Ni va obtenir el liderat real davant el Granada en una ignominiosa derrota, ni se'l va guanyar el Barça, tot i que fos fictíciament, per unes hores, en la visita al Llevant. La flama de la il·lusió per la Lliga, pel doblet, fràgil, es va apagar amb un lleu buf, després d'un empat tan vergonyós com l'ensopegada de la setmana passada, llevat que l'Atlètic, que juga avui davant la Reial Societat, i el Reial Madrid, demà a Granada, vulguin acompanyar el seu il·lustre amic pel camí de la mediocritat a la Lliga dels errors (i els errors).

Va apagar aquesta flama el mateix Barça amb una calamitosa actuació, una més. Va tancar la primera meitat amb 0-2 davant un rival al qual ni li anava ni li venia i va desaprofitar aquest avantatge en tres minuts deixant-se empatar, sense saber gestionar el partit com s'espera d'un equip amb formes. En l'esprint final ningú reclama exhibicions ni virtuosisme, sinó ofici. I al Barça, precisament, no va sobrat. Quan va recuperar el comandament del partit, i de la Lliga, la va tornar a entregar.

Messi, preparat per anar-se'n

Va xiular l'àrbitre i Messi ja estava en la línia de banda per marxar del camp, avergonyit del que va veure i segurament amb ell mateix, de la seva participació, tan influent al marcar el primer gol com amb una pèrdua impròpia que en va generar un altre del Llevant. El capità es va anar deixant rere els altres.

En el remodelat camp on el Barça va cantar la victòria el 2005 amb Rijkaard i el 2011 amb Guardiola, el de Koeman ni tan sols va honrar els seus predecessors amb una victòria, que era el mínim. Queden restes d'aquell Barça campió, envellides i més mal acompanyades, sense la força necessària ni la mateixa ambició, llastada per una de generosa era de títols.

Clares ocasions de Pedri

Van estirar l'equip joves famolencs com De Jong i Pedri, protagonistes destacats del gran inici blaugrana. El canari va disposar de dues ocasions claríssimes (minuts 1 i 4), que va malgastar, sense disculpa possible llevat que es prengui com a atenuant la joventut. Va encertar la tercera, a porteria buida. Després del geni, com no. Pot passar que Messi no conquisti la Lliga, però no deixarà de conquistar un Pitxitxi que mereix portar el seu nom.

La cita límit davant el sanejat Llevant, salvat i entregat a la dolça vida fins que va segellar la permanència definitivament empatant davant l'Alabès, no encloïa la dificultat afegida d'un adversari hipermotivat, ni envalentit per la seva ratxa ni necessitat de punts. No va esgarrapar l'equip granota, que es va recolzar a veure-les venir, però no va rebutjar la invitació a divertir-se.

Decidit a morir amb els millors, els seus elegits, Koeman va voler agitar l'equip i treure-li de sobre l'ensopiment que va ser dissabte a la tarda. Mancat de futbolistes diferents, singulars, fiables sobretot, va escollir com a revulsiu Dembélé. Va reforçar aquesta voluntat agitadora col·locant-lo a la banda dreta, en lloc de Dest; és a dir, de lateral-extrem. Araujo va desbancar Mingueza. L'única tatxa va ser menjar-se un intent de Bardhi.

Disciplinat, en fase defensiva, Dembélé s'alineava amb els tres del darrere (també Alba, amb la qual cosa eren cinc en l'última línia), però amb la pilota pretenia ser el davanter que és. Va flaquejar Dembélé en defensa, va flaquejar Sergi Roberto després i va acabar flaquejant Dest.

Va poder comptar Koeman amb Busquets, la desaparició del qual davant l'Atlètic es va acusar durant una hora, fins que l'equip va decidir eliminar el centrecampisme en els últims minuts. Va jugar amb màscara protectora, cosa que no va limitar les seves accions. Busquets només utilitza el cap per pensar. Va tocar la pilota una vegada amb el cap i li va molestar la màscara: la segona vegada, ni la va tocar en una jugada que va poder suposar el 0-3.

Inexplicable defensa

Però el 0-2 semblava un avantatge suficient pel domini que exercia el Barça i l'apatia del Llevant. I no. A l'onze de Koeman no n'hi va haver prou amb dos gols d'avantatge per encarar amb tranquil·litat la segona fase. Va sortir confiat després del descans i en tres minuts va veure perdre la preciosa renda per una inexplicable i injustificable laxitud defensiva. On no hi ha cap jove, per cert. On s'ajuntaven Sergi Roberto, que havia entrat pel lesionat Araujo, Piqué, Lenglet i Alba. Quatre internacionals. La por, no obstant, s'havia instal·lat a les files blaugranes; lluny de reprendre el fil recuperant la pilota, amagant-la, es va posar a defensar la seva renda. A fer el que no sap.

FITXA DEL PARTIT

Llevant: Aitor (5); Miramón (6), Vezo (5), Duarte (4); Toño (6); Frutos (6), Pier (6), Melero (7), Bardhi (5); Roger (6), Morales (7).

Tècnic: Paco López (6).

Canvis: Malsa (5) per Duarte (m. 61); Dani Gómez (5) per Bardhi (m. 61); Coke (s. q.) per Miramon (m. 74); S. León (s. q.) per Roger (m. 74); Giorgi (s. q.) per Morales (m. 88).

Barcelona: Ter Stegen (4); Araujo (5), Piqué (4), Lenglet (5); Dembélé (5), De Jong (7), Busquets (6), Alba (5); Messi (6), Pedri (5); Griezmann (4).

Tècnic: Ronald Koeman (6)

Canvis: Sergi Roberto (4) per Araujo (m. 46); Mingueza (s. q.) per Pedri (m. 73); Dest (s. q.) per Dembélé (m. 80); Braithwaite (s. q.) per Griezmann (m. 80); Riqui Puig (s. q.) per S. Roberto (m. 85).

Gols: 0-1 (m. 25), Messi; 0-2 (m. 33), Pedri; 1-2 (m. 57), Melero; 2-2 (m. 60), Morales; 2-3 (m. 64), Dembélé; 3-3 (m. 84), Sergio León.

Àrbitre: Munuera Montero (6), andalús.

Targetes: De Frutos (m. 21), De Jong (m. 76), Morales (m. 78), Lenglet (m. 89).