L'any1918 es va viure una pandèmia de grip molt greu a tot el món i especialment a Espanya. El mes de maig, el FC Barcelona va suspendre un segon partit amistós a Madrid per l'elevada febre que van patir vuit dels jugadors de la seva plantilla. El president Hans Gamper va haver d'intervenir davant dels directius blancs. Al final, tot va quedar en una molesta febre gripal, segons van publicar els mitjans de comunicació de Madrid. En el primer duel, el Barça es va imposar per 1 a 2 amb gols de Julià i Vicenç Martínez.

Diferent va ser el que va passar l'octubre del mateix any 1918 amb l'arrancada del Campionat de Catalunya de futbol. En la primera jornada s'havien de jugar els partits Espanyol-At. Sabadell, FC Barcelona-Sabadell i Espanya-Internacional. Això en plena pandèmia de la grip més letal de tots els temps, l'anomenada grip espanyola, per la qual van morir més de 50 milions de persones a tot el món. El governador, a instàncies de la Junta Provincial de Sanitat, va suspendre els esmentats partits de futbol, a més a més de tancar els teatres, cinemes i altres locals.

Els clubs participants en l'esmentat campionat català van considerar que la suspensió no s'havia de dur a efecte, entenent que era una activitat a l'aire lliure. Es va formar una comissió, en la qual hi havia el president del Barça Hans Gamper. Aquesta va adduir els inconvenients que suposaria la suspensió, així com el fet que fos l'única activitat esportiva no permesa, tenint en compte que hi havia programades competicions d'atletisme, partits de tennis, pilota basca, vela i natació, etc.

Finalment, la Junta Provincial de Sanitat va acceptar els arguments de la comissió i el Campionat de Catalunya va començar amb certa normalitat. En aquella primera jornada, va vèncer el Barça per 2 a 0 el Sabadell; l'Espanyol (que acabaria sent el campió del campionat) va guanyar l'At. Sabadell per 1 a 0, i empat entre l'Espanya i l'Internacional.