El Barça va comprometre el seu accés als setzens de final de la Lliga de Campions en encaixar la segona derrota consecutiva a la fase de grups de la competició al terreny de joc del FC Internazionale (1 a 0). Aquest resultat obliga els jugadors de Xavi Hernández a imposar-se al conjunt italià, dimecres vinent, al Camp Nou, per dependre de si mateix per assolir la segona posició del grup C i, consegüentment, classificar-se per a la fase decisiva de la màxima competició continental. El ferri entramat defensiu ideat per Simone Inzaghi, la capacitat dels italians per desconnectar Robert Lewandowski de l’atac blaugrana fins a convertir-lo en un nàufrag enmig d’una muralla defensiva neroazzurra i la manca de precisió que van mostrar Ousmane Dembélé, Raphinha i Sergi Roberto, una vegada rere l’altre, van ser les claus d’una ensopegada que converteix en decisiu el proper partit a Europa del conjunt blaugrana.

La primera possessió del conjunt barcelonista va durar 1 minut i 11 segons i va acabar en el primer dels catorze estèrils serveis de cantonada que executarien els blaugrana durant la confrontació. No endebades, el Barça va monopolitzar la possessió de la pilota durant els primers vint minuts amb l’aquiescència d’uns amfitrions que van optar per parapetar-se en els últims 30 metres de la seva parcel·la defensiva.

La primera rematada dels de Xavi va ser un xut llunyà de Raphinha que es va estavellar a les cames d’un defensa (min 6). En contraposició, la primera rematada de l’Inter va ser premonitòria. Lautaro Martínez va cedir la pilota enrere per tal que Çalhanoglu engaltés una canonada des de la frontal de l’àrea de penal que va obligar Ter Stegen a refusar l’esfèrica a córner (min 7). Aquesta ocasió dels amfitrions va ser una acció aïllada, però quan els de Simone Inzaghi van disposar de la seva primera possessió remarcable (min 20), el Barça ja havia evidenciat les dificultats que tenia per generar ocasions. Després d’un breu parèntesi de tres minuts, el Barça va reprendre l’ofensiva mostrar arguments sòlids per merèixer marcar. En aquesta fase del primer període, el FC Internazionale defensava des de la línia que delimita la meitat del terreny de joc. Una acció iniciada per Pedri va habilitar Ousmane Dembélé per protagonitzar una prometedora incursió per la dreta que va finalitzar amb un estèril xut ras al lateral de la xarxa de la porteria defensada per Onana (min 36). Dos minuts després, Christensen va impedir la rematada de Lautaro Martínez a centrada de Darmian. L’empat inicial semblava el resultat amb el qual ambdues formacions es retirarien als vestidors, però no va ser així. Una gardela de Hakan Çalhanoglu en el temps de recuperació va batre de forma inapel·lable Ter Stegen.

A la represa, l’Inter va gosar jugar la pilota quan en tenia la possessió i els davanters dels Barça només van mostrar certa clarividència quan Xavi va intercanviar les posicions de Dembélé i Raphinha. El francès va estavellar al pal la rematada amb la qual va culminar una penetració com a extrem esquerre (min 61) i, tot seguit, una centrada des de la dreta de l’incisiu extrem va propiciar el gol de Pedri que l’àrbitre va anul·lar per les mans involuntàries prèvies d’Ansu Fati (min 67). El Barça va recuperar la possessió entre els minuts 66 i 70 i, després que Gerard Piqué impedís que la centrada de Dumfries habilités Edin Dzeko per sentenciar el duel (min 80), es va intensificar la constant ofensiva blaugrana. Sergio Busquets va rematar de cap fora una centrada de Ousmane Dembélé (min 88) i, tot seguit, l’àrbitre no va considerar punible la mà amb la qual Denzel Dumfries va impedir que Ansu Fati rematés la centrada de Sergi Roberto (min 90), amb la complicitat dels responsables del VAR. El Barça va deixar dubtes sobre la seva solvència ofensiva sense la participació constant de Robert Lewandowski i el revolucionari sistema de revisió de les jugades va generar, una vegada més, incredulitat entre els aficionats al futbol.