El Baxi Manresa jugarà contra dos adversaris coneguts per arrencar la competició. Divendres que ve, Joan Peñarroya visitarà el Congost amb el València, el club del qual ha sortit Jaume Ponsarnau, que s’enfrontarà demà (17 hores) als bagencs al pavelló Príncep Felip de Saragossa

Com es va gestionar la teva arribada a Saragossa?

Va anar força de pressa. Després d’acabar la temporada amb el València, on jo pensava que ja s‘havia acabat la meva etapa i on tampoc no tenia cap notícia que volguessin continuar amb el projecte, el Saragossa es va posar en contacte amb mi i em van explicar el seu projecte. Vaig notar que eren molt clars respecte d’on estaven i què volien i vaig decidir acceptar l’oferta que em van fer.

Així, m’està dient que a València no li van dir en cap moment que no comptaven amb vostè?

No. Vaig ser jo qui, veient que no deien res sobre seguir, m’hi vaig dirigir i els vaig comunicar que me n’anava. No vaig veure cap interès de la seva part de continuar amb mi i també es deia que ja ho tenien fet amb el Joan [Peñarroya]. Per aquest motiu, vaig optar per un altre camí.

Aterra a una plaça històrica de bàsquet, però també molt exigent. Ho ha notat?

Sí, i m’ha sorprès. Sabia que Saragossa era un lloc de bàsquet, però no pensava que tant. Aquests dies m’estan dient des de tot a arreu que volen guanyar. Venen de fer una temporada no exitosa i no es conformen amb poc. Però ja m’agrada. A més, m’he trobat amb un club dinàmic i ambiciós.

Quan va arribar-hi van sortir unes declaracions seves en què deia que li havien assegurat que jugarien Champions i llavors no va passar. Com va anar?

Ells es pensaven que la jugarien, tot i que creien que seria a través d’una prèvia per la tretzena posició de l’any passat. Pensaven que tenien prou pes a la FIBA pel seu rànquing, però al final no va poder ser suficient.

Jugaran la FIBA Europe Cup, una competició menor, i són el primer equip de l’ACB que ho fa. Serà útil, jugar aquesta competició?

El fet que vulguin jugar a Europa tant sí com no demostra que el club vol anar endavant i créixer. Pot semblar una murga, però tenim un equip molt canviat i disputar més partits, tot i els viatges, pot ajudar a tenir més minuts a jugadors joves o nous i fer créixer tot el grup. A més, els clubs que hi ha al torneig cada cop són millors. Nosaltres juguem la primera fase contra el Saratov, el Reggio Emilia i el Hapoel Gilboa, l’equip on jugava Thomasson la temporada passada.

Al seu equip han arribat jugadors nous a la lliga, com Mobley, McLean o Vanwijn, i d’altres amb experiència, com Okoye, que torna, o ara Sipahi i Waczynski per les baixes de Cook i Yusta. Com creu que rendiran?

Hem tingut una pretemporada complicada. Primer, perquè els americans van arribar tard i després per les lesions, que ens han fet haver de readaptar-ho tot quan ja feia dies que treballàvem. La lesió d’Omar Cook és preocupant, perquè era el nostre director de joc titular. Hem de treballar molt per trobar la nostra identitat i ho haurem de fer amb la lliga ja començada. Volem ser ràpids, com ho era l’equip l’any passat, però potser amb una mica més de control.

El primer amistós, precisament, el van jugar contra el Baxi. Com veu l’equip de Pedro Martínez d’enguany?

L’any passat ja era un equip molt veloç en el seu joc. Donaven veritables lliçons de com córrer la pista i aquesta temporada penso que potser tenen més talent. No crec que hi hagi cap equip a la lliga amb una empremta tan clara del seu entrenador com la de Pedro al Baxi, però enguany potser poden treure més rendiment del joc en sí i no tant de córrer per la qualitat dels seus jugadors.

Tindran l’avantatge del públic. Com creu que s’adaptaran els equips a aquest canvi, respecte de la temporada passada?

Donarà un plus d’energia als equips de casa però també hem de readaptar-nos a la situació i que aquesta no ens engoleixi, no voler fer més per un excés d’energia. Al club ho han passat molt malament per la covid i recuperar gent al pavelló és fantàstic.

I per al projecte, ha reclutat Aleix Duran quan ja estava fitxat per l’Igualada. Què li aporta?

Quan vaig arribar a Manresa, l’Aleix també hi era i sempre ens hem entès molt bé. No el vaig poder dur a València, però ara, ja que havíem d’iniciar un nou projecte a un lloc nou, millor fer-ho amb algú en qui confies i t’hi entens.