Justament avui fa 18 anys que detenien la manresana Montserrat Careta com a presumpta autora de la mort, a Sabadell, d'Helena Jubany, una bibliotecària de 27 anys i natural de Mataró. Mesos després de la seva detenció, Careta va aparèixer morta als lavabos de la presó de Wad Ras, on es va suïcidar. Ella sempre s'havia declarat innocent i va deixar diversos escrits on ho mantenia. Amb la seva mort i la falta de pistes que fonamentessin les acusacions contra els altres sospitosos, el cas va quedar arxivat. Des de llavors, la família i els amics de Careta han lluitat per netejar la seva memòria i ara també ho fan, gairebé contra rellotge per evitar-ne la prescripció. És el que passarà si abans del desembre del 2021 no apareixen noves pistes que en permetin la reobertura i l'eventual resolució.

Eladi Martínez, amic de Careta, explica que durant tot aquest temps han mantingut viva la història per tal que s'aclareixin els fets i també lluiten perquè es reobri i el cas. Per això demanen que «si algú en aquell temps va callar i té remordiments, que ara parli» o també que si «algú va veure alguna cosa a la qual no va donar importància, però que ara cregui que en pot tenir, que ho digui». Martínez explica que fan tot el possible per continuar difonent aquest cas, que ocuparà dos capítols de la sèrie Crims, que TV3 va estrenar la setmana passada.

Els fets en qüestió es remunten al desembre del 2001, en el moment de la mort de Jubany. Llavors la policia havia fet creure que es tractava d'un suïcidi, però la realitat era una altra: algú havia llançat el cos inconscient d'Helena Jubany des de dalt de la terrassa. La víctima anava nua, presentava cremades i havia estat drogada. A més, l'havien ruixat amb alcohol i colònia.

Dos mesos després, la investigació va portar el jutge a detenir Careta com a sospitosa del crim i la va enviar a la presó de manera provisional. No hi havia un mòbil clar de l'homicidi, però la policia apuntava a un possible joc de rol que hauria acabat portant Montse Careta a cometre els fets. Dues coses jugaven contra ella: el fet que visqués al mateix edifici des d'on havia estat llançada la víctima i el fet que, inicialment, la policia apuntés que Careta era l'autora d'un dels escrits anònims que la víctima va rebre poques setmanes abans del crim, i que algú va escriure en nom de la Unió Excursionista de Sabadell, on s'havien conegut.

Des que va ser detinguda i empresonada, la manresana sempre va proclamar la seva innocència. A la presó de Wad-Ras, va caure en una profunda depressió i el maig es va acabar suïcidant. Va deixar escrites diverses cartes on insistia que era innocent. Mentrestant, el jutge va imputar dues persones més com a possibles coautores del crim: l'advocat sabadellenc Santi L., company sentimental de la manresana, i una amiga de tots dos, Ana E. L'un i l'altra també formaven part de la Unió Excursionista. De fet, la investigació, a mesura que va anar avançant, cada cop va tenir més clar que Montse Careta, en el supòsit de ser culpable, no hauria pogut cometre el crim ella sola: el dia dels fets no hauria tingut prou força per arrossegar, escales amunt, el cos inconscient d'Helena Jubany i, un cop a dalt del terrat, llançar-lo per sobre de la barana. A més, una anàlisi posterior de la lletra dels anònims va descartar l'autoria de Careta.

Però la investigació tampoc no va trobar prou indicis contra Santi L. i Ana E., de manera que el jutjat va acabar arxivant la causa contra ells, malgrat l'oposició de la família de la víctima mortal i dels familiars de la manresana detinguda que gairebé 20 anys després del crim encara lluiten perquè s'aclareixin els fets i el cas no prescrigui.