Qui va dir que una panxa de set mesos impedeix entrenar-se amb intensitat? La futbolista nord-americana Alex Morgan va demostrar que fer-ho és més que possible quan, en un recent entrenament de la seva selecció, va córrer, fintar i va fer un gol com si la seva prominent panxa no existís. "A part de la meva mala passada, estar embarassada de set mesos no m'ha frenat massa!", Va comentar rient la Bota de Plata del passat Mundial de França en les imatges que ella mateixa va difondre i que de seguida es van fer virals a les xarxes socials.
Morgan no va disputar el partit en què la campiona mundial va segellar el seu bitllet per a Tòquio 2020. El seu avançat embaràs ho desaconsella. Els esports de contacte i de fort impacte impliquen un possible risc per a la mare i el fetus. No és així l'exercici que, a diferència del que la llegenda urbana diu i molta gent segueix encara creient, ginecòlegs i altres especialistes recomanen vivament durant la gestació.
"Si veure a una futbolista encara ens crida l'atenció, veure a una futbolista embarassada encara ho fa més, la creença que l'embaràs és incompatible amb l'esport encara està força estesa", exposa a EL PERIÓDICO el doctor Alberto Rodríguez, cap del servei d'obstetrícia de Dexeus Dona.
Una vida activa
"A nosaltres ens arriben moltes dones embarassades que volen fer esport, però que tenen dubtes perquè el seu entorn els diu que no ho facin", continua.
"En general, nosaltres els aconsellem una vida activa i exercici adaptat al ritme que el seu cos els demani", afegeix. "Avui dia, és una evidència provada que l'esport disminueix el risc de patir diabetis gestacional i un embaràs hipertensiu i augmenta la percepció de salut de l'embarassada".
Això continua estranyant a les que han fet de l'esport la seva professió. En part, perquè fins fa ben poc quedar-se embarassada i ser mare representava la fi de la carrera esportiva per a la majoria. "El petó de la mort", va cridar a aquesta realitat la nord-americana Allyson Felix quan l'embaràs de la seva filla Camryn li va suposar una més que considerable rebaixa en el contracte que tenia amb Nike.
No és l'únic cas, va ser fa poc més d'un any, al desembre de l'any 2018, quan Felix ja era l'atleta (dona i home) amb més medalles en la història dels Mundials. Mesos després de denunciar el cas públicament i desvincular-se de la marca, la velocista va tornar a les pistes i en el passat Campionat Mundial de Doha va sumar dos ors més.
La velocista nord-americana es va unir així a la llista cada vegada més àmplia d'esportistes que van decidir ser mares i continuar amb la seva carrera. Hi figuren, entre altres, les ja retirades Jessica Ennis-Hill (heptatleta), Lindsey Davenport (tennista) i Kerri Walsh Jennings (voleibol platja) i les encara en actiu Shelly Ann Fraser-Pryce (velocista), Serena Williams (tennista) , Liu Hong (marxadora) i Elena Congost.
Or en la marató dels Jocs Paralímpics de Rio 2016, l'atleta catalana va aprofitar les Olimpíades -el període que va entre uns Jocs i altres- per a ser dues vegades mare. I a cinc mesos per Tòquio 2020, es prepara per intentar repetir resultat a la capital nipona, a el temps que té cura a les petites Arlet i Abril.
Falta d'ajuda
"Jo tenia clar que volia ser mare després de Rio i també que no volia deixar de ser esportista d'elit", explica Congost a 'El Periódico'. "En el primer embaràs no vaig tenir l'ajuda de cap especialista i, com venia d'un avortament previ i tenia por que es repetís, vaig deixar d'entrenar. Quan et quedes embarassada et tracten com si estiguessis malalta, et deixen de costat i ningú t'aconsella" afirma tres mesos després d'haver donat a llum a l'Abril, la seva segona filla, havent entrenat fins al dia anterior a el part.
Escoltar el cos
Tot depèn de l'estat físic del qual parteixi cada dona, com recorda Judit Capa que alerta sobre el fet de competir: "La competició pot ser perillosa perquè pot ser que l'esportista deixi d'escoltar al seu cos i el porti a el límit i això no és bo".
