La Policia Nacional, l'FBI, els serveis secrets dels EUA i el SOCA britànic han desarticulat una xarxa internacional que podria haver estafat més d'11 milions d'euros mitjançant l'estafa de les "cartes nigerianes" a la variant de falses herències en una operació en la qual han estat detingudes 18 persones.
Les víctimes són principalment dels EUA, Austràlia, Mèxic i diversos països de la Unió Europea, i un dels arrestats és un empleat bancari que utilitzava el seu lloc de treball per donar veracitat a l'estafa, segons que ha informat avui la Policia.
Als arrestats se'ls imputen els delictes d'estafa, falsificació de documents, blanqueig de capitals i associació il·lícita.
En aquesta operació s'han intervingut set vehicles d'alta gamma i s'han bloquejat 114 comptes bancaris a nom dels detinguts.
L'estafa de les "cartes nigerianes" a la variant de falsa herència consisteix a una inesperada comunicació, realitzada mitjançant cartes i a través de correus electrònics, en la qual els remitents fan creure a les seves víctimes que poden obtenir una important suma de diners.
A les víctimes se'ls indicava que podien cobrar una herència milionària procedent d'un familiar desconegut i que per obtenir els diners calia que efectuessin diversos pagaments a membres del grup, mentre que la quantitat presumptament heretada mai s'arribava a rebre.
La investigació va començar al setembre de 2009, quan els agents van tenir coneixement de l'existència d'un grup organitzat, format la majoria per ciutadans nigerians residents a Espanya, que es dedicava a estafar mitjançant l'enviament massiu de "cartes nigerianes".
Les comunicacions fraudulentes eren enviades principalment des de Madrid capital, les localitats madrilenyes de Torrejón de Ardoz, Fuenlabrada, Móstoles i Getafe, i també des de Girona.
Els presumptes estafadors, que remetien diàriament milers de cartes amb les quals han enganyat nombroses víctimes estrangeres, comptaven amb la col·laboració d'un empleat bancari que treballava com a cap de caixa i moneda estrangera en una entitat financera, que constituïa una peça important en l'engranatge del grup.
Segons informa la Policia, des del seu lloc de treball rebia les víctimes del frau i els feia creure que el fons milionari que se'ls havia promès realment estava dipositat al Banc d'Espanya.
A més justificava que la impossibilitat per disposar dels diners en aquells moments es devia a diverses complicacions que havien sorgit a l'hora d'efectuar les transferències en els seus comptes particulars.
Amb tot això, els estafadors aconseguien donar fiabilitat a l'engany.
Els agents han efectuat disset registres en diferents localitats de la capital i a Girona, dels que onze han estat en domicilis particulars i la resta en un restaurant, un locutori, una oficina d'un banc, una oficina particular, una habitació d'un hostal i en un traster.
Entre els efectes intervinguts es van trobar diverses caixes amb paquets de cartolines que simulaven bitllets de dòlars americans, cartes, etiquetes i sobres llestos per a la seva remissió a potencials víctimes, així com divers material informàtic.
