El campionat va tenir lloc fa deu dies, però el gest no va córrer com la pólvora ni es va fer viral fins ahir, quan el canal Esbufecs, que sol gravar campionats d’atletisme de promoció, el va penjar a les xarxes. El protagonista és Hamza Zeroual, un jove atleta igualadí de quinze anys que estudia a l’IES Montbui i que defensa els colors groc-i-negres del Club Atlètic Igualada-Petromiralles. En la final dels 1.500 metres obstacles sub-16 del Campionat de Catalunya de tardor, disputat a l’estadi Joan Serrahima de Barcelona, va fer el que no se sol veure mai, aturar-se a aixecar un company que havia caigut a la recta final i, no content amb això, deixar que el passés a davant.

L’altre atleta implicat és Nil Garcia, del CA Canovelles. En la cursa, en què només hi havia tres competidors, anava destacat l’atleta del Banyoles Elm Planas, que va assolir la victòria. Darrere, Garcia i Zeroual lluitaven per la plata quan el primer, que anava a davant, va ensopegar en l’últim obstacle. L’igualadí es va aturar i el va ajudar a aixecar-se. Després, el va acompanyar durant tota la recta final i, damunt de la línia de meta, va deixar que passés davant. Garcia va pujar al segon graó del podi i Zeroual, al tercer.

«Guanyar no ho és tot»

La gravació va córrer pels mitjans de comunicació i fins i tot se’n va fer ressò la secció d’Esports de TV3 al Telenotícies. No cal dir que a casa dels Zeroual el telèfon ahir treia fum i el Hamza era felicitat per tots els seus amics. Ell, però, va viure la cursa d’una altra manera, fins i tot sorprenent.

Explica que «de fet, jo estava força enfadat perquè m’estava sortint una cursa molt dolenta. Fins i tot després el meu entrenador em va dir que el temps que portava no era gens bo. Anava darrere seu i llavors vaig veure el que va passar. Ni hi vaig pensar. Em vaig posar en la seva situació i vaig valorar què hauria passat si m’hagués passat a mi».

L’ensenyament li ve del seu pare, Ahmed, que també apunta que «el Hamza va fer el correcte. No n’hi ha prou amb ser el millor, has de tenir bon cor i ser bo amb l’altra gent». El jove atleta és clar en dir que «jo considerava que havia perdut aquella cursa,ell anava a davant i estava sent millor que jo, per tant havia d’acabar ell a davant». Preguntat sobre si no creu que les curses s’han de competir fins al final, i encara més les d’obstacles, i que en cas que hagués acabat segon ningú no l’hauria criticat, afirma que «segurament ningú no m’hauria acusat de res, però jo, en el meu interior, no m’hauria sentit bé. Vaig fer el que havia de fer».

D’aquesta manera, va fer entrar Garcia a davant, tot i que l’atleta vallesà intentava, tal com es pot veure en el vídeo que podeu trobar a la web d’aquest diari, que fos Zeroual qui acabés segon. Al final, tots dos van endur-se una medalla, només canviava el color del metall.

Hamza Zeroual fa atletisme des dels set anys i sempre ha competit per al Club Atlètic Igualada. Explica que «el meu pare sempre ha pensat que tenia potencial i per això em va dir de fer-ne». Ahir, precisament, després d’atendre aquest diari se n’anava a l’Estadi d’Atletisme de la capital anoienca a entrenar-se. 

Ara competeix en els 1.500 metres obstacles, una cursa de preparació per als 3.000 obstacles que es corren en categoria absoluta, però la seva il·lusió és una altra. «A mi m’agradaria córrer els 1.500 metres sense els obstacles i al meu pare també». I és que els Zeroual són originaris del Marroc, una terra que ha vist grans campions d’una de les distàncies reines de l’atletisme, com l’actual recordista mundial, Hicham el Guerrouj o anteriorment una altra llegenda com Saïd Aouita. El Hamza raona dient que «si domino els 1.500 metres, a partir d’aquesta distància em puc adaptar a d’altres de properes, com els 3.000 llisos». Caldrà veure quina serà la seva evolució i si es converteix en un gran atleta. De moment, el que ha demostrat és que és un gran esportista.