De Segona! De Segona Divisió RFEF, la quarta categoria del futbol estatal, però de Segona per primera vegada en els 116 anys d’història del degà del futbol manresà. El Centre d’Esports Manresa va protagonitzar ahir un assoliment inèdit, va trencar la malastrugrança que havia perseguit els blanc-i-vermells totes les vegades que havien afrontat un repte de característiques similars i va inocular, de manera definitiva, la passió pel futbol a tota una generació de joves manresanes i manresans que, des d’avui, ja poden presumir, orgullosos, que la capital del Bages, aquesta ciutat esportiva per excel·lència, a més d’una ciutat de bàsquet, és un baluard del futbol català.
La conjura dels jugadors i dels tècnics blanc-i-vermells en els últims tres mesos i escaig per assolir una consecució que ningú es plantejava quan es va iniciar la temporada ha estat fonamental per tal de superar totes les adversitats que han sorgit durant el curs, sobretot en forma de lesions de llarga durada, així com perquè cadascun dels jugadors oferís les seves millors prestacions i les posés al servei del col·lectiu. Els que vam poder veure com l’equip, aquell llunyà i fred dimecres, 12 de gener, a Peralada, es rebel·lava contra la desventura d’haver d’afrontar un matx transcendent al feu d’un dels millors equips de la primera volta amb només 12 jugadors, gràcies als fitxatges de darrera hora de Salva, Antonio Pelegrín i Víctor Rodríguez, i com els manresans s’imposaven al conjunt de l’Alt Empordà (2 a 3), vam adonar-nos que el compromís que els jugadors havien adquirit amb el projecte feia factible l’impossible. La complicitat del col·lectiu ho ha certificat.
Per segona vegada aquest curs, els futbolistes del CE Manresa van sentir aplaudiments quan van sortir a escalfar-se, a les 17.21 hores. Aleshores, a les grades del Municipal de l’Hospitalet ja s’hi aplegaven uns 110 aficionats del conjunt manresà, una xifra que es va multiplicar fins a assolir-se la quantitat de 475 espectadors blanc-i-vermells, un massiu desplaçament d’aficionats sense precedents en les últimes dècades.
Javi López només els va fer esperar 5 minuts i 9 segons abans de donar la primera alegria al públic manresà i aquest va respondre amb cants de suport a l’equip quan Òscar Pulido s’havia de lluir una vegada rere l’altra per mantenir l’avantatge visitant. A la represa (min 64), els espectadors van corejar amb força el primer gol de la UE Sant Andreu, que convertia en un esforç inútil una hipotètica remuntada dels amfitrions. Quan l’àrbitre va assenyalar el final del partit (minut 97 i 48 segons), l’eufòria es va desbordar i jugadors i aficionats es van fondre en una pinya gegantina sobre el terreny de joc. La celebració va durar més de mitja hora. L’abraçada entre el tècnic Ferran Costa i l’històric delegat José Antonio Sánchez va ser inacabable, però només va ser la primera mostra d’afecte que el bo del Jose va rebre. Putxi no només el va abraçar, li va fer un petonàs i, mentre Ferran Costa era mantejat, Moha i Òscar Pulido van continuar el pelegrinatge dels jugadors per felicitar José Antonio Sánchez. Noah, Nil Garrido i Toni Sureda van tornar a demostrar que podrien dur el ritme de la batucada de Xàldiga, i abans de la rotllana final protagonitzada per tècnics i jugadors, José Antonio Sánchez va recuperar el crit de guerra que els aficionats entonaven a l’enyorat camp del Pujolet. A les 20.26 hores, quan a l’horitzó ja s’intuïa la posta de sol, els germans Ferran i Guillem Costa, amb el Jan, el fill del segon, es van fondre en una emotiva abraçada. Segurament, se sentien satisfets d’haver donat força a Miquel Muntaner per lluitar contra el càncer allà, al Canadà. Manresa ja és de Segona!
Ferran Costa: «D’un temps ençà sabia que seríem campions»
L’exultant tècnic dels manresans, Ferran Costa, admetia després de l’èxit que «aquest èxit és fruit d’un treball que ve de molt enrere. És la conseqüència de la implicació d’un grup de jugadors genials que s’han fet seva una idea futbolística, que han sabut afrontar i sortir de forma reeixida de totes les dificultats que han sorgit durant el camí. Aquestes dificultats els han servit per adquirir una capacitat competitiva que els ha conduït a assolir aquest repte inesperat».
Sobre el fet que ahir l’equip marqués tan d’hora, «en el decurs de la temporada hem après a jugar i competir en tots els escenaris que es plantegen al llarg d’una confrontació. Hem començat el partit amb una bona actitud. Després, a causa de les dimensions del terreny de joc, on hi ha espais per tot arreu, i a la qualitat dels jugadors de l’Hospitalet, hem hagut de gestionar el ritme del partit per poder assolir el repte final».
Va reconèixer que «fa temps que intento transmetre als jugadors que estàvem capacitats per assolir el títol i l’ascens. D’un temps ençà sabíem que ho aconseguiríem». Finalment, va reconèixer que «seria ideal debutar com a entrenador de la Segona RFEF com a màxim responsable tècnic d’un equip que vestís de blanc-i-vermell»
