El model de funcionament del futbol blaugrana viu temps de discussió i debat. La desfeta d'Anfield, la segona consecutiva a la Champions de les mateixes característiques, va obrir una profunda ferida que la derrota en la final de Copa contra el València va agreujar. Però no és qüestió de resultats. La política de fitxatges, la filosofia amb els jugadors de casa i la manera de jugar del primer equip, cada vegada menys atractiva, preocupen l'afició.
Com gairebé sempre que succeeixen aquestes crisis, es busquen solucions. I en el cas del Barça no sembla que només afectin una sola àrea. Ara mateix, hi ha gent qüestionada en totes les parcel·les. Evidentment, no saltarà tothom, seria impossible i, sent freds, en un equip que ha guanyat la lliga amb gran superioritat respecte dels rivals, tampoc no s'entendria gaire. Però segurament algú si que pagarà els plats trencats. Per això, cal analitzar quins són els trams més dèbils de la corda.
De dalt cap a baix
El president es mantindrà. Josep Maria Bartomeu i la seva junta no esgoten el mandat fins d'aquí a dos estius i la situació no és tan extrema per provocar la convocatòria d'uns comicis. El màxim dirigent té molts escuts abans de cremar-se ell i, a més, voldrà fer-ho tot per arribar a la contesa electoral del 2021 en bona situació per tal que ell, o el seu successor, hi arribi en bona posició. Abans de caure ell, farà caure peces.
I una podria ser la del director esportiu. L'olesà Pep Segura és l'arquitecte d'una plantilla amb notables mancances. No ha cobert la marxa d'Alves al lateral dret; no té cap central dretà que pugui rellevar un sobreexplotadíssim Piqué; Jordi Alba tampoc no té substitut i ha omplert el vestidor d'elements sospitosos com Murillo o Boateng abans de confiar en el planter, sense comptar que va gastar-se els 222 milions d'euros de Neymar en un projecte d'Iniesta que ha acabat d'extrem fracassat [Coutinho] i en una gran promesa que no es cuida i es lesiona [Dembélé]. El seu crèdit s'esgota.
Depenent de Segura hi ha l'entrenador. Ernesto Valverde és un esplèndid gestor d'egos, i un entrenador tàcticament correcte, però no mostra l'atreviment propi dels tècnics d'equip gran. Tot i dominar a l'Estat, a Europa s'arronsa en els moments decisius i no troba solucions amb rapidesa. A més, el joc del seu equip és previsible i, en la majoria de partits, no diverteix. La final de Copa pot haver estat el cop final, tot i que se'l va renovar el febrer fins al 2021. Els jugadors el mantenen, però fins quan?
Rejoveniment o reforma
I en la baixada en cascada s'arriba a la plantilla. El grup de jugadors més ben pagat del món, segons les dades del portal Sporting Intelligence, s'està fent gran. De l'equip titular, Piqué, Jordi Alba, Busquets, Rakitic, Messi i Suárez s'acosten o passen dels trenta anys i cobren molts diners. D'altres que no han rendit bé aquesta temporada, per lesions o per mal joc, han estat homes cotitzats com els mencionats Coutinho i Dembélé, a part d'Umtiti, que no ha fet net d'un genoll que no s'ha volgut operar. Alguns d'ells hauran de sortir si es vol fer espai salarial per afrontar contractacions. També cal veure què passa amb alguns homes del filial. Si elements com Wagué o Riqui Puig ascendeixen al primer equip i, sobretot, si es confia en ells i també caldrà un porter suplent en el lloc de Cillessen, que vol marxar al Benfica.
Si es pot crear aquest espai, llavors caldrà veure què es fitxa. Arribarà De Jong i els dos noms que ara més sonen són De Ligt i Griezmann. El primer genera unanimitat: és el central dels propers deu anys, el relleu natural de Piqué. L'arribada o no del segon genera controvèrsia, i no només per haver plantat el club fa un any. Caldrà veure què decideix qui mana, quan se sàpiga qui té els galons als diferents trams de la cascada.
