Al Barça d'aquesta temporada, el de la postbomba atòmica del 2-8, de l'estiu de Messi i de la sortida del president, se li pot exigir poc. Que doni minuts als nous talents i que jugui amb una idea. Segurament l'afició ja té coll avall que serà un altre any en blanc. Però l'equip té mala peça al teler. Les dificultats econòmiques han provocat que la neteja no s'hagi pogut fer a fons i això ha derivat en un Frankenstein entre joves amb voluntat però sense pes, veterans amb poc per donar i alguns jugadors que no acaben de fer la passa endavant desitjada.
Ahir, un Atlètic de Madrid que feia deu anys que no vencia els blaugrana a la lliga, va necessitar ben poc per guanyar un partit en què, sense Suárez, no tenia capacitat rematadora. Una errada del rival i un bon entramat defensiu, que això sí que ho domina, li va ser suficient. El Barça ha sacrificat vaques sagrades, però no ha fet el pas endavant que l'afició demanava. No hi ha pla de joc i, a sobre, no hi ha fortuna. L'equip, que ahir hauria pogut empatar al final en algun rebot, es queda sense Piqué i pot ser que per a molt temps. La crisi continua.
Dembélé i poc més
Koeman va optar per l'equip que tothom sabia que presentaria, reservant Coutinho a la banqueta, obrint Dembélé a la banda dreta i deixant la mitja punta per a Messi i el lloc de davanter centre per a Griezmann. En aquestes condicions, es nota més la falta d'un finalitzador, algú que fixi els centrals i permeti que no puguin sortir tant a Messi sabent que a darrere ningú aprofitarà l'espai. Però també és cert que l'Atlètic, sense Suárez i Diego Costa tenia carències, sobretot a l'hora de fer la primera pressió, amb un Joao Félix que no trobava socis.
Tot i això, els primers instants van ser molt animats. Als dos minuts, Dembélé va mostrar a Hermoso que no li podia donar gaire espai i va centrar perquè Griezmann, molt forçat, rematés alt. Però l'Atlètic va respondre aviat, primer amb un xut fort de Saúl que va desviar Ter Stegen i després amb una acció de Llorente per la dreta a la qual no va arribar ningú. La millor opció, però, va ser en una combinació de Trippier i Correa. Aquest va trobar l'espai entre Lenglet i Alba i va assistir perquè Llorente disparés fort, però al travesser. Des d'aquest moment, el partit es va aturar.
Res fins a la doble errada
Tots dos equips es van dedicar aleshores a intentar no cometre errades. Messi intentava entrar més en joc, però el Barça no trobava la creació de Pjanic i de De Jong. L'Atlètic tampoc no tenia sortides clares i el duel només va veure, cinc minuts abans del descans, una rematada de Messi sense angle, després de ser assistit per Jordi Alba, massa fàcil per a un inèdit Oblak.
I en poc temps va canviar tot i amb Carrasco de protagonista. Dembélé es va fer mal en caure-li al damunt en una jugada en què protegia la pilota perquè anés a fora. Amb el francès adolorit, el Barça va pensar en retenir l'esfèrica fins al final, però en el descompte, Piqué va cometre una errada monumental en un control al centre del camp, Correa va veure l'espai llarg i va enviar la pilota a Carrasco. Ter Stegen va voler arreglar-ho sortint gairebé al mig del camp de manera precipitada, però el belga se li va avançar, li va fer un túnel genial i a porteria buida va marcar. Una doble errada fatal per als blaugrana.
I el gol va semblar fer mal al Barça que va sortir amb molts dubtes a les segona part. L'Atlètic podia passar-se la pilota sense que la mínima pressió blaugrana fos gens efectiva per desordenada i falta d'intensitat. A més, quan la tenia no tenia cap pla per fer-ne res de profit, amb ella, si no era en una pilota parada. Així, Lenglet va tenir dues ocasions seguides en dues centrades de Messi. En la primera va rematar massa fluix i en la segona, ho va fer bé de potència, però massa centrat a les mans d'Oblak.
Va ser en la jugada següent quan es va acabar la trajectòria de Piqué en el partit. Va ser en una falta d'Alba a Correa en què l'argentí va caure a damunt del genoll del central i li va doblegar. Lesió clara i greu, Dest en el seu lloc i De Jong, de central. L'Atlètic de Madrid va mirar de treure'n partit amb una centrada de Trippier a la qual no va arribar Joao Félix.
Koeman ja va demostrar a Getafe i contra el Madrid que la seva idea a l'hora d'intentar remuntar partits és la que faria qualsevol sense títol d'entrenador: tots els davanters al camp. Va fer entrar Trincao i Braithwaite, ja no n'hi quedava cap més perquè Coutinho també havia entrat. Això sí, a Messi, ni tocar-lo. Hauria pogut empatar al final en un xut de Sergi Roberto amb lesió muscular del reusenc inclosa. I és que per no haver-hi, no hi ha ni sort.
