Àlex Talavera (Barcelona, 1980), aspira a ser president de la Federació Catalana de Futbol després de les eleccions del 22 de maig. El seu projecte, «Els clubs primer», està buscant suports a tot el país. Conegut per haver estat el president del Cornellà durant els últims dotze anys, aspirarà a partir del dia 29 d’abril, quan es converteixi en candidat, a desbancar el president, Joan Soteras, i establir un funcionament ne què les entitats futbolístiques estiguin al centre de tot.

Per què es presenta i què creu que pot aportar de diferent?

Em presento perquè he estat vinculat al futbol, primer jugant i formant-me en els valors de l’esport i després des dels despatxos com a president del Cornellà, amb una gestió en els últims anys que ens ha obligat a ser creatius i austers. Tot aquest aprenentatge, més el federatiu, com a representant dels clubs de Segona B a Madrid i com a negociador dels drets de televisió, pot ser útil per millorar les condicions dels clubs i del futbol català. Cal un canvi a millor amb gent nova, de club, que en els últims anys ha gestionat la seva realitat, també de les entitats petites, perquè tinguem consciència de les millores que fan falta.

Quins elements de l’actual gestió s’haurien de canviar més urgentment?

Hem de transformar la federació. En tenim una d’administrativa de luxe i en necessitem una amb vocació d’ajuda als clubs, més propera. Proposem una federació de federacions. Per exemple, que el Bages i el Berguedà en tinguin una de pròpia, amb estructures i gent del territori, referents dels clubs al seu servei diari. Caldria atenció en horari d’activitat esportiva, als vespres, durant els caps de setmana. Amb gent formada a nivell laboral, fiscal, d’estrangeria, que doni respostes ràpides i efectives. També cal una promoció real de la dona. L’actual no és creïble. No hi ha cap dona a la junta. Cal una estructura pròpia. Hi ha molt talent femení i cal fer un pas endavant perquè se situïn en espais de decisió. També cal fomentar l’esport femení a les escoles i als pobles, utilitzant els casos d’èxit que tenim.

I hi hauria diners, per poder fer tot això, per exemple en el tema de tenir atenció als clubs durant més hores?

Sí perquè caldria una federació més austera. Després d’estudiar la poca informació transparent que facilita la federació ja vam informar que els clubs podrien gaudir d’una primera temporada sense haver de pagar diners per inscripcions d’equips i mutualitats d’entrenadors i delegats. La federació té suficient capacitat econòmica per millorar les condicions dels clubs. No hem de ser la federació més cara. No hem de pagar més que els d’altres federacions. Aquesta exempció, per exemple, suposaria l’estalvi total a les entitats d’1,7 milions d’euros. Per aconseguir-ho cal limitació de salaris. No és raonable que el president cobri 10.000 euros al mes quan els clubs estem gestionant misèria.

En una entrevista a Regió7, el president Joan Soteras va dir que ja havia fet neteja de molts d’aquests salaris federatius desorbitats...

El cert és que han presentat uns beneficis d’un milió i mig d’euros quan aquests diners haurien d’estar als clubs en format de reducció de despesa, d’ajudes incrementals, i no ho han fet. Ens han tret les pilotes de futbol-7. També s’eliminen ajudes a clubs en concepte d’algunes campanyes o dels arbitratges de Primera a Quarta Catalana. La gestió és molt millorable.

Com ha estat la rebuda dels clubs a les seves propostes, durant els seus viatges per entrevistar-s’hi?

Fa mesos que voltem per Catalunya i els clubs volen un canvi. Són conscients que poden tenir millors condicions. Quan parles de mecanismes a implantar per protegir els jugadors en etapes formatives, o els clubs de poble, els veuen necessaris. El nostre programa sortirà d’aquestes reunions, són ells els que l’han configurat. Hem de ser coherents i demostrem la proximitat amb ells acostant-nos-hi i escoltant-los.

Un altre dels punts del seu programa és que volen que les sancions recaiguin en els jugadors i no els clubs.

La federació ha de saber quin és el model de formació adequat, quins comportaments han de canviar. S’ha de ser molt estricte amb els casos de violència i una de les mesures de futur és implicar les famílies en el comportament dels seus fills. Els clubs no han de ser víctimes només de les actituds antiesportives. Fa falta una visió educativa, amb sancions raonables.

Totes aquestes despeses extres fan inviable la continuïtat de molts clubs?

L’objectiu és reduir la factura. El lema ho diu, «els clubs, primer». L’obligació de la federació és potencia la xarxa de clubs i reduir la despesa de les entitats i les famílies. La federació no ho ha fet en deu anys. Segur que ara diuen que ho volen fer tot. No pot ser que la proposta federativa sigui que no apujaran ni un euro. Això demostra que els que manen estan molt allunyats de la realitat. No es tracta de no apujar, sinó de reduir el que ja hi ha de manera significativa.

Ha trobat moltes travetes, cap a la seva candidatura?

Nosaltres parlem de futbol, de femení, de platja, de sala, millorar les condicions dels clubs. Si d’altres persones ens volen criticar segurament és perquè veuen que som una alternativa forta per provocar un canvi. Som gent honesta, amb experiència i una majoria de suport en totes les reunions que hem tingut. El president no pot menysprear mandataris dels clubs. Li va dir titella a l’expresident del Castelldefels, o va dir que el president del Mercantil té menys coeficient intel·lectual que ell. Aquesta imatge no ajuda. S’ha de retirar la federació dels jutjats i acabar aquesta guerra. Ha d’entrar una persona independent del grup de gestors federatius dels últims deu o quinze anys.

Un dels directius que també ha tingut problemes amb la federació és la presidenta del Manresa, Ruth Guerrero, que li dona suport a vostè. Quin lloc ocupa, en la seva candidatura?

Serà vicepresidenta de la federació, si sortim escollits.

És un suport d’ella com a persona o en nom del CE Manresa?

D’ella, com a Ruth Guerrero.

A part de la seva i la de Soteras hi ha d’altres precandidatures, com la de Juanjo Isern o Pep Palacios. La disgregació de vot pot afavorir l’actual president?

Després de parlar amb molts clubs podem dir que els números ens donen per guanyar, tant en futbol, com en futbol sala. El projecte està provocant un canvi i es veurà el dia de les eleccions. Hem de seguir amb la línia que hem iniciat, perquè és un projecte real per millorar les seves condicions.

Estarien oberts a unir-se a d’altres candidatures?

Ara necessitem un president nou, que vingui dels clubs i que hagi gestionat els últims anys. Tenim un projecte amb una estructura molt consolidada. Hem de seguir fins al final amb aquest criteri. També necessitem una federació molt més transparent, amb assemblees amb vot secret i tecnologia, més femenina, digital i inclusiva. Cal implicar-se en projectes d’inserció, amb equips de futbol inclusiu amb bonificació federativa. A més, protegir els clubs petits de la fuga de talents a equips més grans quan són molt joves.