Vargas sosté que el casament amb un difunt es va fer, tot i que la firma és falsa

Davant del tribunal, la neboda també va explicar que l'advocat, després de la mort del seu tiet, els va citar a ella, el seu germà i la dona. Els va explicar que com que no estaven casats i no hi havia testament, a la Leonor no li pertocava res de l'herència. A partir d'aquell moment, segons la neboda, aquesta «es va posar molt nerviosa i en cap moment va dir res». Aleshores, va afegir la testimoni, «ho va començar a muntar tot» malgrat que a la dona li havien dit que podia estar «tranquil·la», que seria usufructuària dels béns del difunt i que «no es quedaria al carrer», però la dona «no es va conformar amb el que li vam oferir», va dir en seu judicial.

La neboda, que va qualificar els fets «de muntatge», va dir que no havia estat fins al cap d'un temps, quan ja s'estava tramitant l'herència, que li van dir que el seu tiet s'havia casat en secret.

També va detallar que en el certificat de defunció del seu tiet, com a estat civil hi posava solter. A més, va remarcar que en el recordatori del funeral, la Leonor no hi figurava com a «esposa», sinó com a « companya», fet al qual també va fer referència en la seva declaració un dels policies que es va fer càrrec de la investigació per argumentar que el matrimoni era una simulació.

Malgrat aquesta situació, no va ser fins passat un temps, quan Vargas ja no era rector de Sant Vicenç i el seu lloc l'ocupava vicari general del bisbat de Vic, David Compte, que la neboda del suposat nuvi es va dirigir a ell per transmetre-li les seves sospites perquè volia aclarir què havia passat. Després el cas va arribar a mans de la justícia.

L'exrector de Sant Vicenç de Castellet, David Vargas, va negar ahir haver falsificat un casament entre una dona, la Leonor, i la seva parella, l'Àngel, un cop aquest ja estava mort, perquè ella pogués cobrar l'herència valorada en gairebé mig milió d'euros. Tot i això, al judici celebrat ahir a l'Audiència de Barcelona, dos pèrits van assegurar que la signatura de l'Àngel a l'expedient matrimonial havia estat falsificada. Tampoc hi ha fotos del casament ni es va fer cap banquet.

Al judici Vargas, que anava amb bastó, va assegurar que el casament s'havia fet. Va ser, segons Vargas, l'1 de juliol del 2008 -l'home va morir l'11 de novembre- i que es va fer aquell dia perquè la Leonor volia casar-se el dia del seu sant. Vargas també va dir que el desig de la parella, que portava entre 10 i 20 anys de relació, era casar-se en «secret» per evitar ser el centre dels comentaris del poble.

Vargas, però, no va ser l'únic que va afirmar que el casament s'havia celebrat. Ho va dir la filla de la Leonor, que també està acusada perquè va firmar com a testimoni. També ho va assegurar el net de la dona, que va dir que havia assistit al casament, que en va sortir per atendre una trucada i ja no va tornar-hi a entrar. Havia de firmar de testimoni però finalment no ho va fer. Tres dones, del cercle de feligreses de Vargas, entre les quals les sagristanes, també van afirmar que l'enllaç es va fer i un altre capellà, que substituïa Vargas quan estava de vacances, també va afirmar que se'n feien els preparatius.

Més enllà d'això, però, hi ha coses que no quadren. El suposat casament es va fer l'1 de juliol, però no es va inscriure al Registre Civil fins al març del 2009. Vargas va argumentar que «el costum és que ho facin ells [els nuvis] i no comprovar-ho», mentre que la filla de la Leonor va argumentar que el finat era poc curós amb els papers i la burocràcia.

També es dona la circumstància, segons va assegurar l'exrector, que l'expedient matrimonial va sortir de la parròquia abans del suposat casament. Segons va explicar Vargas, ell estava de vacances i la secretària, que també va declarar al judici, el va entregar a la núvia. Un cop l'expedient va tornar, segons va afirmar la mateixa secretària, aquest ja estava signat pels nuvis, cosa que s'hauria d'haver fet un cop celebrat l'ofici.

I precisament una d'aquestes signatures, la de l'Àngel, és la que, segons van declarar dos pèrits, està falsificada. Un dels experts en grafologia va afirmar que tot el document havia estat elaborat per la mateixa persona amb l'excepció de les signatures de la núvia i la testimoni. L'altre pèrit, un agent de la Policia Nacional, es va limitar a afirmar que les signatures corresponents al marit no eren autèntiques.

Al judici també va declarar un altre agent de la Policia Nacional que va actuar com a policia judicial. Va assegurar que, segons els havia explicat la núvia -que va morir el 2018- l'única celebració va ser una lluna de mel a l'hotel de Las Palmeras de Calella de Mar. Ho van investigar i, segons l'agent, al registre de l'hotel no constava cap estada de la parella posterior a la data de la celebració.

El cas va arribar a la justícia arran d'una denúncia feta pel mateix Bisbat de Vic. Segons va explicar el vicari general de la diòcesi, David Compte, un cop Vargas ja havia estat apartat de la parròquia, la neboda de l'Àngel es va dirigir a ell arran de les sospites que tenia sobre el casament. Per aquesta raó es va obrir una investigació i el mateix bisbat va posar els fets en coneixement de la fiscalia. Compte també va assegurar que en les inspeccions ordinàries que es fan al llibre de casaments de la parròquia no es va detectar cap irregularitat i que el casament entre l'Àngel i la Leonor hi constava correctament inscrit.

Ara caldrà esperar fins al 22 de febrer, data en què està previst que es reprengui el judici, per saber si la fiscalia manté la seva acusació per estafa i falsedat documental contra Vargas i la filla de la núvia i continua demanant-los una condemna de vuit anys de presó. La núvia també estava acusada però va morir el 2018.