Es fa estrany entrar a un pavelló i veure grups de joves jugadors entrenant amb mascareta, però les servituds en temps de covid fan necessari trobar el que Pau Llach, coordinador dels deu equips del Volei Manresa, en diu «equilibri» per intentar continuar fent alguna cosa semblant a la vida normal en clau esportiva. Així va ser ahir el retorn de centenars de nois i noies als equipaments en el primer dia de la nova fase de restriccions, que ja permet la mobilitat comarcal i el retorn a la preparació en els interiors al 30 % de la capacitat.

Monitors amb termòmetre per prendre la temperatura als esportistes a l'entrada de les instal·lacions, gel en l'accés a les pistes, mascaretes a tothora i els pares esperant a l'exterior que surti el fill després de la sessió acompanyat de l'entrenador. La vida continua i un sector tan castigat com el de l'esport saludava ahir la nova regulació que permet el retorn als entrenaments. La competició, de moment, queda reservada per més endavant, i en el cas de les categories més baixes podria ser que no es produís fins el curs vinents.

«Aquesta setmana tornen un centenar de nens i nenes», va explicar Xavi Casimiro, de l'Escola de Gimnàstica del Bages mentre contemplava l'ebullició controlada a l'Espai Andreu Vivó i Tomàs del complex esportiu del Congost de Manresa. Alhora, però, va expressar un veu alta un dels grans perjudicis de la pandèmia: «nosaltres i altres clubs amb els que hem parlat, hem perdut al voltant d'un 35 % d'esportistes». Recuperar-los, assegura, serà difícil.

Cada cop que un grup nou entra al pavelló, tècnics municipals desinfecten aparells, matalassos i altres elements que formen part del paisatge quotidià de la gimnàstica. En una altra banda del recinte, quatre equips del CBiUM de bàsquet entrenaven simultàniament en les quatre pistes. «Durant la jornada, hi ha tres franges horàries i cada cop entren quatre equips nous», va comentar Montse Claret, responsable de l'accés al comlex, que recorda les llargues tardes amb poca activitat de les primeres setmanes de l'any.

Els esportistes d'elit han pogut entrenar des que es va acabar el confinament inicial. Progressivament, els professionals i els jugadors de les categories estatals van poder reprendre la competició. I fins i tot lligues autonòmiques es van posar en marxa a la tardor. La segona onada, però, va tornar a tancar els recintes esportius que no són a l'aire lliure. Esports com el bàsquet, l'hoquei, l'handbol, el judo, la gimnàstica, el voleibol i el futbol sala van patir la muntanya russa de restriccions: «hi ha jugadors que són de fora de la comarca que porten tres mesos sense poder venir a entrenar», va apuntar Pau Llach.

De fet, els pavellons que no estaven tancats oferien un aspecte més aviat trist des de després de Reis, quan es va intensificar l'actual onada restrictiva. Un panorama que ahir va canviar radicalment amb la incorporació de tots els esportistes federats. «Durant el desembre, l'Ateneu va estar tancat i, des d'aleshores, el voleibol i el rugbi amb cadira de rodes van entrenar aquí al Congost», va indicar Claret: «les noies de la rítmica, per la seva part, entrenaven al pavelló gran».

Els entrenaments dels atletes federats no requereixen específicament que els esportistes portin mascareta, però el seu ús és majoritari perquè «ningú se la vol jugar», com van explicar alguns tècnics i responsables de clubs amb qui va parlar ahir aquest diari. «En el retorn de l'octubre, entrenàvem sense mascareta», recordava Pau Llach: «però ara la federació catalana ha dit que cal portar-la fins i tot durant les sessions de preparació. La realitat és que no podem fer testos perquè no n'hi ha. Per evitar disgustos, el club ha pres la decisió que els jugadors i les jugadores la portaran també als partits». Tot sigui per evitar la covid.