25 persones denuncien cada hora haver estat víctimes d'estafes o fraus en línia a Espanya. Són gairebé sis-centes persones cada dia. El 2019, últim any amb dades oficials, 216.000 ciutadans es van atrevir a denunciar que van patir aquests enganys, segons les dades oficials als quals ha tingut accés Cas Obert. Moltes víctimes no denuncien per vergonya (si es tracta d'estafes amb contingut sexual), per mandra (perquè han perdut una quantitat petita de diners i no els compensa sotmetre's als tràmits legals i burocràtics) o per altres motius.
Aquesta xifra de denúncies implica que entre 2016 i 2019 les víctimes d'aquesta mena d'estafes van pujar "un 136 per cent", segons explica el Comissari García-Serrano, cap de la brigada de lluita contra el frau en línia de la Policia Nacional. Cap altre tipus de delictes ha registrat un augment tan espectacular a Espanya en els últims anys. Aquest investigador assenyala que les dades de 2020 no seran extrapolables ni significatives d'una tendència a causa dels tres mesos de tancament per la pandèmia del coronavirus.
Món real
La majoria de les estafes en línia més utilitzades a Espanya són una "translació" d'altres estafes que es feien ja en el món físic. Una de les més utilitzades pels delinqüents és enviar un missatge suplantant a grans empreses com Microsoft, Amazon o Netflix… en el qual ens avisen que han bloquejat els nostres comptes per un atac o un error i ens demanen les nostres dades per tornar a tenir accés a ells. Si accedim, obrim la porta a l'estafa.
En altres ocasions, els delinqüents enganyen mitjançant el smishing. Consisteix a enviar-nos un SMS o correu al nostre telèfon mòbil en el qual ens feliciten perquè hem obtingut un premi o ens avisen que ens arribarà aviat un paquet amb la compra o el material que hem demanat, encara que no hem demanat res. Tot per a obtenir les nostres dades.
Bases de dades
Les xarxes d'estafes en línia aconsegueixen dades de milers de targetes de crèdit, no fa falta que les perdem o ens les robin. Poden comprar-les a la internet fosca (deep web) com va passar amb la base de dades (i targetes) de clients d'una companyia aèria amb base en un país de Sud-amèrica. També s'aconsegueixen en "punts de compromís", com una botiga o un comerç on hem pagat amb la nostra targeta; fins i tot una compra amb targeta en un establiment de menjar a domicili pot servir per a obrir la porta a l'estafa.
Els lloguers d'apartaments de vacances que no existeixen, el skimming, el soldat americà en dificultats, la brasilera desvalguda... són uns altres dels enganys més utilitzats i eficaços a Espanya. En casos de catàstrofes o esdeveniments esportius, com uns Jocs Olímpics, la final de la Champions League o unes inundacions, els delinqüents poden crear campanyes de recollides falses de fons, ja sigui per a hospitals o vendre entrades. Quan l'emergència decau o l'esdeveniment esportiu s'acosta, la pàgina desapareix.
I una altra estafa amb milers de víctimes és el sexting. S'inicia quan algú busca pàgines explícites de sexe. Després que l'incaut navegui o xategi amb alguna jove suposadament interessada en alguna cosa més, algú ens amenaça amb difondre-ho si no paguem el xantatge, gairebé sempre en bitcoins. Cas Obert difondrà en les properes setmanes una radiografia dels enganys més comuns, els trucs dels delinqüents i els mètodes per tal d'evitar caure en els seus paranys.
