«El projecte esportiu del CE Manresa tindrà continuïtat, el 70% de la plantilla ja ha signat la renovació»

L’afició i la junta directiva del Centre d’Esports Manresa valoren de forma positiva la temporada de l’equip, la del seu debut com a tècnic a Tercera Divisió. Quin balanç en fa?

Sens dubte, ha estat una temporada reeixida. El primer equip ha assolit amb escreix tots els objectius esportius que ens havíem plantejat, amb un caramel final molt llaminer i del tot impensable a l’inici: optar a jugar les fases d’ascens. Els futbolistes han gaudit de la categoria en un exercici especialment exigent i crec que n’han fet gaudir l’afició i la ciutat de Manresa.

La temporada del retorn a la categoria, Andreu Peralta, el seu antecessor, va assolir la permanència amb brillantor i vostè va haver de refer l’equip amb jugadors joves i sense experiència a Tercera Divisió.

La situació era excepcional i complexa l’estiu passat. El club no havia afrontat els compromisos econòmics que havia adquirit amb els jugadors i en els ambients futbolístics s’havia consolidat la imatge del Centre d’Esports Manresa com un club sense estabilitat institucional i econòmicament arruïnat. Fer un equip quasi nou va ser una obligació. Hi va haver jugadors amb propostes de renovació que les van refusar per la negativa experiència que havien viscut.A nivell econòmic, la nova junta tenia clar que havia de complir tots els compromisos que adquirís, però aleshores el nostre principal actiu era la confiança que ens fessin els jugadors. En un context d’economia de guerra vam optar per fitxar a futbolistes que volien ser els millors i vam renunciar a incorporar els que ja ho eren. A més, treballar amb el primer perfil ens garantia un 200% pel que fa a treball i implicació.

El pressupost per fer l’equip es va reduir de forma substancial d’una temporada a l’altra?

La plantilla de la temporada 2019-20 tenia un cost teòric de 150.000 euros. El pressupost per configurar l’actual ha estat un 55% inferior. Això sí, tots els pagaments s’han fet el dia que pertocava, sense endarreriments.

El rendiment de l’equip durant la primera fase de la lliga es va dividir en tres etapes: una primera d’adaptació, una segona d’esclat futbolístic que culmina amb el triomf a l’Olímpic de Terrassa i una darrera en què es manté el nivell de joc però s’evidencien les dificultats per marcar i per vèncer.

Vam protagonitzar una pretemporada brillant que va generar expectatives altes, però en el primer partit de lliga, el gol del Castelldefels al minut 4 va ser com quan un boxejador rep un cop ràpid i directe al mentó. La situació que es va plantejar ens va pesar i vam perdre tot i merèixer l’empat. Tot seguit, hauríem d’haver guanyat a Igualada per joc i per ocasions, però vam cedir amb un gol matiner en pròpia porteria. Per fi, contra el San Cristóbal vam trencar la barrera psicològica d’encaixar un gol abans del minut 10 i vam guanyar. Aquest resultat i la golejada al camp del Santfeliuenc van marcar un primer punt d’inflexió. El segon es va produir en vèncer la Pobla de Mafumet a casa. L’equip es va adonar que podia competir amb tothom i va iniciar l’etapa de creixement que ens va permetre imposar-nos a Terrassa. Els empats consecutius al terreny de joc del Castelldefels i a l’estadi del Congost contra l’Igualada ens van impedir presentar candidatura a lluitar per la primera posició. Durant tota la segona volta de la primera fase vam generar joc i ocasions, però ens va faltar eficàcia, sobretot quan arribàvem al minut 75 i no teníem l’escenari que volíem».

I a la segona no van assolir la classificació per a les eliminatòries d’ascens però van acabar invictes, amb un balanç d’una victòria i cinc empats.

Vam palesar la nostra solidesa. Hem estat l’equip menys golejat de Tercera Divisió. Només hem encaixat 17 gols en 26 partits. I no ha estat per ser un conjunt que és focalitzés en tasques defensives. Ha estat per la nostra capacitat de tenir i retenir la pilota i combinar, així com per la competitivitat exhibida pels jugadors. Però ens ha faltat ser capaços de repartir la responsabilitat golejadora; rendibilitzar el joc aeri en les jugades d’estratègia i optimitzar la capacitat rematadora dels nostres jugadors de la segona línia.

L’estiu passat va signar un contracte per dues temporades. La seva continuïtat està garantida?

Sí. Em vaig comprometre per dos exercicis en iniciar el projecte ja que considerava que era un termini ideal per desenvolupar-lo. El balanç del primer curs ha estat positiu, però encara queda molta feina per fer. El cicle d’aquest equip no s’ha acabat.

Quins objectius esportius es marca per a la propera temporada? S’incrementarà el pressupost per configurar la plantilla?

En aquests moments, hi ha dues paraules que defineixen la realitat del club: estabilitat i vocació. Però el Centre d’Esports Manresa no és un dels clubs capdavanters a nivell econòmic de la Tercera Divisió. L’objectiu mínim serà assolir la permanència tot i que l’equip voldrà guanyar el primer partit de lliga i, després, el segon, sense marcar-se límits. I el com, l’estil de joc, no canviarà, la proposta futbolística serà la mateixa. Pel que fa al pressupost del primer equip, s’incrementarà, però no de forma estratosfèrica. Una de les obsessions de la junta directiva es treballar amb números reals, no amb pressupòsits ficticis.

La seva intenció és donar continuïtat a la base de la plantilla actual?

Ara, tenim un equip competitiu, honest, treballador, recognoscible, és a dir, dotat d’una alineació de valors que hem de reconèixer, mantenir i potenciar. Hi haurà algunes sortides, però sobretot ens hem de centrar en reforçar la competència que ja hi ha dins l’equip per tal que els jugadors mantinguin la tensió competitiva.

Per tant, dedueixo que ja hi ha futbolistes que han renovat.

Encara no puc revelar els noms, però un 70% de la plantilla ja ha signat la renovació. L’afició ha de saber que la base de l’equip actual ja s’ha compromès a continuar al club el curs vinent.

Quines són les posicions que considera prioritàries reforçar?

La greu lesió de lligaments de Nil Pradas el converteix en baixa de llarga durada. En conseqüència, necessitarem un lateral dret per cobrir la seva absència. També haurem de compensar la baixa d’algun futbolista, però sobretot hem de fer incorporacions per dotar el nostre atac de jugadors de perfils diferents i amb bagatge i capacitats contrastades a Tercera. Això sense oblidar que pujaran al primer equip alguns futbolistes del juvenil i que faran la pretemporada alguns jugadors de la comarca que ja han palesat el seu potencial a Primera o Segona Catalana.

Resideix a Manresa des de la primavera del 2016, però no coneixem gaire el jove Ferran Costa que va néixer i créixer a Castelldefels.

Era un jove apassionat pel futbol i que fa molt temps va decidir convertir-lo en la seva forma de vida. Mentre cursava 2n de batxillerat em vaig treure el títol de Nivell 3. Aleshores, sovint no anava a les classes per escapar-me fins a l’Hospitalet per veure els entrenaments de l’equip de Miguel Álvarez. M’agradaria baixar més sovint a Castelldefels per veure els pares, el Xavier i la Maria del Carme. A Manresa, aquests cinc anys, sento que he crescut com a entrenador i com a persona.