L’últim Roland Garros de Rafael Nadal? Qui s’ho pot creure després de veure’l derrotar Novak Djokovic en una altra èpica batalla a la seva terra preferida, la de Roland Garros, per 6-2, 4-6, 6-2 i 7-6 (4). Un espectacle increïble. Un esforç titànic. «‘Merci, merci, merci’», deia donant les gràcies als aficionats, emocionat per una altra victòria per a la història del tennis i de l’esport. Una nova lliçó d’un campió incombustible que divendres celebrarà els 36 anys a París amb una semifinal davant Alexander Zverev, després que el tennista alemany impedís el duel espanyol al vèncer Carlos Alcaraz per 6-4, 6-4, 4-6 i 7-6 (7).
Nit de tennis a la Philippe Chatrier i batalla de dos pesos pesants. A un costat de la xarxa Novak Djokovic, el número1 i l’actual campió de Roland Garros, a l’altre, Rafael Nadal, tretze vegades campió i amo d’aquesta terra vermella.
Combat per alguna cosa més que un títol. El guanyador de 21 Grand Slams davant el que vol igualar-li el rècord a la seva pròpia casa. Una final avançada als quarts de final. Un pols que ahir va sumar el 59 enfrontament. Un partit pel qual valia la pena pagar els 320 euros que costava l’entrada més cara ahir a la nit.
La baralla va començar sense concessions. Nadal va donar el primer cop amb un ‘break’ (0-1) de sortida després de 14 minuts d’intercanvis de banda a banda de la pista. Djokovic aguantava, es defensava, atacava buscant el fetge de Nadal, però es trobava amb un segon cop de puny a plena cara. Segon ‘break’ (1-4).
Les condicions de la pista no semblaven molestar Nadal. El peu esquerre tampoc era un problema. Nadal no deixava respirar Djokovic. El públic corejava el seu nom. Nadal impassible seguia buscant el fetge del serbi.
El primer assalt se l’emportava Nadal en 51 minuts. Després de 22 sets consecutius guanyats per Djokovic des del títol a Roma, Nadal li arrabassava el primer. Un grup de 50 aficionats, amb samarretes blanques i música taurina ho celebrava a les grades.
Sense respir
En el segon assalt. Nou cop de puny de sortida. Després de 15 minuts i set ‘break points’, Nadal trencava el servei a Djokovic per tercera vegada (0-1). Va repetir en el tercer joc (0-3). Nadal no deixava respirar Djokovic. El pol Lacoste vermell de Djokovic era com un sac de boxa que Nadal colpejava i colpejava.
Després d’1 hora i 23 minuts, Djokovic va aconseguir el seu primer ‘break’ per acostar-se al marcador (2-3). La grada s’encenia amb crits de «¡Nole, Nole!», però la temperatura baixava dels 20 graus als 16, baixant.....
I després de 15 minuts més, 19 punts i 5 ‘break points’, Djokovic tornava a trencar el servei de Nadal, igualava el marcador (3-3) i agafava el timó 4-3, per primera vegada en el partit, després d’un altre intercanvi salvatge de cops i de salvar un ‘break point’.
El nivell del tennis no baixava. La baralla seguia. Les boles aixecaven la terra de les línies. Els cordams sonaven com trets sota el silenci i la tensió del joc. Cada punt era una obra d’art que aixecava als 14.800 aficionats dels seus seients. El segon assalt va ser per a Djokovic amb un nou ‘break’ en el segon ‘set ball’ que va disposar.
El Rolex de la Philippe Chatrier marcava les 2 hores i 25 minuts. La temperatura havia caigut als 12 graus. Començava el tercer assalt. El peu, anestesiat pel doctor Ruiz Cotorro, aguantava. I de sortida, ‘break’ de Nadal (1-0) per agafar avantatge de 2-0 i 3-1, després de salvar un ‘break point’, i tornar a fer ‘break’ (4-1) i col·locar-se 5-1. Nadal guanyava el tercer assalt, passada la mitjanit a París. Però
Djokovic no volia llançar la tovallola. El combat seguia. Djokovic colpejava la seva raqueta contra la xarxa i fallava un punt. Nadal discutia amb l’àrbitre per una bola. El número 1 es recuperava del tercer set que li havia gairebé regalat i agafava avantatge amb un ‘break’ (2-0), s’avançava 4-1, semblava que Nadal no s’escaparia del cinquè assalt, però va treure forces d’on no se sap per igualar 6-6 i forçar el ‘tie-break’. Després de quatre hores, sense notícies del peu esquerre de Nadal, a qui semblava que li feien mal fins i tot les celles era a Djokovic.
Nadal va afrontar el ‘tie-break’ com si acabés de començar el partit. Goran Ivanisevic, a la llotja del serbi, no es podia creure el que veia. Nadal va colpejar una vegada i una altra per col·locar-se 6-1, i en el primer ‘match ball’ va noquejar sobre la terra el campió, el número 1, amb un revés paral·lel després de 4 hores i 11 minuts.
.
