La seva cara era un autèntic poema. Quan va sortir del vestíbul de la Renfe, el manresà Mustafà Samo només tenia ganes de marxar cap a casa. «Ha passat molt ràpid. Jo anava al mig», explicava. Va rebre un cop a la mà i a les cames. Un amic seu el va anar a recollir.
Després del xoc, Samo comentava que al tren s'havien quedat sense llum i que els van demanar que baixessin quan feia poca estona que havia tingut lloc el xoc frontal. «Hi havia gent cridant. Al meu costat hi havia un home que estava molt espantat. No li ha passat res però estava angoixat».
Entre les persones que s'estaven esperant a l'estació per recollir algun familiar i amic que s'hagués vist implicat en l'accident hi havia de tot. Molta gent no va parar de fer trucades. D'altres, ho van aprofitar per fer una cigarreta dar-rere de l'altra. Creu Roja es va encarregar de portar mantes i aigües petites, que va repartir entre els ferits i implicats en el sinistre a l'interior de l'acabat de remodelar vestíbul de la Renfe.
