Catalunya està afrontant un dels estius més complicats de l'últim decenni en la lluita contra el foc i ja ha sofert en el que portem d'any un total de 459 incendis forestals que han afectat 6.543 hectàrees, la pitjor xifra des que el 2012 les flames van arrasar 17.922 hectàrees.
Segons dades dels Agents Rurals consultades per l'agència de notícies EFE, malgrat que la temporada forestal del 2022 encara està activa -i amb totes les alertes activades per les dues onades de calor encadenades en les últimes dues setmanes-, en el que portem d'any ja hi ha hagut més hectàrees afectades que en cada curs a partir del 2012.
Bona part de la culpa d'això la tenen la simultaneïtat d'incendis de la primera quinzena de juny i el gran foc del Pont de Vilomara, a la comarca del Bages, que ha calcinat 1.743 hectàrees, d'elles 449,69 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i que, segons la principal hipòtesi amb la qual treballen els Agents Rurals, va ser intencionat.
Catalunya té uns dos milions d'hectàrees forestals -dos terços del seu territori són boscos-, per la qual cosa, en condicions extremes com les actuals, amb una sequera acumulada de dos anys i onades de calor encadenades, la Generalitat ha hagut de restringir l'accés a onze massissos i limitar fins dilluns a la nit l'activitat lúdica i agrícola en el medi natural a 357 municipis de 27 comarques.
En declaracions a EFE, l'inspector en cap del cos dels Agents Rurals, Antoni Mur, ha destacat que la majoria dels ciutadans són conscients del risc, per la qual cosa de forma majoritària es compleixen les restriccions i les apel·lacions a la prudència.
Mur ha precisat que aquestes restriccions són "mesures extraordinàries" que solament es poden activar quan hi ha motius que les justifiquen, com ara, en què les condicions són "extremes".
No obstant això, ha advertit que, amb el canvi climàtic, tot apunta al fet que els estius seran cada vegada més complicats, per la qual cosa, si persisteix la sequera acumulada i les condicions meteorològiques extremes, s'hauran de seguir prenent mesures com les actuals restriccions, ja que nou de cada deu incendis els causa l'activitat humana.
En aquest sentit, ha destacat que, si fa una dècada hi havia de mitjana una campanya d'incendis complicada cada cinc anys, en l'últim quinquenni a Catalunya n'hi ha hagut tres: la del 2019, la del 2021 i aquesta.
La comparativa des del 2012
L'últim any pitjor que l'actual a Catalunya va ser el 2012, quan es van registrar 747 incendis que van cremar 17.992 hectàrees -d'elles 15.025 forestals-, empeses pel tràgic incendi de la Jonquera (Alt Empordà), del qual ahir es van complir deu anys, que va afectar 10.476 hectàrees.
Aquest gran incendi, que es va expandir durant dies en un radi de 18 municipis, va causar la mort a quatre persones, algunes d'elles per cremades i d'altres perquè es van tirar al mar per un penya-segat quan intentaven fugir de les flames.
El 2012 també va haver-hi diversos incendis que se situen entre els 20 que han calcinat més hectàrees des del 2005: el de Rasquera (Ribera d'Ebre), amb 2.785 hectàrees, el de Prats de Rei (Anoia), amb 871, i el de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), amb 587.
En els anys posteriors al 2012, únicament el 2019 es van superar com ara les 6.000 hectàrees, en aquest cas amb 6.030 -d'elles 4.838 forestals-, en 545 incendis.
De fet, el 2019 es va registrar el segon pitjor incendi des del 2005 a Catalunya, que va arrasar 5.016 hectàrees a la comarca tarragonina de la Ribera d'Ebre i a les lleidatanes de les Garrigues i el Segrià.
Després de la devastadora campanya forestal del 2012, el 2013 va haver-hi 602 incendis que van afectar 1.483 hectàrees -1.068 d'elles forestals-; el 2014, 462 incendis amb 1.822 hectàrees -1.571 forestals-; i el 2015, 509, amb 1.945 -1.602 forestals.-.
El 2016 va haver-hi 560 incendis que van calcinar 2.740 hectàrees -2.011 d'elles forestals-; el 2017, 629 incendis que van danyar 1.983 hectàrees -1.294 forestals-; mentre que el 2018 les xifres van baixar de forma dràstica: 312 incendis, amb 243 hectàrees calcinades -141 d'elles forestals-.
Després d'un any 2019 complicat, el 2020, un curs marcat per les restriccions per la pandèmia del coronavirus, les xifres van baixar a mínims: 289 incendis, amb 209 hectàrees -132 d'elles forestals-.
Finalment, l'any passat ja es va detectar una tendència a l'alça, amb 607 incendis que van arrasar 3.050 hectàrees -de les quals 2.422 eren forestals-.
Entre els incendis de l'any passat, el de la Conca de Barberà va calcinar 1.702 hectàrees -una xifra semblant a la del Pont de Vilomara d'aquest any- i es va situar entre els sis pitjors des del 2005.
La gestió del bosc
Segons Mur, per poder aplicar la màxima que els incendis s'apaguen a l'hivern -amb una bona gestió dels boscos-, existeix un "problema de fons", que és la poca rendibilitat dels productes forestals.
En aquest sentit, el responsable dels Agents Rurals ha subratllat que la Generalitat i els centres de recerca estan buscant solucions per intentar revertir aquesta situació.
"Tots hauríem de contribuir a tenir una millor cura dels boscos. Si anem per aquest camí (el de la rendibilitat) seria una millora important. Però no serà a curt termini. Són estratègies que s'han de preveure a curt i mig termini", ha alertat.
