23 de març de 2020
23.03.2020
CAIAC

La inacabable espera per anar als Jocs de Tòquio es confina en un garatge

La urgellenca Núria Vilarrubla prepara a casa una competició en què debutarien ella i la seva especialitat

22.03.2020 | 23:55
Núria Vilarrubla va saber fa uns dies que les competicions no tornaran abans del 31 de maig

Núria Vilarrubla (1992) va ser bronze en uns mundials el 2015 i or en uns europeus el 2016. Però no va poder assistir a la cita de Rio de fa quatre anys. La seva especialitat, la canoa individual (C1), no estava inclosa en el programa olímpic. Se sabia la millor de l'Estat i de les millors del món, però no ho podia demostrar en el millor aparador. El seu objectiu era aquest 2020, a Tòquio, quan la modalitat en què competeix entra, per fi, a la llista de les acceptades pel Comitè Olímpic Internacional (COI). I torna a veure com l'espera s'allarga per culpa del coronavirus.

Vilarrubla, que des del punt de vista esportiu no ha lligat encara matemàticament la seva classificació per a la capital japonesa, ha hagut de canviar l'aigua, les portes i les dificultats del Canal Olímpic del Parc del Segre per uns altres espais, el de secà que suposa entrenar-se en un garatge.

Tant ella com els altres membres urgellencs del Cadí Canoë-Kayak que formen part de la selecció estatal de piragüisme, en la modalitat d'eslàlom han de seguir les pautes que els han marcat des de la federació. I aquestes consten de remar sense aigua. «Sortosament -explica- disposo a casa d'un espai prou gran per poder fer els exercicis que toquen, malgrat que, evidentment, no és el mateix».


En ple inici de temporada

I és que el confinament ha engan xat els piragüistes en la part inicial de la temporada, la que hauria hagut de precedir les primeres competicions. Tant ella com la seva companya Klara Olazabal, que és la principal rival per ser als Jocs «estàvem entrenant a Londres amb la selecció olímpica britànica quan ens van avisar que tornéssim perquè passava això». Aquests dies, a més, tots els piragüistes han rebut un comunicat de la ICF, la federació internacional, en què se'ls avisa que totes les competicions fins al 31 de maig han estat cancel·lades i que a partir de l'1 de juny caldrà veure quina és l'evolució del problema per saber si es pot reprendre la normal activitat.

A més, recorda que «les condicions que ha dictaminat l'estat espanyol són dures en el sentit que no pots practicar esport a l'aire lliure. Ara mateix hi ha esportistes de d'altres països que sí que ho poden fer i aquest fet les pot beneficiar a l'hora de tenir la resta de la temporada més o menys encarrilada» quan tot torni.


Amb avantatge

Un dels punts a favor de la urgellenca, en la seva lluita amb Olazabal, és que té més punts acumulats en la cursa per ser a Tòquio, gràcies als resultats de la temporada passada. «De moment, per a aquesta ja s'ha cancel·lat el Campionat d'Europa. És cert que ara mateix soc a davant i que si no es disputés cap altra cursa fins arribar a Tòquio, la seleccionada seria jo». Però també és cert que una aturada tan llarga no beneficiaria ningú i la tan esperada cita nipona es podria convertir en un campionat en què no podria donar el millor d'ella mateixa.


Dubtes sobre els Jocs

Per tant, davant d'aquests problemes i condicionants de la temporada, cal fer la pregunta que es fa aquests dies a tothom. Malgrat que el president del COI, Thomas Bach, ha declarat fins ara a tot arreu que no hi ha cap altre pla que celebrar la cita de Tòquio a partir del 24 de juliol, aquests Jocs serien justos? I no hi ha resposta.

«Tinc un dilema important respecte d'aquesta pregunta», respon Vilarrubla. Molt justos no seran, tenint en compte que no hauríem pogut fer una temporada completa i una preparació adequada des de mesos abans». Recorda la diferència segons els països de procedència dels esportistes i que «hem de ser conscients del moment en què vivim». Però es nota que aquest era un punt àlgid d'un trajecte que va iniciar fa molt temps i que , com a tots els esportistes, els costaria de renunciar-hi, ara que són tan a prop.

I on és el límit? Quant de temps abans ha de començar a entrenar-se un palista com ella per arribar en una bona forma a Tòquio. Ja des de l'inici explica que «amb tot el que ha passat, l'ideal no existeix. Perquè existís hauríem de començar ja la primera part de temporada d'aigua. Podem mantenir una certa forma durant un temps amb els exercicis que faig ara en sessions de matí i tarda, però no pots fer només això». Partint d'aquesta base, caldria un treball «mínim de dos mesos». De tota manera, segons el seu punt de vista, el més important serà «l'aspecte mental, com t'aïlles dels problemes i et centres en la competició un cop hi siguis. Serà més un tema de cap» que de braços.

Mentrestant, el somni és aturat a la solitud d'un garatge, esperant per sortir desbocat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit