La llegenda de la selecció espanyola de waterpolo, que es va iniciar amb els èxits de la generació de Manel Estiarte els anys 90 del segle passat, va escriure ahir a la nit un nou episodi amb la conquesta del tercer títol mundial, a Budapest. Una aturada del porter Eduardo Lorrio en la tanda de penals de la final contra Itàlia, que havia acabat amb empat a 9 gols, va penjar la medalla d’or als jugadors dirigits per David Martín, davant del mateix rival contra el qual van caure fa tres anys en l’edició anterior del campionat, a Gwangju (Corea del Sud).

Si els penals van ser la tomba de l’equip de Martín en els dos últims Europeus, ahir la sort va estar del seu costat. Un triomf que va certificar Lorrio, que no va jugar ni un minut durant el partit, en aturar el sisè penal a Giacomo Cannella. Aquesta selecció se situa ara en el mateix graó que la del 1998, que encara amb Estiarte va vèncer al Mundial de Perth, i la del 2001, ja sense el manresà, que es va retirar en els Jocs de Sydney, que es va proclamar campiona a Fukuoka. En l’actual, el cognom el perpetuen el metge Albert Estiarte i el seu fill Marc, fisioterapeuta.

Espanya va sortir disposada a no reviure el 10-5 del darrer Campionat del Món i es va posar amb un 0-2 d’entrada, amb gols de Granados i Munarriz. Però Itàlia va igualar el marcador al final del primer quart, tot i una altra diana de Munarriz, sobretot aprofitant les superioritats numèriques. Al segon període, va ser Espanya qui en va treure rendiment i es va arribar al descans amb 3-6 i amb el jove Unai Aguirre en pla estel·lar.

Un altre jugador decisiu va ser Álvaro Granados, que va situar un 4-8 en el marcador esperançador. Però el porter italià, Gianmarco Nicosia, va contribuir a reenganxar el seu equip. El darrer quart va començar amb 6-8, Espanya va ampliar el marge (6-9), però Itàlia va posar la por al cos i el matx va requerir d’una tanda de penals.