La fiscalia demana vuit anys de presó per a dos arquitectes acusats d'haver signat el certificat final d'unes obres que no complien el projecte inicial, en un pis antic de Manresa. A més a més de falsedat documental, el fiscal acusa els tècnics d'estafa perquè la dona que va avançar 29.000 euros per comprar l'habitatge no hi va poder anar a viure perquè no reunia les condicions d'habitabilitat, circumstància que presumptament ja coneixien els processats.

Els acusats, Antón B. G. i Joan Maria I. M., seran jutjats dilluns a a l'Audiència de Barcelona, on s'enfrontaran també a 14.000 euros de multa. Un d'ells, Antón B., consultat ahir per aquest diari, va optar per no fer declaracions fins que no s'hagi celebrat el judici.

Els fets van ser denunciats l'any 2016, a partir de l'operació de compravenda, però es remunten al 2005. Aquell any, segons assegura la fiscalia en el seu escrit d'acusació, els dos arquitectes van ser contractats per una promotora per tirar endavant el projecte de reforma i rehabilitació d'un edifici del carrer del Pou (un carreró sense sortida del sector Barreres).

A partir d'aquí, el ministeri públic acusa els dos arquitectes d'haver planificat l'estafa amb el propietari de la promotora, actualment ja mort (en cas contrari, també hauria estat jutjat).

Així, segons explica el fiscalia, els arquitectes van sol·licitar a l'Ajuntament de Manresa la llicència d'obres, i ho van acompanyar del projecte en què detallaven els treballs. Després de rebre l'autorització municipal, la promotora va iniciar les obres de reforma, que es van acabar un any després.

Segons el ministeri públic, els dos acusats van validar el certificat final d'obra malgrat que s'havien fet canvis substancials del projecte inicial, cosa que hauria requerit demanar una nova llicència. En aquest presumpte certificat fals, els arquitectes van indicar que l'habitatge reunia els requisits mínims exigibles.

Quatre anys després, el 2010, l'Ajuntament de Manresa va advertir de les irregularitats, per la qual cosa va dictar un decret en què declarava la inhabitabilitat de l'habitatge, cosa que es va anotar al Registre de la Propietat.

Amb tot, assegura la fiscalia, el 2016 la promotora va vendre l'habitatge, tot i saber que el consistori havia denegat la llicència de primera ocupació pels defectes existents. Segons el fiscal, la promotora va actuar així per obtenir un benefici econòmic que anava també en profit dels dos arquitectes.

La dona que va avançar 29.000 euros per la compra del pis no hi va poder anar a viure, i tampoc no va recuperar els diners.