Un any després de l´1-O, el marcador judicial al Bages no podria estar més descompensat. Aquell dia, les càrregues policials van colpir de ple quatre pobles, Sant Joan, Castellgalí, Callús i Fonollosa, on van causar més de 50 ferits (tot i que van presentar denúncia 45 d´ells) i més de 13.000 euros en desperfectes. Transcorregut un any, en canvi, cap de les desenes de guàrdies civils que van participar en els diversos operatius no ha estat imputat.

I no ha estat així per decisió de la jutge de Manresa que estava de guàrdia l´1-O, María Teresa Rodríguez, al capdavant del Jutjat d´Instrucció 2. Tot i les peticions del Col·legi d´Advocats de Manresa (que ha destinat lletrats voluntaris a defensar els ferits), la jutgessa ha rebutjat imputar cap guàrdia civil i s´ha negat a allargar el període d´instrucció, tot mostrant així la seva intenció d´arxivar els casos. Però les seves decisions ja han estat recorregudes a l´Audiència de Barcelona, que, fins ara, ha emès tres resolucions favorables, d´una manera o altra, als afectats. Per això, el Col·legi té l´esperança que alguns guàrdies acabin imputats i que es permeti allargar la investigació. No hauria de ser estrany: en altres llocs, com Barcelona, sí que s´han imputat policies. De fet, els mateixos advocats manresans ja han facilitat la feina a la jutge i han identificat visualment, a través de les imatges, 29 agents autors de les lesions.

En canvi, a la jutge, no li ha tremolat el pols quan, per iniciativa pròpia, va decidir imputar, per desobediència, tres càrrecs electes del Bages que van denunciar les càrregues: el regidor santjoanenc Jordi Pesarrodona i els alcaldes de Fonollosa, Eloi Hernàndez, i de Callús, Joan Badia. La causa dels dos primers continua oberta, però la de Badia es va arxivar, després que el fiscal renunciés a presentar acusació.

La jutge tampoc no s´ho va rumiar gens a l´hora d´imputar les persones que li assenyalava la Guàrdia Civil en els seus atestats: un veí de Fonollosa, dos mossos de l´IES Quercus de Sant Joan; i, per últim, un altre mosso i el regidor Pesarrodona a l´escola Joncadella. En aquest últim lloc, però, s´ha vist obligada a arxivar els dos casos, després que el cap de l´operatiu, en la declaració com a testimoni al jutjat, desmentís l´atestat. De fet, les testificals dels guàrdies civils han servit per constatar nombroses contradiccions amb els informes policials, que parlaven de resistència activa dels veïns. Durant els interrogatoris, cap dels guàrdies civils no ha sabut respondre per què, a tots els col·legis, van voler entrar per la porta principal, carregant contra els concentrats, quan tenien altres entrades alternatives, que estaven lliures.

De fet, la Guàrdia Civil es mostra del tot hermètica sobre l´operatiu de l´1-O. Per què, per exemple, va actuar en quatre pobles del Bages, i en cap del Berguedà o d´Osona? Al seu torn, la Policia Nacional (que tenia competències a les ciutats on té comissaria pròpia), tampoc no ha explicat per què va intervenir únicament a les quatre capitals catalanes, a banda de Sabadell (al col·legi de Forcadell) i de l´Hospitalet. No va actuar, en canvi, en moltes ciutats mitjanes, com Manresa.

En tot cas, els ferits del Bages tenen clar que volen arribar on sigui, si cal a Estrasburg. I, malgrat que els casos de lesions lleus (majoritaris) estan a punt de prescriure, van denunciar altres delictes que tindran més recorregut, com vulneració de drets fonamentals i delictes contra la integritat.