una centrada des de la dreta, i Gorrea, amb una rematada de primera.

El Sant Ildefons no es va conformar amb el gol de l'empat i va seguir duent la iniciativa davant un Manresa al qual costava espolsar-se el domini del seu rival. Malgrat tot, la defensa blanc-i-vermella va mantenir el tipus i qualsevol intent del seu rival d'acostar-se als dominis de Pol Busquets moria pels volts del balcó de l'àrea. Encara més, qui més perill va crear a la porteria rival, malgrat no tenir el domini de la pilota, va ser el líder. En un parell d'accions el gol va rondar la porteria d'Armalot. Al minut 34, després d'una centrada des de l'esquerra de Marcel Bellido que Noah, en planxa, remataria de cap a boca de gol, però la pilota sortiria fregant l'esquadra. Després (min 43) Noah tornaria a ser protagonista quan va rematar de cap a la sortida d'un servei de cantonada, però el que es va celebrar per la parròquia manresana com l'1 a 2 va quedar en no res després que l'àrbitre xiulés una suposada falta del davanter blanc-i-vermell i anul·lés el gol.

Diferent al segon temps


La represa va ser diferent. Ningú va ser clar dominador i ambdós equips van pugnar en anades i vingudes. Evidenciaven que la seva ambició era aconseguir un gol que desequilibrés el marcador, però mai van deixar de protegir el seu cau. Amb aquest guió, més enllà d'alguns xuts en una i altra porteria, tan centrats com previsibles per als dos porters, no va ser estrany que s'arribés a la recta final amb el mateix marcador amb què es va arribar al descans.

Però vet aquí que, quan feia ja alguns minuts que el Manresa havia començat a ensenyar els ullals, arribaria el desitjat gol de la victòria. Falta lateral a la dreta de l'atac manresà, a tocar de la línia de banda, més o menys perpendicular al balcó de l'àrea; Joel Priego va ser l'encarregat de penjar una pilota que va provocar una munió de jugadors dins l'àrea defensada per Armalot; el migcampista blanc-i-vermell va agafar aire i va etzibar una barreja entre xut i centrada enverinada; Sergi Soler, anticipant-se a tots els defensors en una semiplanxa (la pilota arribava a mitja alçada), connectava un cop de cap que col·locava la pilota per l'escaire del segon pal (min 83). Eufòria. La victòria era a tocar, però calia defensar el tresor que il·luminava el marcador. Una falta lateral, molt semblant a la que havia donat lloc a l'1-2 poc abans, seria la millor opció d'un Sant Ildefons que no es donava per vençut, però la pilota llançada per Víctor sortia per la línia de fons, al costat del pal dret defensat per Pol Busquets (min 89). Va caldre esperar quatre interminables i insofribles minuts d'afegit per quedar alleugerit, tothom, després d'un partit en què hi havia molt en joc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit