Creure o no creure? Aquest és el dilema que plantegen les històries d’ovnis, fantasmes i extraterrestres. A la Catalunya central també n’hi ha. Les nostres comarques no s’escapen de ser tenir llocs amb misteri, espais que, per una raó o una altra –llegendes populars, notícies escabroses que hi han tingut lloc, bromes...–, guarden un encant especial per a alguns, mentre que causen temor i estupefacció a d’altres. Aquest és un recorregut per diversos d’aquests llocs, un repàs a històries de bruixes, fantasmes i extraterrestres que sovint creiem llunyanes, però que en aquest cas són més a prop del que ens pensem. Repassem els nostres expedients X, alguns sorprenents i de difícil explicació.
El fantasma de la 712
El nostre viatge arrenca a l’habitació 712 del parador Ducs de Cardona. Hi acudim atrets per un anunci del mateix establiment que es pot trobar a Internet. “Un castell amb llegenda. Un castell amb fantasma. Si al viatger li agraden les sensacions fortes, no dubti a sol·licitar l’habitació 712”. No són ni una ni dues les persones que han passat la nit aquí que asseguren haver vist passejar entre les ombres la figura d’un home vestit d’època medieval des que el castell es va convertir en parador el 1976. També se li atribueixen episodis poltergeist, mobles que es mouen de lloc tots sols i finestres que s’obren i es tanquen sense sentit. L'habitació està pràcticament sempre ocupada i que hi ha clients que la demanen expressament. En els darrers anys uns quants influencers, com el youtuber bagenc Jordi Wild, s'han enregistrat passant la nit a l'habitació.
Els fenòmens s’han accentuat des del 1996, quan tot l’establiment va ser reformat de dalt a baix. L'exdirector del parador, Jaume Sebastián, va revelar el 2008 que durant les obres a l’edifici hi va treballar un guàrdia de vigilància que tenia un gos, que, en passejar per l’edifici i apropar-se a la porta de l’habitació 712, “es posava a bordar i d’allà no passava”. Un anterior director del parador també va comentar a Sebastián que una vegada una dona del servei es disposava a entrar a l’habitació però la porta era tancada.
El registre de l’hotel assegurava que la 712 estava lliure. Hi va trucar i una veu va respondre “esperi”. Espantada, va avisar el seu superior i tots dos hi van tornar a trucar. Novament, resposta des de l’interior: “esperi un moment”. La paciència d’ambdós va arribar al límit i van decidir obrir la porta amb la clau. L’habitació era buida. L’estança té les mateixes comoditats que qualsevol de les altres 54 del parador: minibar, llit doble de matrimoni, televisió amb la programació de Digital+ i connexió a Internet sense fil, tot, decorat de forma moderna amb un toc medieval. I el preu, a partir dels 140 euros, pot incloure experiència paranormal. “És una habitació més, si haguéssim detectat que ningú no hi pot dormir, seria una altra cosa i l’hauríem tancat. Però han estat molts els qui han volgut passar per l’experiència i la veritat és que ningú no ens ha vingut a dir l’endemà que hagi vist res”, comenta Sebastián. També diu que, en convencions, l’habitació té èxit: “sempre hi ha la típica broma. Algú que sap la història et diu, a tal persona, dóna-li la 712,i a l’hora de sopar li treuen el tema del fantasma”. Fenòmens paranormals també han tingut lloc fora de l’esmentada habitació. Una turista anglesa que deu fer cosa d’un any es va allotjar amb el seu marit en una altra habitació del complex va voler deixar constància a la direcció en marxar que, a la nit, “havia viscut una sensació bona, com si algú l’hagués estat agafant de la mà”, recorda Sebastián. “Una altra parella, en canvi, tenia reservades dues nits i després de la primera, en què, van dir, no havien pogut dormir, van marxar”. A l’antiga recepció, també hi ha testimonis que afirmen haver vist una figura, en aquest cas amb l’aparença d’un monjo.
Les Bruixes de Coll d'en Guineu
Segona parada: el Coll d’en Guineu, una antiga masia ara enrunada que hi ha al Pla de les Bruixes de Palà de Torroella, a l’oest del terme de Navàs. Ens hi dirigim després de saber que uns papers manuscrits datats al 1900 i trobats a l’arxiu del mossèn cardoní Josep Mas i Margineda, parlen d’unes dones que havien entregat la seva ànima al dimoni que es reunien segles enrere en aquest espai cada 31 de desembre. “Tota la meva vida que he sentit a dir que la nit de Sant Silvestre les bruixes anaven a ballar al Coll d’en Guineu. Però... com deuen ser aquestes bruixes? Em preguntava jo, i quina mena de coll deu ser aquest!”, diu el document de l’arxiu del religiós, possiblement una llegenda o un conte. L’escenari és real i no es pot passar per alt que el fenomen de la bruixeria va ser especialment actiu a les comarques centrals entorn dels segles XV i XVI. Ho sabem per les nombroses condemnes i execucions que es van dur a terme: es van penjar tres dones a Sallent, catorze a Viladrau, una a Manresa i més de sis a tota la comarca del Lluçanès. Costa poc imaginar-se a Coll d’en Guineu un grup de dones dansant a l’entorn d’un gran foc, acompanyades de les seves escombres i pronunciant encanteris.
La Catalunya central va ser terra de bruixes fa 500 anys, amb aquelarres en indrets com Coll d’en Guineu
Des d’un punt de vista antropològic, els aquelarres són vestigis de ritus pagans que se celebraven de forma clandestina perquè no estaven permesos per les autoritats religioses del moment. S’hi reunien, principalment, dones que s’iniciaven les unes a les altres i que es transmetien de generació en generació receptes per a pocions màgiques i conjurs. Solien ser dones pobres, possiblement marginades per algun defecte físic i creien que encomanant-se al dimoni trobarien solució als seus problemes, podrien seduir un galant ric o podrien fer caure calamarsa del cel a pler, una manera, per exemple, de venjar-se d’un pagès. Així afirmava haver-ho fet Joana Toy, el 1619, a Terrassa. Actualment, el Pla de les Bruixes de Palà de Torroella és un indret apartat, accessible a través de camins de terra. Però si retrocedíssim cinc-cents anys en el temps, ens trobaríem en un lloc de pas, a tocar del camí ral que duia de Cardona a Vic. Que pogués ser punt de trobada de bruixes, doncs, no sorprèn. I segons la dita popular, al lloc on es reunien i celebraven els seus aquelarres no hi creixia mai més cap planta. Ara és un camp, tot i que Hermenegildo Cols, veí de Palà de 77 anys, recorda que cap a l’any 1944 aquesta esplanada era ben erma: “no hi ha crescut mai ni un arbust”. Com a anècdota, l’estiu del 2002,una avioneta va haver de fer un aterratge d’emergència en aquest pla. El pilot en va sortir il·lès després que un pi frenés l’aparell i evités que caigués per un precipici. També trobem plans de les bruixes en altres poblacions, com a Esparreguera, i referències a diferents aquelarres entorn del Pedraforca, igualment coincidint amb Sant Silvestre.
Un gorg amb passat místic
Sense abandonar el món dels encanteris i les escombres, ens dirigim a la riera de Merlès, a la gola de les Heures (entre Borredà i Lluçà). En aquest precís lloc, de roques escarpades i aigües cristal·lines, la sallentina Jerònima Pons, coneguda popularment per Joana la Negra, va confessar el 1618 haver-se introduït en l’art de la bruixeria. Ho va fer, diuen les cròniques de l’època, perquè una dona li va prometre que, entregant-se al diable, no hauria de buscar mai més menjar i es podria venjar de l’amant del seu marit. Era la gola de les Heures un altre lloc d’aquelarres? Casualitat o no, i igual que en cas del Pla de les Bruixes de Palà de Torroella, buscant a les hemeroteques de la premsa local també trobem en aquest indret notícies sorprenents. La darrera és de l’estiu del 2001, quan hi van morir ofegats un nen i una nena de deus anys de Badalona mentre feien barranquisme durant unes colònies escolars.
DUES TRAGÈDIES EN INDRETS CARREGATS DE MISTERI
L'any 2001 a la Gola de les Heures (riera de Merlès), van morir un nen i una nena metre hi practicaven barranquisme. Segles abans, els historiadors situen en aquest mateix punt la iniciació de la sallentina Joana la Negra en el món de la bruixeria.
Joan Jorba, durant anys guardabarreres del Cremallera, va desaparèixer a principis dels anys 80 al massís de Montserrat i el seu cos encara no s’ha trobat.
Ovnis a Montserrat
Montserrat no podia faltar en aquesta llista. A més de les connotacions religioses i llegendes que s’han generat al seu entorn, la muntanya sagrada de la Catalunya central ha estat en les darreres dècades lloc de pelegrinatge per als amants de la ufologia. Des del 1977, els dies 11 de cada mes, a les 12 de la nit, un grup d’observadors d’ovnis liderats pel contactat Josep Lluís Grífol es troben sota la roca Foradada a l’espera de veure passar llums que demostrin l’existència de vida extraterrestre.
Però és damunt del cel de Collbató, a uns quants quilòmetres d’allà, on Jordi Gubern, un aficionat a la meteorologia i responsable del web MeteoCollbató i del fòrum Meteocoll de Meteosat.com, va assegurar anys enrere haver retratat un d’aquests ovnis, i en ple dia. Va ser el 16 de maig del 2004 i diversos mitjans de comunicació se’n van fer ressò. Aquell dia, Gubern estava fent fotografies a un saltador de parapent que sobrevolava el campanar de Collbató. Al fons de la imatge, però, també va captar una forma el·líptica no identificada, massa gran per ser un ocell. Al cel, va declarar aleshores, tampoc no hi havia cap núvol.
Un avió o un plat volador, la interpretació és al gust del consumidor. El periodista Javier Sierra, fundador de la revista Año Cero, conductor durant anys del programa El otro lado de la realidad (Telemadrid) i col·laborador de Cuarto Milenio (Cuatro),és una altra de les persones que han afirmat haver vist un objecte volador no identificat a Montserrat. Va ser el juny del 1987. “He vist ovnis diverses vegades, tot i que només en una m’he sentit corprès. Va ser a Montserrat, a mitja nit. Tres testimonis vam veure com una enorme massa lluminosa blanca ens sobrevolava a baixa altura. L’observació va durar quatre segons, però va ser tan impactant que encara ara sóc capaç de veure-la si tanco els ulls”, detalla en el seu web oficial. Va ser un ovni també el que ha donat peu a la llegenda de la Llum de Manresa, que assegura que un raig de llum va baixar de Montserrat i va entrar a l’església del Carme el 21 de febrer del 1345? Josep Maria Armengou, autor del llibre Guia de la Catalunya Misteriosa, Màgica i Paranormal no descarta aquesta teoria. Basades en fets verídics o no, algunes de les reunions a la muntanya han reunit uns 500 curiosos.
La noia del revolt
De plats voladors a noies que apareix del no res al costat d’una carretera, sense marxar de Montserrat. L’autoestopista fantasma, així és com es coneix aquesta llegenda urbana, una història que es repeteix de forma freqüent arreu i que a les nostres comarques trobem en un revolt tancat de la carretera de can Maçana. I com en tots aquests llocs el nostre espectre reprodueix tots i cadascuns dels tòpics: una noia, vestida de blanc –hi ha versions en què va de núvia i altres de dol–, al costat d’un revolt molt perillós, que s’apareix als conductors i demana que la portin.
Igual que la majoria d’aquestes llegendes urbanes, no se’n coneix l’origen tot i que alguns experts assenyalen que podria haver nascut d’un relat que figura a la Bíblia. Les desaparicions també són un fenomen habitual a la muntanya de Montserrat, excursionistes, turistes i religiosos s’endinsen a la muntanya i no en tornen.
Un dels darrers albiraments d’ovnis va ser al terme d’Oliana, el 12 de desembre passat
Entre els casos més coneguts, els d’un veí de Collbató conegut per Pep, el 1975, i el d’un mossèn que es va perdre a mitjan anys vuitanta. Aquest darrer se’l va estar buscant amb l’ajut de corbs, però el seu cos encara no ha aparegut. Com tampoc no s’ha pogut trobar mai Joan Jorba i el seu gos, durant anys guardabarreres del cremallera. Molts el recorden precisament pel seu gos, a qui posava vestits i feia saludar els viatgers. Va desaparèixer el 1980. Molts d’aquests incidents cal atribuir-los a la complexa orografia de la muntanya.
Senyals vinguts del cel
Recuperant el tema ovni, Castellfollit del Boix i Oliana són les darreres parades de l’itinerari. Juny del 2004. Apareixen unes estranyes marques en forma de circumferència en un camp de cereal propietat de cal Torra, a Castellfollit. Es tracta d’un gran senyal en forma d’espiral perfecta i sis circumferències més que neixen en un centre molt ben definit al mig del camp. La notícia va escampar-se de seguida i centenars de persones d’arreu hi van fer cap: curiosos i investigadors. Si la maquinària agrícola és massa feixuga per fer uns senyals tan precisos i el jovent del poble afirmava no tenir-hi res a veure, d’on havien sortit aquelles marques? Per acabar de despistar, l’espiral gran, d’uns 40x40 metres, va aparèixer primer. Les altres circumferències, tres dies després. Entre els visitants, n’hi havia que declaraven sentir una energia especial en situar-se al centre. Un dels experts que hi va ser és Ramon Navia-Osorio, president de l’Institut d’Investigació i Estudis Exobiològics.
A parer seu, el cercle presentava “dubtes” de ser autènticament extraterrestre i que hauria pogut ser fet per dos autors diferents, l’espiral per una força desconeguda, i els cercles petits, per bromistes. El propietari del terreny va decidir segar el camp al cap d’uns dies, i va esborrar per sempre un tipus de formes que també han aparegut en llocs distants com Austràlia, Anglaterra i Itàlia, des del 1880. Alguns s’han atribuït a artistes. Per últim, nou fenomen ovni a Oliana. Cada any, se n’albiren uns 2.000 als Estats Units i un escocès de cada 17.000 –Escòcia és la Meca de la ufologia– n’ha vist alguna vegada a la vida. A casa nostra, una de les darreres observacions va ser el 12 de desembre del 2007, quan una persona que anava cap a Andorra va veure cap a les 2 de la matinada un objecte en forma de bastó, d’un metre aparentment de longitud i que va rebotar tres vegades al cel. Possibles explicacions? Mil i una. Quina és la certa? Si la resposta fos tan fàcil, no parlaríem de misteri.
