La segona posició a la general i els 396 punts sumats en l'última edició del ral·li 2.000 Viratges van permetre al solsoní Aleix Vila guanyar, per primera vegada, el Campionat de Catalunya de Ral·lis d'Asfalt.
La conquesta d'aquest títol confirma el talent d'un pilot que combina la destresa i l'habilitat necessàries per ser extremadament ràpid amb fiabilitat i regularitat. No en va, Vila ha assolit el ceptre amb un Peugeot 206 de l'any 1996, que aconsegueix una potència màxima de 142 cv i sense el suport d'una gran marca o equip.
El guiatge del pierenc Jaume Poch com a copilot; els coneixements mecànics del callussenc Cristian Resina i la implicació de petites empreses com Domini Racing per cobrir el 40% d'un pressupost anual que oscil·la entre els 12.000 i els 15.000 euros ha estat suficient per competir i superar vehicles que almenys dupliquen la potència del seu Peugeot 206 i que estan dotats amb les últimes innovacions mecàniques.
No és la primera vegada que Aleix Vila reclama amb els seus resultats l'oportunitat de disposar d'un cotxe competitiu per córrer a l'estatal i lluitar pel Campionat de Catalunya de Ral·lis, la millor competició del país, que combina les proves sobre ter-ra i sobre asfalt. El 2017, amb Marc Roca com a copilot, el solsoní va assolir el subcampionat del 39è Volant RACC el curs del seu debut en aquesta competició, la copa de promoció creada per donar l'oportunitat de mostrar les seves aptituds als joves pilots de ral·lis. Vila i Roca van pujar al podi en totes les proves i van estar a punt d'arrabassar el títol a l'osonenc Pep Bassas.
Un nen apassionat pels cotxes
La devoció pels vehicles de quatre rodes d'Aleix Vidal es remunta a la seva infantesa. El pilot solsoní rememora que, «de petit, vaig fer una col·lecció de rèpliques de cotxe en miniatura que va obligar els pares a habilitar una habitació només per acollir-los. Els de la marca Hot Wheels eren els meus favorits. Encara els guardo adequadament encapsats».
Mentre posava els fonaments d'una col·lecció pròpia d'un museu, Aleix Vila va assistir al seu primer ral·li com a espectador. «Va ser quan tenia set o vuit anys. En aquella època, el meu cosí Xavier va adquirir un cotxe per participar en ral·lis, un Peugeot 206 precisament, i amb la família vam assistir al tram d'Hostalnou del seu primer 2.000 Viratges».
Els múltiples accidents que es van viure aquell dia al revolt on va situar-se Aleix Vila van refermar la seva dèria automobílistica, però fins a una dècada després el solsoní la va apaivagar amb els simuladors, amb la visualització de vídeos d'accidents de ral·lis per YouTube i amb l'assistència a totes les proves que es feien al país. A més, revela, «l'avi Candi em va ensenyar a conduir quan tenia 11 anys. Per això, als 18, només vaig haver de fer dues classes pràctiques per aconseguir el carnet de conduir».
La tardor del 2012, la convocatòria d'un procés de selecció de joves pilots al Parcmotor de Castellolí li va obrir les portes de la competició. Vila va ser el millor i va ser convidat a córrer a la desapareguda Copa Recosap, impulsada per Santi Albí.
El duet integrat per Aleix Vila i Marc Roca va assolir el subcampionat de la Copa Recosap del 2013 i també va pujar al segon graó del podi del campionat de Catalunya júnior.
Les dues temporades següents, el solsoní va competir al campionat de Catalunya Open i va segellar dos subcampionats i dos títols júnior consecutius. La consolidació de la seva relació amb el mecànic Cristian Resina, propietari de CRT Sport, conèixer el veterà copilot de ral·lis gallec establert a Solsona Nacho Paz, i el suport de Sarauto, li van permetre lluir al Volant RACC del 2017, però la manca de suport va estar a punt de provocar la retirada prematura d'Aleix Vila el 2018, curs en què només va competir al ral·li Pineda- Platja de Salou, a la Pujada en costa al Farell (Caldes de Montbui) i al ral·li 2.000 Viratges, on va ser quart.
Salt qualitatiu o retirada
La recent consecució del català de ral·lis d'asfalt pot impulsar, de forma definitiva, la carrera esportiva del pilot solsoní de 27 anys. «És el moment de fer el salt a l'estatal amb un cotxe competitiu, el suport d'un equip i de patrocinadors, o d'optar per competir de forma esporàdica com a hobby », reflexiona. Nacho Paz mou cel i terra per tal de trobar el suport necessari. «Soc conscient de les meves aptituds com a pilot, però no em puc permetre invertir, any rere any, entre 7.000 i 9.000 euros per competir en inferioritat de condicions».
