En l'esport, com en la vida, la perseverança és indispensable si es volen aconseguir els objectius. Ser-hi, competir fins a l'últim minut i tornar a començar malgrat la derrota. Aquest ha estat el full de ruta del CB Artés en les darreres temporades fins que, finalment, la campanya següent la jugaran a la lliga EBA per primera vegada en la història del club bagenc. Ho han aconseguit.

Dos dels grans artífexs d'aquest gran any són el seu entrenador, Jordi Estany, i un dels jugadors amb més trajectòria dins el bàsquet català, Roger Portella. «Som mereixedors d'aquest ascens, al final hem jugat el 80 o 85% dels partits i érem líders destacats, amb dues victòries de marge respecte del segon classificat», explicava Portella. L'Artés no va poder celebrar l'èxit a la pista, amb els seus aficionats, sinó que va haver d'esperar-se a la resolució de la Federació Catalana de Bàsquet, que el mes de maig passat els va decretar com a equip d'EBA. «Durant tota la lliga hem estat líders, és cert que faltaven uns play-off per jugar, però la trajectòria de l'equip era molt positiva. Hem entrat merescudament», remarcava Estany.

Ara el bàsquet els mostra la cara més amable després que durant anys el club es quedés amb la mel a la boca. La temporada 18-19 l'Artés va finalitzar en sisena posició, però durant la segona volta d'aquella campanya el conjunt bagenc no va perdre cap partit a casa. Una ratxa que quedava diluïda per l'inici irregular de l'equip, però que insinuava el seu potencial. Des del gener del 2019 el CB Artés només ha perdut un sol partit a casa. «La dinàmica era positiva, hem fet dos anys de molt bona feina i, tard o d'hora, havíem d'acabar pujant», explicava Estany. Portella hi afegia que «molts dels equips que any rere any són a dalt de la classificació acaben ascendint».

L'Artés, a diferència d'altres projectes que aposten per renovar la plantilla un cop pugen de categoria, manté el bloc que els ha portat a l'ascens. Només hi ha dues baixes: Guillem Albà, que jugarà al Navàs, i Sergi Estany, que estarà al Sant Cugat. La resta del bloc es manté igual, i gràcies a la vinculació amb el Baxi Manresa podran disposar de joves talents com Pau Treviño, Marc Peñarroya i, l'últim en arribar, l'ala pivot Lazar Mutic. Mantenir el bloc és un dels secrets de l'Artés. «Al final som un grup d'amics que ens ho passem bé jugant junts. Ens coneixem i gaudim. I això és el que més importa», subratllava Portella. Per al tècnic és important poder mantenir el gruix de l'equip per «intentar continuar tenint aquesta inèrcia dels últims 18 mesos». La columna vertebral és forta i de llarg recorregut; fins a quatre jugadors per sobre dels 5 anys al CB Artés.

Quan un equip puja de categoria, quina importància té que els jugadors la coneguin? Segons Roger Portella, no gaire. «La majoria de l'equip coneixem els jugadors que juguen a l'EBA, hem jugat contra ells. Potser coneixem més els equips de l'EBA que els de Copa, on et trobaves jugadors molt més joves». La majoria d'equips que es trobaran ja els coneixen, perquè hi han competit fa tres o quatre anys. «Al final, el món del bàsquet tampoc no és tan gran», remarcava el jugador de l'Artés. Però sí que hi ha factors per tenir en compte a l'hora de fer el pas a una nova categoria. «Quan et consolides en una categoria els rivals et tenen en consideració, també l'arbitratge. Ens ho haurem de guanyar», explicava Estany.

L'Artés és ambiciós. Ho són el seu tècnic i el seu jugador referent. Tot i ser el primer any que competiran a l'EBA, la visió del club va en consonància amb la línia ascendent dels últims temps. «Segur que les previsions no ens posaran a la part alta, però veient els altres rivals i el nostre equip, penso que hem de ser ambiciosos. No tenim res per envejar a la resta d'equips». Estany confirmava aquesta «base ambiciosa. Hem de fer el màxim possible per ser a dalt, tot el que depengui de nosaltres. Això passa pel treball diari, però hi ha coses que no depenen de nosaltres». Les lesions, que van respectar el club bagenc la temporada passada, seran una de les claus a l'hora de veure quins poden ser els objectius de l'Artés.

«No ho crec», responia l'escorta de l'Artés quan se li preguntava si es veia molts més anys jugant. Però mentre ho faci, vol seguir gaudint i competint. La lliga EBA els espera. El bàsquet també.