El mot escalada ha adquirit propietats no gaire positives durant els últims mesos. Se n´ha parlat més per explicar quant augmentava el nombre de casos de coronavirus que no pas pel seu significat esportiu, el d´una pràctica que cal no oblidar que ha de ser olímpica l´any vinent a Tòquio. Però a Manresa el concepte, que ja és positiu des de sempre per la tradició del muntanyisme a la ciutat i a la comarca, ara té un nou espai per recuperar la bona fama.
Indoorwall és una empresa nascuda no fa més de cinc anys a Igualada que, en aquest temps, ja ha obert tretze centres a tot l´Estat i que per al 2021, (qui ha parlat de crisi?) té prevista una expansió de disset més a Espanya i a l´estranger. És el fruit d´un primer projecte ideat per Israel Macià amb el nom de Mcplaf a còpia d´instal·lar-se en alguns garatges d´Esparreguera. Després d´un pas per una altra empresa, Macià va decidir aprofitar tot el que havia pres i, amb un parell de socis més, va començar a expandir la marca.
Com explica el seu fill i cap de màrqueting de l´empresa, Giol Macià, «tenim grans projectes per als propers anys. El concepte d´Indoorwall és el de comunitat, el de posar a l´abast de tothom unes instal·lacions de primer ordre, amb monitors i professors, per tal que tothom qui vulgui escalar tingui un espai disponible amb totes les comoditats».
De fet, la nau que han obert al públic fa poc més d´una setmana al carrer Sallent de la capital del Bages, i que donarà feina a vint persones, és força espectacular. Disposa d´una entrada, amb una zona comuna de bar i, a la llarga, amb un estand de la marca de material d´escalada La Sportiva. Tot seguit, darrere d´unes cortines, metres i metres de plafons amb vies marcades per provar la perícia dels clients. Des de l´obertura, 209 abonats, una xifra més que respectable amb una quota de partida de 45 euros mensuals.
Així, amb el 30% encara de la capacitat permesa, ja que la desescalada que aniria bé que avancés no ho fa, cada tarda una cinquantena de persones es poden reunir a damunt del terra flonjo d´Indorwall i posar-se a prova. Però no s´acabarà aquí. «Per al mes vinent hi ha prevista, a la nau del costat, l´obertura de la part infantil, en què els nens que comencin a escalar podran rebre classes dels nostres professors». Macià explica que «sempre intentem que sigui una zona decorada amb motius d´allà on ens instal·lem, i en aquest cas seran les muntanyes de Montserrat». I per a més endavant hi ha una tercera fase prevista amb un rocòdrom exterior en què es podrà fer escalada amb corda i que «volem que sigui el més gran d´Espanya».
I per què Manresa? «Doncs perquè vam tenir moltes peticions que vinguéssim aquí. La ciutat i el Bages són un dels punts amb més afició del país i sabíem que molta gent hi estaria interessada. Generalment no ens instal·lem mai en zones en què no hi hagi tradició, perquè no seria lògic».
Sis a Catalunya
Dels tretze Indoorwall que estan oberts ara mateix, n´hi ha sis a Catalunya. Els altres són a Barcelona, l´Hospitalet, Granollers, Vilanova i la Geltrú i Vic. N´hi ha dos més als afores de Madrid (Torrejón i Leganés), i també a València, Alacant, Jaca i Santiago de Compostel·la. «Per al 2021 tenim pensada una gran expansió, que caldrà veure si es pot dur a terme, i desembarcarem als Estats Units». Ara mateix, la seu central d´Indoorwall és a Igualada però «en volem tenir una altra a prop de Miami, als Estats Units. Obriríem quatre centres nous en aquest país, a part de dos a Mèxic i a Colòmbia i un a Canadà».
Perquè, els ingressos arriben només de la comunitat escaladora? «No només d´ells. Disposarem de zones, com quan tinguem la part infantil operativa, per fer-hi festes d´aniversari». Les peticions per obrir nous centres van creixent. «Aquests dies n´hem rebut de Bilbao i de Göteborg, a Suècia», entre d´altres. En el cas de Manresa, per exemple, la inversió és d´1,2 milions d´euros.
I quin tipus de públic hi trobem. «La gent de l´escalada és molt sana i no hi ha competitivitat mal entesa. Es creen grups, s´ajuden i és molt complicat veure mai algú escalant sol». En cas contrari, sempre es pot demanar el suport de monitors encapçalats pel director del centre, el centellenc Marc Subiranas. A part, cada cop més creix la presència femenina. «Quan vam arrencar, potser era d´un 70-30% per als homes i ara s´aproxima més al 60-40%, un fet que ens alegra molt».
Un últim pas de l´Indoorwall de Manresa serà postular-se per celebrar-hi campionats, tant a l´interior, com quan estigui construït, a l´exterior. «Fins i tot podrem acotar la zona de competició, amb públic i tot, i en una altra seguir amb la vida normal del centre». De moment, les mesures de seguretat hi són evidents amb els grans ventiladors del sostre que, a part de regenerar l´aire en aquest temps de pandèmia, «provoquen a l´estiu gairebé no suïs escalant i que s´hi estigui millor que a fora».
La desescalada, la paraula de la qual els integrants d´Indoorwall ratllen al primera síl·laba en les mascaretes que porten aquests dies i que es venen a l´entrada, amb donatiu inclòs per a la lluita contra la covid, serà de moment una pràctica que caldrà fer a fora. A dins, la nova instal·lació de Manresa està provocant que grimpar parets sota sostre tingui cada cop més adeptes a la ciutat.
