Bé està el que bé acaba. Sobretot en aquests temps de precarietats i febleses en què un Elx en plena lluita per no baixar es converteix en la víctima propiciatòria d’una victòria que podríem adjectivar com a èpica per no posar-nos a plorar per la misèria defensiva que permet a un rival abatut marcar dos gols en dos minuts i creure, fins molt a prop del final, que podia puntuar en el que hauria de ser un dels estadis més inexpugnables d’Europa. Però del partit d’ahir va emergir la figura gegant d’un noi de 17 anys i 135 dies que ja és internacional, veu el futbol de meravella i lluita com el gladiador més ferotge. Gavi, a qui Luis Enrique no va dubtar a fer internacional en partits decisius, és ara mateix, i amb Pedri i Ansu esperant torn a la infermeria, el far que il·lumina el Camp Nou. La Masia torna a brillar.

En les darreres temporades, el culer ha tingut sovint la sensació que el Barça necessita un gran esforç per marcar i, en canvi, el rival en té prou amb aprofitar alguna de les vies d’aigua de la defensa barcelonista per fer moure l’electrònic. Com ahir.

En l’arrencada del partit, un debutant com Jutglà, osonenc de 22 anys i que ja es va estrenar dimarts en la Maradona Cup com a jugador i golejador del primer equip, va trigar dos minuts a batre Èdgar Badia, però les línies del VAR van invalidar l’acció per fora de joc. Un quart d’hora després, el davanter va respondre a la confiança de Xavi en rematar de cap un córner llançat per Dembélé i, ara sí, l’1-0 va pujar al marcador.

En un Camp Nou poc concorregut, amb només 44.000 persones, el Barça es posava el partit de cara, sobretot quan dos minuts després Gavi va fer una de les jugades de l’any i va marcar el 2-0. El jove del planter –de fet, encara viu a la Masia– va rebre al mig del camp, va regatejar amb un cop d’esperó i va avançar cap a la porteria, va superar Roco i va xutar al costat del pal. Impressionant: només Bojan i Ansu van marcar essent encara més joves.

Xavi veia com la seva aposta tàctica inicial, amb un 9 fix en la figura de Jutglà, Alba obrant d’interior en atac per deixar l’extrem esquerre a Abde, i amb tres centrals tancant al darrere, tenia recompensa. Entestat a recuperar el joc de posició –davant la premsa va insistir en l’estupefacció que li provoca la pèrdua d’aquesta filosofia en els darrers temps–, l’entrenador sap que el camí és llarg però inequívoc.

Al darrere, però, les badades es paguen cares. Roco, al 23, es va quedar sol davant Ter Stegen i va enviar la pilota als núvols. Jutglà va replicar però Èdgar va aturar i un Abde molt actiu no va tancar prou la rosca. 2-0 al descans.

Dues galledes d’aigua glaçada

Després del pas pels vestidors, l’Elx va tenir dues bones ocasions provocades pel caos defensiu del Barça. Però l’equip també va mirar endavant: un xut de Gavi va sortir fora i un de Jutglà el va parar el porter visitant. L’equip seguia jugant a un ritme alt, movent bé la pilota, però les llums es van apagar de cop per culpa d’un contracop de molts metres que va culminar Morente. L’equip il·licità va anar avançant sense una falta en contra, sense que cap jugador del Barça hi oposés resistència. I dos minuts després, Araujo va fer una mala passada, l’Elx va fer bascular la pilota, Morente va centrar, Ter Stegen la va veure passar i Pere Milla, al segon pal, va rematar de cap ben sol.

La desconnexió del Barça va fer pujar els ànims i l’adrenalina de l’equip de Francisco, que es veia capaç de protagonitzar una sorpresa sonada. Però l’empenta dels joves jugadors del Barça continuava generant ocasions, com dues rematades de Jutglà i Nico que no van tenir premi. Fins que Gavi va fer una paret amb Dembélé i, des de la línia de fons, va endarrerir perquè Nico anotés el gol de la victòria blaugrana. Bé està el que bé acaba si sumes tres punts.