El maig de 2003 Espanya celebrava eleccions municipals i autonòmiques. Uns comicis que van transcórrer sense tot just incidents fins que es va tenyir de dol al final de la campanya. Patricia Maurel, candidata pel PP a l'Alcaldia del municipi de Terol de La Puebla de Alfindén, havia estat assassinada. El crim no el signava el terrorisme d'ETA, sinó el masclista. Va ser el seu espòs José Javier Salvador Calvo qui li va clavar 11 trets, dos d'ells al cap. L'home va ser jutjat i condemnat, va complir presó i quan va aconseguir la llibertat va tornar a matar a una altra dona: a l'advocada que el va defensar en el judici i que va aconseguir que recuperés la llibertat. Era la saragossana Rebeca Santamalia. Estava "obsessionat" amb ella.

Un assassí nat el perfil criminal del qual, segons els especialistes de l'Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses d'Aragó (IMLCFA), respon al d'una persona manipuladora, centrada en si mateix, demostrativa, extravertida, amb poca tolerància a la pressió social i ambiental, així com un marcat caràcter simplista, primitiu i agressiu. Als seus 34 anys tenia capacitat suficient d'autocontrol amb els seus problemes. Rellevant va ser la declaració que Salvador va fer davant el jurat popular que li va declarar culpable: "Estic disposat a ser castigat pel resultat de les meves accions, però no és cert que jo hagués planejat matar-la. Avui soc un assassí, però abans vaig ser un pare que estimava als meus fills i la meva família". Va acabar condemnat a 18 anys de presó.

El seu primer crim va tenir lloc el 23 de maig, poc abans de les 21.00 hores en un camp de cultiu a un quilòmetre i mig del nucli urbà, al camí de Samper i al costat d'una séquia. Fins allà va arribar amb la víctima a l'interior de la seva furgoneta Citröen C-12 i la va matar d'onze trets a boca de canó. Va ser en un lloc pròxim al paratge en el qual el matrimoni estava construint-se un xalet.

Una qüestió de gelosia

Mitja hora abans havia anat a buscar a Patricia al bar on estava amb la resta de la candidatura popular. No va arribar a entrar. La va cridar amb el clàxon i ella va sortir. Als seus companys els va dir que tornava de seguida, però ja no va tornar. Davant la seva tardança, van intentar localitzar-la pel telèfon mòbil, però no contestava. No van pensar el tràgic final, perquè mai els havia comentat que tingués problemes familiars.

Una vegada comès el crim, l'assassí va telefonar a les 21.00 hores a la seva germana per a dir-li el que havia fet i anunciar-li que es lliurava. D'altra banda, la mare de Patricia va denunciar telefònicament a la Guàrdia Civil que la seva filla havia rebut amenaces de mort del seu marit. Encara no sabia que l'amenaça ja s'havia complert dues hores abans i que la seva filla de 29 anys estava morta.

Mentrestant, Salvador es va canviar de cotxe. Va agafar-ne un altre de la seva propietat, un BMW, amb el qual es va dirigir a Terol per a lliurar-se. Es va aturar abans al parador La Panolla, prop d'Alcanyís, des d'on va trucar a un amic perquè el portés a la capital baix aragonesa perquè no es trobava bé.

No li va dir que havia posat fi a la vida de la seva dona, sinó tot el contrari, que anava a buscar-la a Terol. Quan va arribar a la ciutat, Salvador va patir una caiguda i va acabar ingressat a l'hospital Bisbe Polanco, on va explicar que anava a lliurar-se a la presó provincial perquè havia matat a la seva dona. Els sanitaris van alertar d'això a la Policia Nacional i va ser detingut sense sortir del centre hospitalari.

L'informe dels investigadors va determinar que l'acusat va carregar la carabina utilitzada, del calibre 22 i carregada amb 12 projectils. Es va quedar a un de buidar el carregador en un assassinat en el qual Patricia hauria lluitat per la seva vida.

"Avui soc un assassí, però abans vaig ser un pare que volia als meus fills i a la meva família"

En la reconstrucció del crim i durant el judici, Salvador va assegurar que va cometre el crim masclista per la gelosia que tenia a la seva dona. "Es tancava a la seva habitació per a xatejar amb altres homes i no em deixava fer servir l'ordinador per a fer dibuixos al meu fill de 9 anys", va assegurar a la vista oral en la qual també va assegurar que la dona parlava "pel mòbil amb altres homes i feia sortir als fills al carrer perquè no li escoltessin".

Era la seva línia de defensa, la que no va poder controlar els seus impulsos per les infidelitats. Així ho va argumentar en instrucció el seu advocat José Antonio Ruiz Galbe i a la sala de vistes la lletrada Rebeca Santamalia. De fet, van arribar a aportar el testimoni d'un veí de València que va afirmar tenir converses pujades de to amb la víctima i que el jurat popular va arribar a valorar com un fet provat. No obstant això, van descartar que l'assassinat respongués a un arravatament. D'aquí la condemna de 18 anys de presó.

Un altre crim

A la presó va participar en un programa específic al qual se sotmeten de manera voluntària els reus de violència de gènere de cara a la seva reinserció. Això, unit al fet que podia estar controlat en l'exterior pel seu familiar, va fer que el jutge de Vigilància Penitenciària li donés la llibertat. La seva advocada també va fer veure al magistrat que tenia hàbits "consolidats" com a paleta que li permetien obtenir un salari per a anar abonant la responsabilitat civil.

El 2016 va aconseguir la llibertat després de complir les tres quartes parts de la condemna. Salvador es va traslladar a Saragossa a viure. Va llogar un pis, si bé setmanes abans de matar a qui havia estat la seva advocada i amb la qual va tenir una relació es va mudar a un pis del carrer Pradilla. Pertanyia a la seva germana. Allà va ser trobada morta Rebeca Santamalia. Qui tant el va defensar havia estat víctima d'ell. L'havia degollat.

Simplista, primitiu i agressiu

Els agents van trobar el seu cadàver després de la interposició d'una denúncia de desaparició per part de la parella de la lletrada. Li va estranyar que no havia arribat a casa. Era el 17 de gener de 2019. El Grup d'Homicidis de la Prefectura Superior de Policia d'Aragó va rastrejar el parador del principal sospitós, donant amb la víctima mortal.

Ell, després del crim, igual que fes en el primer, va viatjar a Terol. No va ser per a lliurar-se, sinó per a llançar-se al buit des de l'aqüeducte. Segons una amiga de Rebeca, de 47 anys, feia un mes que havien tallat la relació, però Salvador estava "obsessionat amb ella". No va suportar que Rebeca i Patricia li diguessin que no. Les va acabar matant.